Castell de Santa Maria (Sant Guim de Freixenet)

Situació

Torre cilíndrica del castell medieval, mig amagada per les cases que l’envolten i hi recolzen.

EFS

Les restes d’aquest castell són situades a l’extrem oest del puig on es troba el poble del Castell de Santa Maria, situat a la capçalera del Sió.

Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG674159.

S’hi pot accedir des de Sant Guim de Freixenet, per la carretera LV-1005, en direcció a Sant Ramon. Al cap d’uns 3 km, cal prendre un trencall a mà dreta que porta al Castell de Santa Maria. (XSB)

Història

De la fortalesa que donà nom a aquest poble segarrenc, s’han localitzat fins ara escasses referències documentals. Tanmateix és molt probable que el castell de Santa Maria es bastís al segle XI —potser sobre la base d’una fortalesa anterior—, quan es va reorganitzar tot el territori que envoltava Cervera a partir del 1050. Formà part de la marca del comtat d’Osona.

Les primeres notícies segures sobre aquest castell són ja tardanes. En el fogatjament de l’any 1358 consta que el castrum de Sancta Maria, amb sis famílies, era de Guerau d’Oluja, el qual era també senyor de l’Oluja Sobirana i de Gàver. L’indret era encara senyorejat pel mateix Guerau d’Oluja segons el fogatjament confegit entre el 1365 i el 1370, mentre que el 1453 n’era senyor Galceran d’Oluja, descendent de l’anterior.

Poc abans de la desamortització del segle XIX, el Castell de Santa Maria era en mans de Josep de Vega i de Sentmenat. (ABR)

Castell

Del castell medieval resta actualment una torre cilíndrica mig amagada per les cases que l’envolten i que aprofitaren la seva sòlida estructura per a recolzar-s’hi. L’única part on restava un fragment de construcció visible era la nord, però actualment està completament en ruïnes i solament es pot veure la secció del mur i un petit fragment del parament exterior. Cal entrar a les cases adjacents per a observar un bon tram de paret original que es conserva encara fins a una alçada de 8 m. La diferència de nivell existent entre el costat sud i el nord és d’uns 4 m. Aquest fet permet deduir que no solament els edificis modificaren l’aparença original de la torre; fins i tot canviaren el perfil topogràfic primitiu de l’indret, per tal d’adequar-lo a la necessària funcionalitat d’habitatge després de superar la seva finalitat defensiva. La part observable de l’antiga fortalesa que originà la població del Castell de Santa Maria, en la primera meitat del segle XI, pertany clarament a la típica torre de guaita de planta circular i de porta enlairada, si bé solament es pot veure la part inferior. L’espoliació realitzada fa uns deu anys amb les pedres dels murs i el seu enderroc parcial, així com la vegetació nascuda a sobre, dificulten poder comprovar el gruix exacte de l’obra i l’aparell de la paret interior. A l’exterior, hom pot veure un parament força regular de carreus rectangulars, més gruixuts a la part inferior que a la superior. Aquests carreus formen filades horitzontals, les quals de tant en tant són trencades per algun carreu col·locat de través, com també per dos forats de pal de les bastides situats a 3 m i 7 m d’alçada. (JRG-DRR-JIR-JMT)