Situació
Portada romànica tardana, força malmesa, únic element que resta de l’antiga església, aprofitada en l’actual edifici d’època barroca.
ECSA-E. Pablo
L’església parroquial de Sant Salvador és a la part alta del poble de Talavera, que s’emplaça a la part occidental del terme, a la capçalera del riu d’Ondara.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG615050.
S’arriba a Talavera des de Sant Antolí, en direcció sud, per la carretera local LV-2031. Passat Pavia es troba Talavera. (JAA-CPO)
Història
La parròquia de Talavera és esmentada per primera vegada a les llistes de parròquies del bisbat de Vic confegides als segles XI i XII. Hi ha notícia que l’any 1240 Bernat de Talavera, castlà del lloc, comprà els drets de diverses capellanies, entre les quals figura la de Sant Salvador de Talavera.
L’església parroquial de Sant Salvador de Talavera va rebre, l’any 1685, la visita pastoral del bisbe de Vic Antoni Pasqual; en aquell moment n’era rector Jeroni Agramuntell, que era també degà de Santa Coloma de Queralt. El poble tenia llavors 38 cases i 2 masos.
Talavera es mantingué dins la demarcació eclesiàstica del bisbat de Vic fins el 1957, any en què fou integrat dins la diòcesi de Solsona. (ABR)
Església
La parròquia de Talavera és un edifici d’època barroca, amb un santuari orientat a ponent i la porta a llevant, que conserva al mur sud un fragment de la façana de l’antiga església medieval, on destaca una porta paredada que recentment ha estat netejada i dignificada.
La meitat oest d’aquesta porta és molt erosionada i els seus detalls són gairebé irrecognoscibles. A la meitat de llevant, l’estructura de la porta es conserva en relatiu bon estat. Es tracta d’una porta d’arc de mig punt, que possiblement era emfasitzada per dues arquivoltes motllurades. L’exterior presenta encara un bossell, emmarcat per dues franges en punta de diamant.
Les columnes que suporten les arquivoltes han perdut els fusts i les bases, però se’n conserven els capitells, troncocònics i totalment llisos.
El parament on s’obre la portada és format per carreus disposats molt ordenadament, en què apareixen algunes marques de picapedrer.
No es coneixen altres vestigis d’aquesta església medieval, però per la factura dels elements conservats és clarament una obra tardana, de la fi del segle XIII o ja del principi del XIV, que es manté fidel a les formulacions arcaiques de mitjan segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- Pladevall, 1971-72, fasc. 113-120, pàgs. 283-304; 1976, pàg. 15.