Situació
Petit edifici que s’aixeca aïllat en un extrem de la carena de l’Aguda.
ECSA-X. Solé
El temple de Sant Salvador de l’Aguda es troba aïllat a l’extrem d’una carena muntanyosa, a uns 400 m de l’església de Santa Maria de l’Aguda.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG677310.
Des de l’església de Santa Maria de l’Aguda, cal seguir una pista que vorejant la carena hi porta. (XSB)
Història
Aquesta església fou una capella de la parròquia de Santa Maria de l’Aguda. És esmentada per primera vegada l’any 1100, en què els vescomtes de Cabrera donaren la capellania de Sant Salvador de l’Aguda a Santa Maria de Solsona. Entre el 1190 i el 1194, el bisbe Arnau de Preixens va consagrar l’altar de Sant Salvador de l’església de Santa Maria de l’Aguda, notícia que ha estat interpretada com la consagració de l’església de Sant Salvador de l’Aguda, tot i que en realitat el document només parla de l’altar de Sant Salvador dins l’església de Santa Maria de l’Aguda.
Després de la desamortització del segle XIX passà a mans d’un propietari d’Ardèvol els descendents del qual fa pocs anys l’han cedit a la parròquia de Sant Gil de Torà. (ABR-CPO)
Església
Planta de l’església, que no presenta cap modificació en l’estructura original.
X. Solé
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, força allargassada, coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, paredat, que s’obria a la nau mitjançant un arc presbiteral.
La porta d’entrada, situada al mur meridional, presenta un arc de mig punt adovellat i, més amunt, un ràfec motllurat ressegueix el perímetre superior dels murs. A la façana est, l’absis, actualment convertit en sagristia, és il·luminat per una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític. Aquest absis és coronat per un ràfec bisellat situat uns 50 cm més avall que el ràfec de la nau, de la mateixa manera que la coberta és més baixa que la de la nau. A la façana oest, s’obre una finestra en forma de creu, damunt la qual, al carener de la coberta de dues aigües, hi ha un campanar de cadireta d’un sol ull.
L’aparell ha estat fet de carreus ben escairats i irregulars, disposats en filades uniformes, fet que evidencia les formes pròpies de les construccions del segle XII o, fins i tot, posteriors. (XSB)
Bibliografia
- Costa, 1959, vol. I, pàg. 187; Baraut, 1986, doc. 96, pàgs. 193-194.