Situació
Base de la torre del castell erigida al segle XI i espoliada a fi d’aprofitar-ne els materials.
ECSA-J. Bolòs
Les restes d’aquest castell són al despoblat de Mont-ros, situat en un petit turó al nord de Sant Ramon.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG644220.
L’accés és possible, sense gaire dificultat, per una pista de terra que surt a la dreta de la carretera LV-3121 que porta a Gospí, poc després de deixar les darreres cases de Sant Ramon. Molt aviat veurem davant nostre unes cases modernes abandonades, darrere les quals hi ha les restes del castell. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
No hi ha referències històriques directes sobre aquest castell. El primer esment del lloc de Mont-ros és de l’any 1079, en el testament de Ramon Miró, segurament nebot de Bonfill Sanç de Llobera. El terme de Mont-ros es consigna en el document de donació de l’església de Sant Cugat de Portell del 1098 com una de les afrontacions del castell de Portell. Al segle XII es documenta la família dels Mont-ros, segurament castlans del lloc, que es devia despoblar durant el segle XIV, ja que no consta en els fogatjaments d’aquesta centúria. No es repoblà fins al segle XVII o el segle XVIII. El 1710 Joan de Copons, senyor de la Manresana, també n’era de Mont-ros i Mejanell. (ABR-CPO)
Castell
Planta i secció dels vestigis de la torre del castell.
EFS
L’element més important d’aquest castell era una torre de planta circular, amb un diàmetre intern de 5 m i amb unes parets que tenen un gruix de 130 cm. Actualment només es conserva la meitat septentrional de la torre, ja que la part sud va desaparèixer quan s’integrà als habitatges que s’escampen pel pendent del turó. La part nord de la torre té clarament dues fases constructives, una amb uns carreus més grans i regulars, units amb morter, i una altra amb uns carreus més petits i irregulars, units simplement amb argila. La part corresponent a la primera fase està assentada directament a la roca natural, retallada per excavar un ampli fossat que separa la torre i la població de l’altiplà existent al nord.
L’aparell exterior de la torre és peculiar ja que algunes de les filades, que arriben fins als 2 m d’alçada, estan formades per pedres col·locades de través i d’altres al llarg, les quals formen una mena d’anelles.
Destaca l’existència, en la part de mur conservada, de sis espitlleres, separades entre elles només 1,5 m. A la banda sud-oest, també es pot veure encara un dels muntants de la porta original. Actualment aquesta obertura gairebé és a peu pla; cal pensar, però, que devia ésser almenys a uns 4 m del nivell del sòl original.
La fortificació de Mont-ros correspon a una torre construïda al segle XI, quan la frontera cristiana se situà en aquest indret, època a la qual deu correspondre també el fossat. Posteriorment, la torre s’enderrocà i es reconstruí aprofitant la base original, reforçant el caire defensiu de la zona del fossat amb l’obertura d’espitlleres. Finalment, la part meridional de la torre s’enderrocà per bastir construccions del poble de Mont-ros, que va ésser habitat fins a aquesta centúria. Es fa difícil datar la part de la refacció de la torre, però segurament es devia fer a partir del segle XVI. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Serra i Vilaró, 1958; Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 726-735; Baraut, 1990-91, X, doc. 1802, pàgs. 309-310.