Situació
Base semicircular d’una torre integrada a la part nord del nucli de la Tallada, que es creu que pertanyia al primitiu castell.
EFS
Les restes d’aquest castell són a la petita localitat de la Tallada, que es troba a la banda meridional del terme municipal.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG682113.
S’hi accedeix per la carretera B-100, que comunica la Panadella amb Sant Guim de Freixenet, a poc menys de 2 km al sud d’aquesta població. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
Possiblement el castell de la Tallada es va originar a mitjan segle XI, quan es reprengué la repoblació de la Segarra. El terme de la Tallada és esmentat com afrontado territorial del castell d’Amorós en dos documents referents a aquesta fortalesa datats els anys 1064 i 1085. A la darreria de l’onzena centúria consta que era senyor d’aquesta fortalesa Bofill, fill de Jocelenda, el qual en el seu testament la deixà al comte de Barcelona Ramon Berenguer II.
En l’acta testamentària de Guerau Alamany de Cervelló, de l’any 1193, es constata que el castrum de Taiada, juntament amb altres castells com Veciana, Copons i Montfalcó, eren d’aquest personatge, el qual els deixà al seu net. D’altres referències sobre l’indret de la Tallada són més tardanes; l’any 1243 Sereno cedí a la seva filla Sibil·la i al seu espòs B. de Santmartí tots els drets que posseïa al castell i el terme de la Tallada.
La Tallada va tenir un estret lligam amb el lloc i el castell de Vilalta, el qual era un terme adjunt al primer. Segons els fogatjaments dels anys 1365-70, la Tallada i Vilalta, amb dotze focs, era d’en Castellolí, donzell, i l’any 1381 consta que n’era senyor Ramon de Calders. A l’inici del segle XVI, el 1515, la Tallada era a mans dels Montargull, i el 1554 havia passat a Asferri de Soldevila. El 1830 pertanyia als Queraltó. (ABR)
Castell
A la banda nord del nucli de la Tallada destaca l’existència d’una estructura semicircular, que podria correspondre a una torre de l’antic castell i que sobresurt del pla nord d’habitatges de la localitat. Actualment està ben lligada a les cases veïnes, segons es posa de manifest amb el rejuntat de ciment efectuat recentment i la col·locació d’un canal de desguàs que travessa verticalment tot el cos corbat. De tota manera, l’observació acurada permet comprovar que hi ha diverses fases constructives en la hipotètica torre. D’una banda, els 2 m inferiors són de carreus més regulars i de mida més gran, col·locats la majoria al llarg, si bé n’hi ha algun de través, formant tots filades horitzontals; d’altra banda, per sobre, hi ha 1 m més de parament fet ja de manera més irregular, el qual sembla refet a base de pedres originals. Aquests trams contrasten amb els de la resta de l’estructura, que té 3 metres més, ja que les pedres no són iguals a les de la resta de la construcció; són més petites i barroeres. La torre de l’antiga fortalesa de la Tallada presenta la peculiaritat d’haver mantingut tota la seva banda septentrional i d’haver recrescut gairebé el doble la part conservada. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Miret, 1910, pàg. 282; Rius, 1945-47, vol. III, pàg. 329; Udina, 1947, doc. 369, pàgs. 368-370; Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 617-618.