Necròpoli dels Vilassos del mas Formiga (Torrefeta)

Situació

Dues tombes d’adults excavades a la pedra del conjunt que forma aquesta necròpoli.

ECSA-J. Oliva i J. Ros

Aquesta necròpoli és situada a uns 100 m del mas Formiga, al nord-oest de Selvanera, just en un aflorament de cinglera que toca al torrent de Granollers, en un espai obert amb vegetació de matoll, repartida en dos sectors separats per un camp de conreu.

Mapa: 34-13 (329). Situació: 31TCG553341.

Per a arribar-hi des de Guissona, cal seguir la carretera L-313 fins a la cruïlla de Sanaüja, on agafarem la carretera L-314, i després de gairebé 2 km, un cop passada la cruïlla que mena a Selvanera, ens desviarem a mà esquerra per una pista indicada en direcció al mas Formiga.

Necròpoli

Conjunt de cinc enterraments visibles, excavats a la roca, del tipus d’extrems arrodonits (o banyera), localitzats en dues àrees de matoll, separades l’una de l’altra uns 30 m. Totes les sepultures són orientades amb els peus mirant a llevant.

A l’àrea de matoll situada al peu del camí es poden observar tres enterraments.

El primer enterrament és d’un infant i presenta una capçalera arrodonida sense el cap diferenciat. Té una longitud de 100 cm, una amplada màxima de 36 cm, i una fondària aproximada de 25 cm. El segon enterrament correspon a un adult. Tipològicament és semblant a l’anterior, és a dir, sense el cap diferenciat i amb els extrems arrodonits. Fa 195 cm de longitud i 46 cm d’amplada de capçalera; l’amplada del cos és de 56 cm, la dels peus, de 40 cm, i té una fondària de 29 cm. Aquesta sepultura presenta, molt malmès però encara visible, l’encaix de la llosa que la cobria. La tercera sepultura correspon també a la d’un adult. Com en els casos anteriors, la capçalera i els peus són arrodonits i sense el cap diferenciat. La longitud és de 208 cm, l’amplada de capçalera de 50 cm, l’amplada de cos de 53 cm, l’amplada dels peus de 40 cm, i té una fondària de 35 cm. Com en l’anterior, també s’observa l’encaix destinat a la llosa sepulcral.

En aquests dos darrers enterraments són visibles unes fissures a la roca, en forma de canaló, i situades a l’alçada del cap i del cor, al cantó esquerre, que podrien correspondre a pràctiques de libació.

A l’àrea de matoll situada uns 30 m al sud-est, separada de l’anterior per un camp de conreu, hi documentem els altres dos enterraments.

La primera sepultura d’aquesta àrea correspon a un adult. Es presenta sense el cap diferenciat i amb els extrems més o menys escairats. Fa 168 cm de longitud i 48 cm d’amplada del cap; l’amplada del cos és de 40 cm, i la dels peus, d’uns 30 cm; la fondària oscil·la entre els 22 i els 26 cm. La segona sepultura, també d’un adult, és tipològicament igual que l’anterior. Té una longitud de 198 cm, una amplada del cap de 63 cm, l’amplada del cos fa 54 cm, i l’amplada dels peus, 40 cm; la fondària aproximada és de 34 cm.

En aquests dos enterraments es poden observar treballs d’excavació furtiva. Entre la terra remoguda hi ha fragments d’ossos i de pedres que podrien correspondre a la llosa sepulcral.

El fet que entre ambdues àrees d’enterrament hi hagi un espai de conreu fa pensar que hom podria haver malmès altres enterraments, sobretot també pel fet que a la zona existeixen diversos desmunts de pedra.

Sembla que aquesta necròpoli s’hauria de relacionar amb algun tipus d’hàbitat dispers de caràcter agrícola en aquesta zona. Aquest hàbitat, fins al moment, no s’ha pogut precisar documentalment ni tampoc arqueològicament, però de ben segur que té una relació directa amb els masos avui existents. El fet que aquesta necròpoli hagi estat excavada clandestinament impedeix d’extreure’n conclusions cronològiques, si bé la bibliografia existent assenyala que les tombes d’extrems arrodonits són més antigues que les de cap diferenciat i anteriors al segle XI. Aquest fet planteja, doncs, dues hipòtesis: podria tractar-se d’una necròpoli d’un hàbitat anterior a la conquesta cristiana o bé d’un moment inicial d’aquesta.