Situació
Panoràmica del puig dit de Sant Cristòfol, on hi ha les restes d’aquest antic poblat.
ECSA-J. Bolòs
Aquest vilatge és situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, al cim d’un turó destacat conegut amb el nom de Sant Cristòfol, per l’existència en aquest indret d’una antiga església dedicada a aquest sant titular, de la qual avui resten escassos vestigis.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG539273.
Per a arribar-hi des de Guissona, cal agafar la carretera L-310 en direcció a Concabella i prendre la desviació a mà dreta que porta a Sant Martí de la Morana. Des d’aquest poble s’ha de seguir una pista que surt de la banda de ponent i que en uns 2 km arriba a Coscollosa després d’haver creuat el barranc del Reguer. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
El vilatge de la Coscollosa, com el proper de Mallabecs, degué néixer també vers l’inici del segle XI i fou del domini eminent del bisbe d’Urgell. Una de les primeres referències documentals del seu castell consta en l’acta de consagració de l’any 1040 de l’església de Santa Maria de la Seu, quan entre les possessions que tenia al comtat d’Urgell hi figura el “castellum Coscoliose”. Del 1075 hi ha notícia, pel testament de Bernat, fill de Company, que aquest llegà a favor de la seva muller Gerberga i de llurs fills tots els béns que tenia al terme de Cosconosa, entre molts altres indrets de la contrada.
Berenguer de Santmartí era feudatari o castlà d’aquesta fortalesa el 1081, ja que en el seu testament datat en l’esmentat any deixà el castell de Sant Martí i el “castrum de Cosconosa” amb tots els seus drets i les seves pertinences a la seva esposa Geralda, amb la condició que romangués vídua, i al seu fill Bartomeu. L’any següent el “terminum de Quoscolosa” és esmentat entre les afrontacions territorials del castell de Claret, el qual fou donat pels esposos Bernat i Guisla a la canònica de Santa Maria de la Seu. Consta que tenia béns en aquest indret la canònica de Santa Maria de Guissona, ja que és esmentat en l’acta de la seva consagració l’any 1098.
Vers mitjan segle XII els senyors de Fluvià cobraven del terme del castell de la Coscollosa la vuitena part dels fruits de les collites. L’any 1147, en el testament de Bertran i la seva muller Loreta, consta que aquest llegà l’esmentada fortalesa a la seva esposa de manera vitalícia. La darrera referència que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest vilatge data del 1162 i tracta de la concòrdia que feren Bertran de Santmartí i Pere de Guissona, amb l’assentiment de les seves mullers Sança i Arsenda, sobre les respectives possessions als castells de la Coscollosa i Guarda-si-venes.
Es desconeixen les vicissituds posteriors del lloc de la Coscollosa, que segurament es degué despoblar entre els segles XIV i XVI. (MLIR)
Vestigis del vilatge
Planta d’una torre situada a la part més alta del puig, potser vestigi de l’antic castell documentat en aquest indret.
J. Bolòs
Un marcat fossat de forma semicircular travessa el cim del turó on s’assenta el vilatge. Aquest fossat separa l’extrem occidental, que correspon a la part més destacada de l’elevació, on hi devia haver el nucli original del poblament, de la part principal del serrat, on encara trobem elements estructurals d’hàbitat que deuen correspondre a l’eixample postmedieval del primitiu poblat.
Destaca, sota un vèrtex geodèsic modern, una construcció de planta quadrada. A l’interior els costats fan 125 cm. Els murs tenen un gruix de 190 cm i són construïts a l’exterior per carreus, alguns dels quals força grossos. L’alçada exterior no fa gaire més d’un metre, mentre que l’interior arriba a 1,50 m. Es podria tractar de la base d’una torre de guaita bastida al segle XI (potser part de l’antic castell?).
El fossat o vall no és gaire ample, si bé mostra clarament el retall efectuat a la roca mare per excavar-lo en almenys 1,50 m, actualment mesurable.
Aspecte que ofereixen les escasses restes de la torre que corona les ruïnes d’aquest vilatge.
ECSA-J. Bolos
Per tot el pendent meridional hi ha restes de murs que demostren l’existència d’un antic nucli de poblament en aquest indret. Les restes de parets que encara es veuen a la part oriental corresponen a un mas que es devia bastir cap al segle XVI. Al seu voltant, hi ha dipòsits excavats a la pedra sorrenca, tant de forma rectangular com circular, connectats amb reguerons.
Es tracta d’una de les poblacions que es bastiren poc després d’haver-se consolidat la frontera en aquesta zona i com a conseqüència de la primera repoblació cristiana. L’estructura defensiva està confirmada per la presència d’un vall i d’una possible torre de planta quadrada, de dimensions força petites. El poble degué créixer a partir del segle XII pel vessant de solana, com és habitual, i degué tenir vida, si més no al mas existent a llevant, fins al segle XVIII. El nucli principal fou abandonat probablement uns segles abans. La troballa de molts fragments de ceràmica grisa medieval en superfície confirmen de manera especial la vida del poblat durant l’edat mitjana. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Malgrat que cal valorar la importància d’aquest lloc en el moment de la repoblació del segle XI, tampoc no podem rebutjar totalment la possibilitat que tingués uns precedents en una època anterior. No és cap disbarat pensar que hi pogués viure una comunitat pagesa ja abans de l’any 1000, sota domini cristià o sota domini musulmà. Cal relacionar, certament, aquest lloc de poblament fortificat amb altres vilatges propers, com ara el de Mallabecs o el de Tudela. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàg. 644; Sangés, 1980, III, doc. 37, pàgs. 254-256 i doc. 48, pàgs. 263-264; Baraut, 1986, doc. 54, pàgs. 135-138 i doc. 79, pàgs. 173-176; 1988-89, IX, doc. 1 253, pàgs. 84-85, doc. 1 257, pàg. 65 i doc. 1 497, pàgs. 301-302; 1990-91, X, doc. 1 560, pàg. 83; 1992-93, XI, doc. 4, pàgs. 75-76.