Situació
Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim del turó on s’emplaça el poble del Far, avui deshabitat, que es troba a l’extrem oriental del terme, vora el camí del Llor a Comabella.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG612238.
S’arriba al poble del Far per una estreta carretera asfaltada que surt del Llor en direcció N-E, en uns 2 km. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
El castell del Far tingué l’origen al segle XI i molt probablement el seu terme formava part de la quadra del proper nucli de Bellvei. El lloc és esmentat l’any 1040, en què Llop Mir i la seva muller Bonadona donaren als esposos Girbert i Ermengarda l’alou que posseïen al comtat d’Urgell, al terme de Guissona, a l’indret anomenat ipso Farello. Pocs anys més tard, el 1045 consta ja l’existència d’un castell en aquest indret; segons una escriptura datada a l’any esmentat, Guillem, fill d’Elomar, feu donació a la seva esposa Ingilberga i a llur fill Hugó del castell del Llor, al comtat d’Urgell, amb totes les altres fortaleses que hi havia al seu terme, entre les quals s’esmenta el castell del Far. A la darreria del segle XI, en concret l’any 1095, se sap que Bernat Vidal i la seva muller Ermengarda vengueren al sacerdot Ramon Mir una peça de vinya que havien heretat dels seus pares a la quadra de Bellvei, al lloc dit Farel.
Al segle XII el castell del Far era dels Biosca. El 1161 Ramon de Biosca va donar-se en vida a Santa Maria de Solsona, cedint-li la jurisdicció que tenia sobre la vila i el castell del Far. El 1176 Pere de Biosca i un nombrós grup de familiars seus confirmaren a la mateixa canònica el castell del Far. D’aquesta manera Santa Maria de Solsona passà a ser senyor del lloc, condició que s’allargà fins al segle XVI, quan, en secularitzar-se la canònica i crear-se la diòcesi, el bisbe de Solsona esdevingué senyor del Far. Aquesta situació es mantingué fins a la desamortització del segle XIX. (ABR-MLIR)
Castell
A la part alta de la població, situada com és habitual al vessant de solana d’un turó, hi ha les restes de la torre cilíndrica de l’antic castell del Far, construït a la primera meitat del segle XI per tal d’incloure’l a la xarxa que defensà la frontera cristiana establerta a la riba dreta del Sió.
Actualment es conserva la part inferior de la meitat occidental de la torre, edificada sobre el rocam calcari de l’esperó que domina la petita vall per la dreta. La construcció s’ha conservat integrada al mur de llevant d’una casa particular, que deixa veure exteriorment part de la secció del gruix del mur de la torre, la qual destaca barroerament de la paret ben acabada, obra del segle XVIII. Destaca el costat septentrional, on encara són visibles per fora dos o tres carreus de les filades inferiors de la torre, que recolzen directament a la roca. Interiorment, són molt visibles els 4 m d’alçada del mur semicircular de l’antiga fortificació, tapats parcialment per un arrebossat que en deixa entreveure encara l’aparell de carreus regulars, de mida mitjana, col·locats al llarg i units amb morter. En aquesta cara interior, destaca l’existència del sòcol o filada inferior, una mica més sortida que la vertical del parament. Finalment, cal indicar que la primitiva fortificació devia tenir un fossat per la banda est, la zona més accessible, el qual, tot i que molt desfigurat, és encara detectable. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 753-754; Sangés, 1980, III, doc. 10, pàgs. 233-234 i doc. 73, pàgs. 285-286; Turull, 1991, pàgs. 157-158; Llorens, 1992-93, XI, doc. 93, pàgs. 388-389.