Situació
Vista del costat sud de l’església, amb el castell al fons.
ECSA-X. Solé
L’antiga església de Sant Pere és al costat del castell de les Sitges.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG529311.
Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (XSB)
Història
En l’inventari de les rendes del bisbe d’Urgell a Sanaüja, datable entre els anys 1042 i 1075, apareix esmentada la quarta part del delme de Palou (de Sanaüja) que, segons aquest document, havia estat bescanviat per la quarta part del delme de Ciges. Aquesta menció del delme és una prova de l’existència d’una certa organització parroquial al lloc de les Sitges.
Es desconeix la categoria originària que tenia Sant Pere de les Sitges, però és possible que no passés de ser una sufragània de Santa Maria de Florejacs o la capella del castell de les Sitges, documentat des de l’any 1116, en què Pere Ponç el llegà al seu fill Arnau. (CPO)
Església
Planta de l’església, reforçada interiorment amb cinc arcs torals i, exteriorment, amb dos grans contraforts a la part meridional.
X. Solé
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i reforçada amb cinc arcs torals, capçada a llevant per un absis de planta semicircular obert a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació i cobert amb una volta de quart d’esfera. A l’interior, a banda i banda de la nau, hi ha arcosolis oberts als murs i bancs de pedra. La teulada, de dues aigües, és de lloses de pedra i abraça la nau i l’absis de forma única.
A la façana de ponent hi ha la porta d’entrada, feta amb un arc de mig punt adovellat, sobre la qual s’obre una finestra rectangular d’una sola esqueixada; corona aquesta façana un airós campanar d’espadanya de dos ulls. El mur de migjorn és reforçat per dos contraforts de gran amplada i, entre ells, hi ha una estreta finestra d’arc de mig punt, paredada, possiblement de doble esqueixada. Al centre del semicilindre absidal s’obre una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada. La façana nord és pràcticament un mur de contenció. L’aparell de l’edifici és fet de carreus ben escairats i amb tendència a la regularitat, disposats en filades uniformes, que palesen les formes pròpies de la construcció típica del final del segle XII o potser ja del XIII. (XSB)
Escultura
La imposta on arrenca l’arc preabsidal de l’església, al mur nord, és decorada amb un relleu geomètric incís que podria ser la representació abstracta d’un peix submergit sota les aigües, representades aquí per una decoració de dents de serra; aquest motiu es troba en algunes piques baptismals com ara la de Tossa de Montbui (vegeu el comentari que se’n fa en el volum XIX d’aquesta mateixa obra, pàg. 511), fet que porta a identificar-lo com la representació de l’aigua (Beigbeder, 1971, pàg. 81). Malgrat això, si fos aquesta la veritable interpretació d’aquest relleu, restaria per saber encara quin en podria ser el significat. (JGP)
Cementiri
Aspecte que oferia fa alguns anys el cementiri de l’església, amb set esteles discoidals, algunes de les quals sostretes fa poc.
J.M. Miró
Al cementiri de l’església de Sant Pere de les Sitges, adjunt al temple, es conservava un conjunt de set esteles discoidals alçades in situ. Darrerament algunes han estat robades o sostretes. Aquest conjunt és el primer que es conegué a Catalunya; ja a l’inici del present segle, J. Puig i Cadafalch, A. de Falguera i J. Goday donaren notícia d’aquest cementiri per les característiques singulars de certs tipus d’enterraments d’època romànica. Es conserven esteles discoïdals a la capçalera de tombes de lloses, que són decorades per les figuracions cristianes més antigues, com ara la creu grega i la sexfòlia formant una creu de sis braços.
Aquestes interessants peces, datables totes a la segona meitat del segle XII i tallades en pedra sorrenca del país, es poden dividir en dos grups. El primer és format per un conjunt de cinc esteles, totes amb una amplada de disc que oscil·la entre 0,32 i 0,36 m; el gruix és de 0,15 a 0,19 m, i el peduncle es troba totalment enfonsat a terra. L’anvers d’aquestes esteles és decorat amb un disc gravat per una orla circular simple que tanca una creu grega realitzada en baix relleu. Una d’aquestes assenyala l’encapçalament d’una tomba. El revers d’aquesta té la mateixa decoració i les altres són llises.
Les altres dues esteles presenten a l’anvers un disc gravat amb una creu grega de característiques similars a les que ja han estat descrites, mentre que el revers és ornamentat amb motius sexfoliats buidats amb el burí. Així mateix, els costats dibuixen en relleu els sis braços de la creu. L’orla és marcada mitjançant dos cercles de forta incisió. (JMMR)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Baraut, 1984-85, VII, doc. 899, pàgs. 29-31; 1988-89, IX, doc. 1 292, pàgs. 119-121.
Bibliografia sobre el cementiri
- Puig I Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. III (II), pàg. 553; Miró, 1986.