Situació
Basament de la torre del castell, d’època romànica, que s’aixecava al centre d’una estructura semicircular d’aparell ciclopi, de carreus encoixinats, considerada d’època romana.
ECSA-J. Bolòs
Les ruïnes de la torre del castell de Castellnou d’Ossó es troben al capdamunt d’un petit turó situat a la vora dreta del Sió, dominant les cases de la població nascuda al seu empar.
Mapa: 33-14 (360). Situació: 31TCG459259.
A Castellnou d’Ossó s’hi accedeix fàcilment des de Cervera per la carretera L-303 en direcció a Agramunt. Un cop passat el poble d’Ossó de Sió, cal desviar-se per una via asfaltada a mà dreta, d’uns 300 m, que porta fins a la part baixa del poble, o també per un camí que rodeja les cases, fins arribar a la part antiga de la població. (JNB-JRG)
Història
El lloc de Castellnou fou un nucli fortificat des d’època romana. Tot i que no es disposa de referències documentals ara per ara, el terme fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell, i possiblement, donat en alou per tal d’afavorir el seu poblament. Poc després de la conquesta es bastí una torre medieval sobre la base d’una torre romana, anomenada antigament, segons indica F. Lara, Castell-lliuró.
Posteriorment es degueren construir al costat de la torre les dependències pròpies d’un castell, ja que aquest és documentat l’any 1408, quan fou reformat pel seu senyor, Lluís de Santmartí.
En el moment de la desamortització, l’any 1831, el lloc i castell de Castellnou d’Ossó pertanyia al marquès de Dosaigües. (MLIR)
Castell
Planta i secció N-S del basament de la torre medieval envoltada per la muralla romana conservada només parcialment.
J.R. González
El sector considerat d’època romana és format per una estructura d’aparell ciclopi, de carreus encoixinats i ben escairats, que té una alçada exterior de 4 m, mentre que l’interior és solament de 70 cm i el mur és de 2, 8 m de gruix. Aquesta obra devia ésser de forma circular amb un diàmetre de quasi 24 m i una porta al nord; avui es conserva solament el semicercle oriental i una cantonada en angle recte de la zona d’accés. Tota la meitat occidental de l’obra ha estat destruïda per a construir edificis a la població.
Al bell mig de la construcció romana hi ha les ruïnes de la torre medieval, semblant a la del castell d’Almenara, amb la qual estaria relacionada. Molt probablement fou bastida després de la conquesta, a la darreria del segle XI. Només en resta la part inferior. Té 8, 40 m de diàmetre i un mur de 2, 40 m de gruix amb les cares de carreus ben enquadrats que formen filades regulars cada 25 cm i un farciment molt compacte. A l’exterior hi ha algun trau o forat així com alguna extracció de pedra, però destaca principalment un gran forat que s’obre a l’est, el qual és l’accés utilitzat normalment. La cambra interior està en gran part colgada d’enderroc, però s’observa en la meitat de llevant, que és la més ben conservada de la torre, la volta semiesfèrica recolzada sobre el mur que forma un ressalt de 6 cm i l’ull de bou central per accedir originalment des del pis superior que és on es devia situar la porta única d’accés.
Aquesta torre, que ara té una alçada de poc més de 4 m, d’acord amb el gruix de les seves parets, devia ésser molt més alta. Tot i que només aquest element constructiu de la fortificació pugui ésser datat a la fi del segle XI o a l’inici del segle XII, cal tenir present que el Castell-lliuró de després de la conquesta cristiana devia ser format també pel recinte romà, que tenia la funció de clos exterior. (JRG)
Bibliografia
- Puig i Cadafalch, 1934, pàgs. 72-73; Pita, 1964-65, XXVI-XXVII, pàgs. 307-308; 1966; Lara, 1973, pàg. 46; Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàgs. 1 095-96; Buron, 1989, pàg. 259.