Situació
Temple romànic, ampliat amb capelles laterals i un campanar.
ECSA-X. Solé
L’església parroquial de Sant Donat és a la part alta del nucli urbà de Sedó, situat a la riba dreta del Sió, al sector ponentí del terme municipal.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG555217.
Per a arribar-hi, des del nucli de població de Tarroja de Segarra, a mig camí entre Cervera i Guissona, cal prendre la carretera L-324 en direcció a Concabella, i a 1,5 km es troba el poble de Sedó. (XSB)
Història
Tot i que les primeres referències sobre l’església de Sedó són de mitjan segle XI, el lloc i el castell de Sedó són coneguts des del 1024, any en què, en un judici celebrat a Guissona contra Guillem de Lavansa, es reconegué que el terme de Guissona limitava a migdia amb la Guardia de Sadaone.
La presència d’una església a Sedó consta per primer cop en la donació del castell de Sedó de l’any 1063; segons aquesta escriptura el bisbe Guillem d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu feren donació del castell de Sedó amb les seves esglésies construïdes i per construir, als esposos Pere Udalard i Ermengarda, indici segur que ja existia la parròquia de Sedó.
Caldrà esperar a l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 per tenir més informació sobre Sant Donat de Sedó; així, segons aquest document, l’església de Sedó, amb les seves sufragànies, depenia de la canònica de Santa Maria de Guissona. Eren sufragànies tradicionals de Sant Donat les esglésies de Santa Anna de Riber, Sant Jaume del Canós, Santa Anna de Montcortès i Sant Pere de la Cardosa.
A l’inici del segle XII el terme de Sancti Donati de Sadao és esmentat en una escriptura del 1120, on consta que era situat el castell del Canós, el qual fou donat en aquest any per Guillem Pere i la seva muller Sicarda a Santa Maria de la Seu. Una referència de la darreria d’aquesta centúria informa que l’any 1173 fou jurat sobre l’altar de “Sancti Donati quod est situm in ecclesia de Sadaon” el testament sacramental de Guerau de Granyena, en el qual llegava a la seva filla Beatriu el lloc de Sedó.
La parròquia de Sedó forma i ha format sempre part del bisbat d’Urgell i consta que contribuí a la dècima papal recaptada l’any 1381 a l’esmentada diòcesi. (CPO-MLIR)
Església
És una església d’una sola nau coberta amb volta de canó rebaixada, reforçada per una sèrie d’arcs torals de perfil apuntat, i capçada a llevant per una testera plana, darrere la qual hi ha la sagristia, de planta rectangular. Quatre capelles, dues de les quals són cobertes amb volta de canó i les altres a dues aigües, s’obren a la nau mitjançant arcs formers de mig punt.
A la façana de migjorn, hi ha la porta d’accés al temple, el campanar de torre i dues finestres que il·luminen respectivament una capella i la sagristia. Al costat de ponent, el temple s’aixeca damunt un notable mur de contenció, el qual es perllonga a banda i banda amb uns contraforts; en aquesta façana tan sols una finestra d’esqueixada simple il·lumina el cor de l’església. El mur nord no disposa de cap finestra, tan sols es veuen els cossos adossats de les dues capelles amb cobertes independents i dos contraforts. Finalment, al mur de llevant hi ha el cos de la sagristia, cobert amb un teulat d’un sol vessant, i una finestra tapiada. L’aparell de l’edifici és fet de carreus irregulars, disposats en fileres uniformes, que posen en evidència les formes pròpies del segle XIII. (XSB)
Bibliografia
- Bertran, 1979, II, pàg. 319; Sangés, 1980, III, doc. 2, pàgs. 227-230 i doc. 20, pàgs. 239-240; Baraut, 1986, doc. 79, pàgs. 173-176; 1988-89, IX, doc. 1 323, pàgs. 150-151; Ribas, 1990, pàg. 198; Altisent, 1993, vol. I, doc. 461, pàgs. 344-346.