Situació
Absis de l’església, espoliat en bona part dels grans carreus ben escairats que el revestien.
ECSA-X. Solé
Les ruïnes de l’antiga església del priorat augustinià de Santa Maria de Tauladells o Tauladella es troben en un lloc isolat, vers ponent del poble de Gra, enmig d’uns camps.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG543254.
Per a arribar-hi des de Concabella, s’ha de seguir la carretera L-310 que mena a Guissona, i 1 km abans d’arribar a Gra, cal agafar un trencall a mà esquerra que ens duu al cap d’uns 2 km a l’església de Tauladells, situada a mà esquerra de la pista. (XSB)
Història
El lloc de Tauladells o Tauladella havia pertangut al terme de Guissona. La primera notícia de l’existència d’una església en aquest lloc és de l’any 1180, en què Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells el seu cos, quatre vinyes i un hort. Més endavant, el 1200, la canònica de Guissona concedí el permís a dos nobles de la comarca per poder nomenar un capellà per a Tauladells, que havia de restar, això no obstant, sota la tutela de la canònica.
En aquesta església fou fundat el 1248, amb llicència del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur i de la canònica de Guissona, un monestir de monges augustinianes. La impulsora del cenobi fou Gueraua de Coscó. L’emancipació total del nou monestir respecte a Santa Maria de Guissona s’aconseguí el 1266.
Hom no torna a trobar notícies sobre Santa Maria de Tauladells, que ja havia desaparegut com a monestir, fins el 1675, en què consta que dins la canònica de Guissona hi havia un canonge que gaudia del benefici de Santa Maria de Tauladells. L’església fou reformada el 1773. (CPO)
Església
Planta d’aquesta església, avui molt malmesa, sobretot a la part de llevant.
X. Solé
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó força apuntada i reforçada mitjançant un arc toral, capçada per un absis de planta semicircular obert a la nau a través d’un arc presbiteral en degradació. A l’interior, una cornisa motllurada, de la qual arrenquen les voltes, ressegueix tota la nau del temple fins gairebé un metre a banda i banda del mur de ponent. També a l’interior, hi ha dues absidioles buidades al gruix dels murs, a ambdós costats de la nau, i al seu centre s’obren sengles finestres d’arc de mig punt d’una sola esqueixada.
A la façana oest hi ha la porta d’accés a l’església, feta amb un gran arc de mig punt adovellat, actualment paredada, i damunt seu s’obre una finestra d’esqueixada simple. Als murs sud i nord hi ha sengles finestres amb llinda monolítica motllurada, que donen interiorment a les absidioles ja esmentades. L’absis, amb la coberta i la part superior del mur esfondrats, té al centre una finestra amb l’arc format per una sola peça motllurada i de doble esqueixada, i al cantó sud hi ha una porta amb llinda que no correspon a l’obra original. Tot i el seu estat de ruïna, en alguns indrets de l’absis encara es poden veure alguns fragments de la cornisa, motllurada, i algunes mènsules.
L’aparell de l’edifici és de carreus molt ben escairats i irregulars, disposats en filades uniformes, que posen en evidència les formes pròpies de l’arquitectura de la darreria del segle XII o de l’inici del XIII. (XSB)
Necròpoli
Tomba excavada a la pedra, no gaire lluny de l’església, coneguda com la “tomba de l’Abadessa”.
ECSA-J. Oliva i J. Ros
En un petit bosc d’alzines situat uns 75 m a l’W de l’església de Santa Maria de Tauladells, hi ha un conjunt format per dues tombes excavades a la roca amb els peus assenyalant el sud-est, distants l’una de l’altra uns 20 m. La primera sepultura, coneguda popularment com “la tomba de l’Abadessa”, té un aspecte antropomorf, amb la capçalera lleugerament arquejada i un important treball de rebaix de la pedra (d’11 cm d’alçada i 17 cm d’amplada) en tot el seu perímetre. Aquest rebaix, a manera d’encaix, fixava la coberta o tapa de llosa. A l’indret encara es poden trobar alguns fragments d’aquesta llosa, amb incisions rectilínies que ara per ara no ha estat possible d’interpretar. Les mides de la sepultura són les següents: llargada de la fossa, 200 cm; amplada del cap, 35 cm; amplada de les espatlles, 45 cm; amplada del cos, 54 cm; amplada dels peus, 30 cm; i profunditat màxima visible, 42 cm.
L’altra sepultura, d’extrems arrodonits, té una longitud de 190 cm i una amplada màxima de 46 cm.
Segons informació oral, en aquest indret sembla que resten algunes sepultures més que les ruïnes i l’espessa vegetació impedeixen de veure actualment. (JOL-FXRS-JRM-PVP)
Una de les tombes de lloses del conjunt que hi ha al vessant est del tossal de Tauladells o de les Solanes, prop de l’església.
ECSA-J. Oliva i J. Ros
A uns 100 m al nord-est de l’església de Santa Maria de Tauladells, al vessant est del tossal de Tauladells o de les Solanes, hi ha una altra necròpoli d’inhumació. Es tracta d’un conjunt on es poden observar 8 sepultures (antigament sembla que n’hi havia 15), de les quals 6 van ser excavades a la terra i cobertes amb lloses. També hi ha exemples de sepultures excavades a la roca amb els extrems arrodonits, de reduïdes dimensions, que han de correspondre a enterraments infantils. Les sepultures es troben orientades majoritàriament amb el cap al nord i els peus al sud, tot i que n’hi ha alguna d’orientada en sentit contrari.
A tall d’exemple, les mides d’una de les sepultures infantils excavades a la roca, orientada cap a l’oest, són de 90 cm × 30 cm, i les corresponents a la sepultura d’un adult, en cista, són de 150 cm × 30 cm, amb una orientació cap al S-W. Una de les sepultures de cista conserva encara part de la llosa que la tapava. (JOL-FXRS-JRM-PVP)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 328-330; Camps-Santaeulària, 1982, pàgs. 132-134.