Situació
Fragment de muralla on s’evidencia la gran antiguitat d’aquest petit nucli fortificat.
EFS
La població del Canós es troba a 1’W de Cervera, prop del límit comarcal.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG507170.
S’hi accedeix per una carretera local de 2 km, que surt de la L-303 que comunica Agramunt amb Cervera. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
Hom ha volgut veure la primera referència al lloc del Canós en el document de donació del castell de Cervera de l’any 1026. Entre les afrontacions d’aquest castell es consigna ipso Cannosello. Cal, però, esperar fins a l’any 1120 per trobar el primer esment segur, quan Guillem Pere i la seva muller Sicarda donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Cannons o Cannos, situat al comtat d’Urgell, a l’apèndix de Sant Donat de Sedó, amb el pacte que el retindrien al servei de la canònica d’Urgell mentre visquessin ells i el seu fill. Entre els nobles signataris de la carta de població d’Agramunt de l’any 1163 figuren Arnau i Martí del Canós, potser relacionats amb el terme. En el testament sacramental de Guerau de Granyena del 1173 es llegà de nou el castell del Canós a Santa Maria de la Seu d’Urgell. Els Granyena devien ser els castlans del Canós, perquè consta que el 1207 n’era castlà Bernat de Granyena. Al comencament del segle XIV el Canós ja havia passat als Satorre, també senyors de Fonolleres. Cap al 1365-71 el Canós tenia 16 focs i estava sota el domini de Guerau Satorre. Als segles XVI i XVII esdevingué dels Marc, senyors del proper castell de Montcortès, i més tard dels Moixó. A la fi de l’antic règim el llogaret era dels Pedrolo. (ABR)
Vila closa
Aquesta petita localitat conserva molt bé la seva estructura de vila closa de planta rectangular, tot i que en les centúries modernes s’han modificat algunes de les estructures originals. Com passa amb la majoria de les poblacions construïdes de manera que les cases formaven una tanca que solament deixava un o dos passos per accedir a l’interior, el Canós té l’estructura viària ben conservada, encara que la majoria de les construccions que la delimiten són d’època clarament moderna. De tota manera, aquest poble conserva al sector nord l’estructura d’una muralla primitiva. El fragment d’1,5 m d’alçada que hi ha sota la part realitzada al voltant del segle XVII correspon a una construcció d’atribució clarament medieval. L’aparell és format per carreus de diferents mides que formen filades regulars, tot i que el que més crida l’atenció és la disposició al llarg i de través d’alguns sectors del mur, sobretot per la considerable llargada dels blocs petris, que contrasta amb el seu gruix. Els carreus col·locats de través són els que tenen la disposició més freqüent del parament. L’erosió que mostren les pedres és ben manifesta. És de destacar l’existència de molts carreus esquerdats verticalment així com l’aparent manca de morter que podria tenir originalment. Més endavant, es devia procedir a rejuntar amb argamassa i a falcar amb pedretes i fragments de teules els considerables espais que s’havien originat entre les pedres i que encara són visibles a l’angle nord-oriental de l’antiga tanca.
La datació de l’estructura urbana del Canós cal situar-la poc després de la consolidació de la frontera cristiana a la zona, ja ben avançat el segle XI. La seva utilitat i el relatiu estancament demogràfic degué portar a un manteniment de l’estructura al llarg de les centúries següents. Posteriorment, les cases es devien adaptar a les necessitats derivades d’una habitabilitat més confortable, obrint finestres a l’exterior o nous accessos al recinte interior. La disposició peculiar de l’aparell de la muralla conservada recorda bastant el del fragment de muralla que es conserva a Guissona, si bé al Canós els carreus posats al llarg són especialment singulars i suggereixen l’existència d’una fortificació islàmica anterior, cosa versemblant en una zona de contacte amb les terres planes urgellenques, on la presència andalusina fou més llarga i intensa. D’altra banda, cal ser prudents a l’hora de datar el parament conservat. Sense nous estudis no és possible precisar alguns aspectes més. No es pot oblidar la possibilitat que el mur es bastís a imitació d’una estructura més antiga, de la qual, fins i tot, podria aprofitar elements, fet que justificaria la desigualtat existent en el parament. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 16, pàgs. 31-32 i doc. 122, pàgs. 176-179; Baraut, 1988-89, IX, doc. 1323, pàgs. 150-151; Altisent, 1993, vol. I, doc. 461, pàgs. 344-346.