Situació
Les restes d’aquest vilatge es troben al nord de les Pallargues.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG509273.
Des del poble de les Pallargues cal prendre una pista en direcció nord. Al cap de 2 km, vora el terme del municipi de Torrefeta, en una elevació que domina des del sud la vall presidida per Florejacs, es troben les restes del jaciment medieval que, segons el propietari de l’indret, Joan Valls i Ferran, podria correspondre al vilatge de Montfaise.
Nucli urbà
A la part superior de l’indret es conserva encara part del tossalet on era l’antic poblat, la meitat meridional del qual ha estat destruït per tal d’adequar una àmplia superfície com a camp de conreu. En el tall són visibles restes de murets de maçoneria i es poden recollir diferents fragments de ceràmica grisa. La part nord, encara intacta, té alguns carreus que podrien restar in situ, si bé la major part de les pedres de les construccions del lloc jeuen amuntegades o han estat aprofitades per a bastir un muret de pedra seca. Aquesta part s’ha conservat gràcies a un antic canal de pedra sorrenca que seguia una direcció est-oest. En aquest canal es poden documentar diferents treballs rupestres. Des de zones amb senyals dels tascons per a l’extracció de la pedra a d’altres on hi ha dipòsits rectangulars de diferents mides i d’1 m de fondària aproximadament que tenen un picó per acabar de recollir el líquid que s’hi depositava. Alguns dipòsits són més complexos i tenen dos àmbits, un més petit i més baix que l’altre. N’hi ha un que està a mig buidar i mostra encara la superfície rocosa central. Sembla que es podrien relacionar amb cups de vi per a realitzar la primera xafada del raïm vora el mateix camp on s’havia cultivat. Aquestes estructures són relativament abundants per la vall del Sió, en particular a la zona de Flix, però són també habituals a diferents indrets de la vall del Segre en general, per exemple, al voltant de Montmagastre (vegeu el volum XVII, pàgs. 190-191, de la present obra). Probablement, el seu abandonament està relacionat a la plaga de la fil·loxera que va assolar Catalunya al final del segle passat, però el seu origen ben bé podria ser medieval.
Finalment, cal indicar que pel nord vorejava l’elevació un camí de bast, d’amplada irregular, però que mai no supera els 2 m, del qual es conserven alguns trams delimitats per filades de pedres planes clavades verticalment. Fa uns cinquanta anys, el camí fou substituït per un de més modern i adequat al pas de vehicles motoritzats.
Bibliografia
- Fité-Bertran, 1993, vol. II, pàgs. 235-239 i 261-264.