Situació
Escasses restes de murs medievals atribuïts a aquest castell, integrats en el convent dels jesuïtes, edificat al segle XVIII.
EFS
Les ruïnes d’aquesta fortalesa s’emplacen a l’edifici del convent dels jesuïtes, prop de l’església del poble de Sant Guim de la Rabassa, situat a ponent de Sant Guim de Freixenet.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG672121.
S’hi accedeix 1 km a l’oest de la desviació que surt de la carretera local B-100, que va des de la Panadella a Sant Guim de Freixenet, poc després de passar la Tallada. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
El lloc de Sant Guim de la Rabassa és documentat des del segle XI. Una de les primeres referències al castell de Sant Guim data de l’any 1065, en el testament sacramental d’Ermengarda, jurat pels testimonis sobre l’altar de l’església de Sant Protasi d’Ivorra; segons aquesta escriptura, Ermengarda deixava els drets senyorials i la dominicatura que posseïa al “kastro de Sancti Guilelmi” al seu fill Ponç, en canvi que aquest donés cada any a Santa Maria de la Seu dos mancusos per a lluminària. Cal dir que no és segur que la menció del castell de Sant Guim que es fa en aquesta acta testamentària correspongui a la fortalesa de Sant Guim de la Rabassa, ja que també podria referir-se a l’antic castell de Sant Guim de la Plana, en aquesta mateixa comarca.
La primera referència segura al castell de Sant Guim de la Rabassa consta en el testament d’Adelaida, germana d’Eribau, vescomte de Cardona, i muller de Guillem Mir, datat l’any 1078; segons es fa constar explícitament, Adelaida era senyora a través del seu primer marit, dit Guerau de la Guàrdia, ja difunt, dels llocs i els castells de la Guàrdia, Sant Guim, Vilalta, Palamós i Albió, els quals llegava al seu espòs Guillem Mir i a llurs fills; disposava, entre d’altres coses, que el castell de Sancti Guilelmi fos posat sota la custòdia de Bernat Berenguer.
En el fogatjament dels anys 1365-70, Sant Guim de la Rabassa, amb vuit focs, era de Guillem Sa Cirera. El mateix segle XIV consta que posseïren aquest castell també els Calders. Poc abans de la desamortització del 1831 el lloc era del domini de N. Marlès i N. Montserrat. (ABR)
Castell
En un pati situat al nord de l’edifici principal del convent dels jesuïtes es poden apreciar les restes del castell. Es tracta d’un fragment de mur que no supera els 2,40 m d’alçada, però que devia tenir un gruix superior a 1 m. Aquest fragment correspon a una estructura de forma circular de la qual solament és visible la paret exterior del sector septentrional i part del reble que donava consistència a l’obra. El parament està fet de carreus rectangulars de mida no gaire gran, posats al llarg en filades horitzontals, si bé hi ha una certa alternança amb d’altres col·locats de través. El que sorprèn és el fet que els carreus no estiguin lligats amb morter, sinó amb terra. Tots els murs recolzen en aquesta estructura que, per tant, és anterior a la construcció de l’edifici conventual. Solament es conserva una quarta part de la base d’una possible torre de planta circular, que pel tipus d’aparell i situació podria correspondre a una de les torres de l’antic castell que es bastí a la primera meitat del segle XI per defensar aquest sector de la frontera cristiana. Posteriorment, seguiria la sort d’altres fortificacions properes que s’arruïnaren i espoliaren en gran part. Únicament part de la seva base es conservà integrada en les construccions realitzades modernament al seu voltant, com és el cas de la torre del castell d’Amorós, la del Castell de Santa Maria o la de Sant Domí. Cal indicar que gràcies a aquesta tendència a aglutinar les restes de la fortificació en obres modernes s’han pogut conservar testimonis de les fortaleses medievals de la zona. El fet de no trobar argamassa en el lligam de les pedres i les petites dimensions del mur són arguments que no ajuden a la interpretació i classificació cronològica d’aquestes construccions. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1976, vol. V, pàg. 439; 1979, vol.VI (I), pàgs. 616-617; Baraut, 1983, VI, doc. 773, pàgs. 141-142.