Situació
Absis que encapçala aquest petit edifici, molt ben conservat en la seva estructura primitiva.
ECSA-E. Pablo
La capella de Santa Fe és situada al costat del mas de Montfred, a 1 km de la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG662022.
S’hi arriba per una pista que surt, en direcció oest, del quilòmetre 4 de l’esmentada carretera, just al cim de la collada. (JAA)
Història
El lloc de Montfred és documentat des de l’any 1051 entre les afrontacions del castell de Civit. El primer esment de l’església de Santa Fe de Montfred és de l’any 1195, en el primer testament de Guerau de Castelltort, que li llegà un alou.
Fou visitada pel bisbe Galceran Sacosta el 1331. L’any 1348 el rector de Santa Coloma, Pere Miró, deixà en el seu testament un llegat per a l’església de Santa Fe de Montfred.
És possible que aquesta capella es correspongui amb la parròquia del Bordell, la qual és esmentada en la llista de parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154. (ABR)
Església
Planta de l’església, de nau sensiblement de forma trapezial.
J. Figuerola
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral. La volta de la nau no és l’original, que fou refeta ja en època medieval conjuntament amb el mur de la façana sud, moment en què es rebaixà el nivell i s’anul·là la volta del tram presbiteral, que només conserva els brancals, on s’observen traces d’una imposta repicada que assenyalava l’arrencada de la volta primitiva.
La porta, d’arc de mig punt, s’obre a la façana nord. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i al mur de ponent n’hi ha una altra, d’una sola esqueixada. Al brancal sud de l’arc presbiteral s’obre una tercera finestra, de doble esqueixada, amb clares traces d’haver estat reformada o oberta posteriorment a l’obra de l’església.
Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació i només es trenquen per la presència d’un petit campanar d’espadanya sobre el pinyó del mur oest.
L’aparell, molt irregular i descurat, és format pel característic carreuó segarrenc, disposat en filades desiguals, més irregulars a les parts refetes, que posen en evidència una obra rústega, del principi del segle XII, fidel a la tradició constructiva del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Miret, 1910, pàgs. 269-270; Español, 1991, pàgs. 207-216.