Situació
Restes de murs que afloren en l’àmbit d’aquest antic vilatge medieval.
ECSA-J. Oliva i J. Ros
Aquest jaciment es localitza al sector sud-est de l’antic terme de Palou, al cim d’un turó situat a la dreta de la rasa o torrent de Valltallada, des d’on es domina una àmplia zona. En l’actualitat es troba pràcticament cobert per la vegetació.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG548293.
Des de Guissona cal prendre la carretera L-313 en direcció a Ponts. A 4 km de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou. Des d’aquí cal seguir uns 2 km el camí de Sant Martí i de Mas d’en Porta, fins a trobar el tossal de les Comes.
Història
La primera referència documental del lloc de Valltallada és de l’any 1024, en un judici celebrat a Guissona on el bisbe Ermengol d’Urgell reclamà a Guillem de Lavansa les terres que li havia usurpat injustament. En aquest document es fixen les afrontacions del terme de Guissona, una de les quals és Valltallada. L’any 1075 Bernat, fill de Company, feu testament i establí que la seva quarta part que tenia a Valltallada passés a Adelaida, juntament amb un cavall de color falb. El 1082 Arnau i la seva esposa Guilla feren donació a Santa Maria de la Seu d’Urgell del seu castell de Claret i també del castell de Valltallada, ambdós situats dins el terme de Guissona. En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona del 1098, els bisbes Ot d’Urgell, Folc de Barcelona i Ponç de Roda, confirmaren a la canònica de Guissona els delmes, les primícies i altres drets eclesiàstics de Valltallada.
Al segle XII encara hi ha referències documentals sobre el lloc de Valltallada. Més endavant se’n perd el rastre.
Jaciment
En aquest jaciment es documenten dues estructures diferents, una pica de pedra i dos petits murs que formen un angle recte.
La pica, buidada a la roca, té unes dimensions considerables (200 × 198 × 72 cm, de profunditat màxima). Actualment es troba molt malmesa, amb un sector fracturat i separat del cos originari. Aquest tipus de cavitats s’associen, segons alguns estudiosos, als usos agrícoles, concretament es tractaria d’un cup per a premsar el raïm i contenir el most resultant. A Flix, a la Noguera, s’han trobat dipòsits d’aquesta mena (vegeu el vol. XVII, pàgs. 255-256, de la present obra).
Situada a uns pocs metres a llevant, al punt més alt del turó, apareixen en superfície restes d’una estructura corresponent a dos murs que formen angle recte, de 460 cm (S) i de 870 cm (W). Al mur oest hi ha una pedra amb un orifici circular que la travessa en un dels seus angles. Aquest mateix element apareix també, a mitja alçada, en dos carreus dels brancals de la porta d’ingrés del Molí Alt del Vidal de Torrefeta, probablement amb una funció de tancament. Al voltant d’aquesta estructura hi ha pedres més o menys polides que podrien correspondre al seu enderroc.
Les restes d’estructures documentades al S-W d’aquest tossal fan pensar que es podria tractar d’un vilatge d’època medieval, concretament, segons les indicacions de localització fetes per E. Camps, del poblat medieval desaparegut de Valltallada (o Vantalada). El mateix E. Camps, en el seu treball de recull de dades arqueològiques sobre la Plana de Guissona, considera Valltallada com un poble medieval desaparegut i com una estació romana.
Bibliografia
- Pita, 1953, XVII, pàg. 102; Sangés, 1980, III, doc. 2, pàgs. 227-230, doc. 37, pàgs. 254-256 i doc. 48, pàgs. 263-264; Camps-Santaeulària, 1982, pàgs. 120-121; Baraut, 1986, doc. 79, pàgs. 173-176; Fité-Bertran, 1993, vol. n, pàgs. 235-239 i 261-264.