Situació
Base de la torre del primitiu castell, reconstruïda parcialment i unida a una altra edificació més moderna.
EFS
El castell de Sant Domí, avui propietat particular, és situat a la població del mateix nom, que es troba al nord-oest de Sant Guim de Freixenet.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG681141.
S’hi pot accedir per la carretera LV-1005, que surt de Sant Ramon en direcció a Sant Guim de Freixenet; a 1 km d’aquesta darrera població s’arriba a Sant Domí. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
El lloc de Sant Domí s’originà probablement a mitjan segle XI a partir d’una antiga parròquia amb aquest sant titular, en el mateix moment en què es repoblà tot el sector territorial que envolta Cervera. Aquesta església ja és esmentada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII.
El terme de Sant Domí és esmentat en dos documents datats els anys 1064 i 1085 com a afrontació territorial del castell d’Amorós. No es disposa fins a l’actualitat de referències concretes del castell de Sant Domí; tanmateix, d’aquest indret sorgí un llinatge homònim, alguns membres del qual es documenten a partir del segle XII signant com a testimonis en diverses escriptures relacionades amb els Cervera. D’altra banda, hi ha notícia que a l’inici del segle XIII, en concret l’any 1215, Dalmau de Santdomí era castlà del veí castell d’Amorós, i per línia successòria els Santdomí mantingueren la castlania de l’esmentada fortalesa fins l’any 1245.
En els fogatjaments dels anys 1365-70 i 1381 consta que el lloc de Sant Domí era de l’abadessa de Valldaura. (MLIR)
Castell
Dins el recinte del castell actual, encara es pot veure la part septentrional i la meridional de la base de la torre primitiva del castell, la qual es degué construir a la primera meitat del segle XI. L’aparell de la part nord no es pot veure, ja que l’heura cobreix la paret, però sortosament, dins d’un pati privat es veu molt bé la construcció del tram inferior de la torre. Es tracta d’una paret amb carreus de mida petita i de forma diversa, tant quadrada com rectangular. En destaquen uns de molt allargassats i força estrets, que es distribueixen sense cap ordre pel parament. La construcció actual té una alçada de 6 m, però solament corresponen els 4 m primers a l’obra medieval, la qual, fins i tot, en el centre solament arriba als 3 m d’alçada, segons es pot veure per la diferència d’aparell, molt més petit que l’original. Probablement, la primitiva torre s’enderrocà parcialment i s’aprofità com a pedrera per a les noves construccions properes. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàg. 617; Casas, 1992, pàgs. 237-238.