Situació
Façana nord de l’església, després de treure-li un cos afegit, amb el campanar que mostra a la base lesenes angulars que indiquen una primitiva decoració de tipus llombard.
ECSA-E. Pablo
L’església parroquial de Santa Maria, avui sense culte, és situada a la part alta de la població de Rubinat, al sud-oest dels Hostalets de Cervera.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG602096.
S’hi arriba per la carretera L-203, que surt de la N-II, entre la Panadella i el trencall de Sant Pere dels Arquells. (JAA)
Història
El lloc de Rubinat és documentat des del 1059, any en què el termine de Rabinad apareix entre les afrontacions del terme del puig de Vilagrasseta. La parròquia de Santa Maria de Rubinat consta per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic que es pot datar a mitjan segle XI, on és esmentada amb el nom de Rabinat.
Santa Maria de Rubinat estigué vinculada al priorat de Sant Pere dels Arquells. L’any 1100 Ramon Guillem d’Òdena, seguint el consell de Bernat Dalmau, clergue de Vic i ardiaca de Tarragona, va cedir Sant Pere dels Arquells a la canònica de Santa Maria de l’Estany i es convertí a partir d’aleshores en un priorat o pabordia seu. Llavors devia rebre dels Òdena, senyors del castell, la parròquia de Santa Maria de Rubinat, que ja es consigna com un bé dels Arquells en l’acta de consagració de l’Estany de l’any 1133. El 1196 Ramon d’Òdena, en el seu testament, deixà al seu fill Guillem diversos castells, entre els quals el de Rubinat, i també llegà deu sous a Sancte Marie de Rabinad.
La parròquia de Rubinat era una de les més importants del deganat d’Urgell, tal com mostren les dècimes papals. El rector de Rubinat va contribuir amb 47 sous a la del 1279 i amb 57 a la del 1280.
Santa Maria de Rubinat va romandre dins el bisbat de Vic fins el 1957, any en què s’incorporà a la diòcesi de Solsona. (CPO)
Església
Planta de l’església on es mostra la seva Interessant estructura original, visible malgrat les moltes transformacions que ha sofert.
Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya-E. Solsona
És un edifici on s’han efectuat obres de neteja i restauració que han permès identificar alguns dels seus elements originals, totalment emmascarats per les importants obres de remodelació que patí i que podem situar entorn del segle XVI.
La seva estructura és de planta basilical de tres naus, sense transsepte, cobertes per voltes de canó de perfil semicircular, reforçades per dos arcs torals. D’aquests només es conserven visibles els de la nau nord, mentre que els de les altres dues naus han desaparegut o estan emmascarats per la decoració del temple.
Les naus es capçaven a llevant per tres absis semicirculars, precedits d’arcs presbiterals, dels quals el central ha desaparegut totalment, substituït per un cos rectangular que allotjava la sagristia i un cambril. L’absis del sud ha estat totalment alterat a l’exterior i redecorat interiorment, perdent l’arc presbiteral. El del nord és l’únic que conserva l’estructura original, tot i que ha estat modificat interiorment per convertir-lo en un presbiteri rectangular.
Els pilars que suporten els arcs torals i els arcs formers que separen les naus presenten una forma cruciforme que només es manté sencera al pilar nord-oest, mentre que els altres han estat alterats en major o menor grau. Cal assenyalar que els arcs torals de la nau nord arrenquen d’impostes encastades al mur perimetral.
Al costat nord de la nau, a l’angle nord-est, hi ha un campanar de torre de factura tardana, però que incorpora la part baixa d’un campanar de torre altmedieval. Aquest es caracteritza per les lesenes angulars, que devien acompanyar una decoració de motius llombards que ha desaparegut del campanar, però que es conserva a la façana absidal de l’absis nord, on és present un fris continu d’arcuacions sota el ràfec, amb els timpanells monolítics.
Petita absidiola de la part nord, l’única que conserva la decoració llombarda.
ECSA-E. Pablo
Tot i la clara factura llombarda del campanar, la seva construcció és posterior a l’església, probablement de poc temps, ja que l’estructura cega una de les dues finestres de doble esqueixada que s’obren al mur nord. Una altra finestra de les mateixes característiques s’obre al centre de l’absidiola nord.
A la façana nord hi ha dues obertures que constitueixen l’accés actual al temple. Tanmateix, al mur de ponent de la nau central, per darrere del cor que hi fou construït, s’observen vestigis de la porta original, en arc de mig punt, almenys en el capialt.
L’edifici és totalment construït amb un aparell de carreuó ben escairat, disposat molt ordenadament, i amb restes al seu interior de rejuntats i arrebossats per sota dels enguixats tardans. A banda de les mutilacions sofertes, l’església de Santa Maria de Rubinat constitueix un bon exemple de les formes de l’arquitectura de la plenitud del segle XI a la Segarra, amb gairebé l’únic vestigi, juntament amb Biosca, de campanar de torre d’estil llombard a la regió. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1945-47, vol. III, doc. 1215, pàgs. 345-346; 1946, vol. I, pàgs. 227 i 238; Udina, 1947, doc. 10, pàgs. 13-14; Pladevall, 1970, pàgs. 57-83; 1971-72, fasc. 113-120, pàgs. 283-304; Pladevall-Vigué, 1978, pàgs. 95 i 125; Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 246-248.