Situació
Meitat oriental d’una torre cilíndrica que formava el centre d’aquest desaparegut castell.
EFS
Al sud-est de la capital del municipi, en un esperó que domina la capçalera del barranc de la Cova, es localitza amagada en un bosquet la torre del castell de Vilalta. L’indret és conegut com les Vilaltes.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG707113.
Per a arribar-hi cal prendre la carretera B-100 que va de la Panadella a Sant Guim de Freixenet. Al km 4, des de la Tallada, s’ha d’agafar una pista que surt en direcció est fins a arribar al cap d’uns 3 km a l’esperó, on es troba l’esmentada torre. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
Es coneixen fins a l’actualitat escasses referències sobre el castell de Vilalta, el qual es degué organitzar com la resta dels castells veïns cap a mitjan segle XI, època en què es va repoblar tota la zona al voltant de Cervera. Hi ha constància del castell de Vilalta l’any 1078, en el testament d’Adelaida, filla dels vescomtes de Cardona i esposa de Guillem Mir; per aquest document hom té notícia que Adelaida posseïa els castells de la Guàrdia, Sant Guim, Vilalta, Palamós i Albió a través del seu primer marit Guerau de la Guàrdia, i disposava que fossin llegats al seu espòs Guillem Mir i a llurs fills.
El terme de Vilalta va estar vinculat a la Tallada. En el fogatjament dels anys 1365-70 ambdós indrets eren d’en Castellolí, donzell, i el 1381 havien passat a mans de Ramon de Calders. (ABR)
Castell
Del castell es conserva la meitat oriental de la base d’una torre cilíndrica que té per fora una alçària de gairebé 3 m, mentre que l’interior està farcit pel mateix enderroc de la construcció. El mur està format per dues cares de carreus rectangulars i un reble de maçoneria de mida gran, tot lligat amb morter. Té un gruix d’1,75 m. Exteriorment, l’aparell és força regular; solament trenca la relativa unitat de les filades unes llosetes posades verticalment de manera aleatòria, les quals donen una singularitat a l’acabat final de l’obra. El parament està ben conservat a excepció d’un forat d’aproximadament 1 m de diàmetre.
La zona de ponent està gairebé enderrocada del tot i correspon a la part més accessible de la fortificació. Per tot això, es pot suposar que en aquesta part hi devia haver un fossat que avui ha estat colgat pel camp de conreu que arriba vora la mateixa torre. Cal datar la construcció a mitjan segle XI, època en què la frontera cristiana es consolida a la zona. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 616-617.