Situació
Mur del castell i portal d’entrada a la població.
ECSA-J. Bolòs
El castell de la Morana és al bell mig del nucli urbà del mateix nom, el qual s’emplaça a ponent de la vila de Guissona, sobre l’elevació que delimita el marge dret de la vall del torrent del Passerell.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG558273.
S’hi pot accedir, des de Guissona, per la carretera L-310. A uns 2 km en direcció sud-est, cal prendre una desviació a mà dreta que porta a la Morana. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
Una de les primeres referències d’aquest indret es remunta a l’any 1038, en què el bisbe Eribau d’Urgell, la comtessa Constança i Arnau Miró, marmessors del comte Ermengol II d’Urgell, lliuraren a la canònica de Santa Maria de la Seu els alous que tenia el comte a la ciutat de Guissona i a ipsa Mora. Dos anys més tard, el 1040, en l’acta de la segona consagració de l’església de Santa Maria de la Seu s’esmenta el castellum Morane entre les possessions que tenia al comtat d’Urgell, dins el terme del castell de Guissona.
Plànol de la vila de la Morana en època medieval, amb indicació de la situació del castell originari.
J. Oliva i J. Ros
Les referències documentals del lloc de la Morana són nombroses al llarg dels segles XI i XII, en què surt citat com a límit territorial d’altres termes propers o bé per donacions o vendes d’alous dins el seu terme. Així, el 1067, els esposos Arnau i Guisla, juntament amb els seus fills, atorgaren a Bertran de Santmartí, a la seva muller Loreta i als seus fills el domini i senyoriu que tenia Miró Gauspert a Sant Martí i ad ipsa Morana. També tenia drets a la Morana la canònica de Santa Maria de Guissona, ja que el terme és esmentat en l’acta de consagració de la seva església l’any 1098.
Durant el segle XII els Fluvià tingueren importants drets al castell de la Morana.
Segons el fogatjament de l’any 1381, la Morana tenia 3 focs i era de R. Sacirera. A mitjan segle XVI, el 1564, es trobava en poder de Jaume Joan de Cortès, hospitaler, i a la divuitena centúria passà al domini dels barons de Maldà, als quals pertangué fins a l’abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX. (ABR)
Castell
Al mig de la petita població es troba la gran construcció de l’antic castell, datable bàsicament en època postmedieval, si bé hi ha testimonis d’altres etapes que han configurat la seva evolució al llarg del temps. De tot el conjunt, destaca una estructura de planta rectangular que correspon a l’edifici més antic avui visible.
Aquesta edificació més primitiva té una planta gairebé quadrada amb uns murs de poc més de 8 m de longitud. Tenen un gruix considerable i són fets amb un aparell de carreus força grans i de formes diverses. Destaca la cantonada septentrional, on hi ha alguns blocs col·locats al llarg que fan més de 2 m i donen un aspecte ciclopi a l’obra. Aquest fet contrasta amb altres pedres d’acabat molt més petit i irregular que hi ha a la paret nord-oest i que suggereixen alguna refacció puntual. La paret nord-est és la més ben conservada, si bé l’alternança de carreus posats al llarg i de través és irregular, amb predomini de les filades amb carreus més rectangulars a la part alta. A uns 3 m d’alçada es poden apreciar dues espitlleres cegades.
Les altres dues parets es troben amagades per les construccions afegides de la resta de la fortificació, però la cara sud-oest és parcialment visible. Accedim a aquesta antiga estructura mitjançant una porta d’arc adovellat de mig punt, situada a uns 2 m d’alçada i, de manera atípica, molt a prop de la cantonada occidental.
Interiorment, l’àmbit és cobert per una volta de perfil semicircular que té un petit orifici rectangular al bell mig. Una moderna coberta de rajola substituí l’antiga volta, la qual en origen devia ser feta probablement de bigues de fusta que devien recolzar en un ressalt existent en el mur sud-oest. La paret contrària no té aquest element, cosa d’altra banda difícil de comprovar actualment pel fet que està parcialment arrebossada i també una mica modificada amb una obertura central. A la part inferior, s’hi accedia modernament per un forat obert al mur, justament sota la porta original d’entrada.
En general, la vella construcció del castell de la Morana resulta difícil d’interpretar. Es fa complex d’analitzar globalment en el seu estat actual. En l’espera d’una anàlisi més acurada, sembla que es tracta de la part inferior d’una torre de planta rectangular. Aquesta devia ser construïda a la darreria del segle XII o ja durant la següent centúria, com els casos, per exemple, de la Guàrdia de Tornabous o la torre central del castell de les Sitges, bastides en un moment en què el perill de la frontera ja no existia, però que probablement calia assegurar el domini territorial d’algun senyor local. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 611-612; Sangés, 1980, III, doc. 7, pàg. 232 i doc. 24, pàg. 243; Baraut, 1986, doc. 54, pàgs. 135-138 i doc. 79, pàgs. 173-176; 1988-89, IX, doc. 1 211, pàgs. 41-42 i doc. 1 497, pàgs. 301-302.