Situació
Antiga torre del castell, de planta quadrada, situada al costat de ponent d’altres restes més tardanes.
ECSA-J. Bolòs
Les restes d’aquest antic castell són al cim del tossal (389 m d’altitud), al vessant de migdia del qual s’esglaonen les cases del poble de Montfalcó d’Agramunt, situat al SW de Castellnou de Montfalcó, als estreps llevantins de la serra d’Almenara.
Mapa: 33-14 (360). Situació: 31TCG447248.
Des de Cervera, cal seguir la carretera L-303 que porta a Agramunt i desviar-se per un trencall a mà esquerra a l’alçada de Castellnou d’Ossó, que mena directament al poble de Montfalcó d’Agramunt. (JNB)
Història
L’indret de Montfalcó fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell vers l’any 1070, i probablement poc després s’inicià la construcció d’un castell al punt més estratègic del petit tossal a l’entorn del qual s’assentaren els primers pobladors. Com era costum, el comte donà el terme a algun dels seus cavallers. La primera notícia del lloc de Montfalcó la consigna un testament de l’any 1163 pel qual el testador, Ramon Barrufell, deixà aquest indret al seu gendre Arnau de Falconera. Segons la visita canònica del bisbe d’Urgell de l’any 1515, a Montfalcó hi vivien 8 famílies i la del castlà (40 habitants).
L’antic castell fou reformat a l’inici del segle XVII; en aquesta centúria el terme pertanyia al monestir de Santa Maria de Poblet, però al segle següent passà als barons de Montbui, i d’aquests, per enllaç matrimonial, als marquesos de Dosaigües, el llinatge dels quals posseí l’indret fins a la desamortització del segle XIX. (JNB)
Castell
Planta de la torre romànica del castell, dels segles XII o XIII.
J. Bolòs
Al costat oest de les restes del castell d’època moderna hom veu una torre de planta quadrada que correspon a la torre de l’antiga fortalesa medieval. Els costats, a l’exterior, fan uns 4 m de llarg. El gruix de les parets és d'1,15 m. S’han conservat sobretot les parets de l’W i del N i un fragment de la meridional.
La seva alçada total actual és només d’uns 6 m. Veiem el pis inferior i el començament del pis principal. El compartiment inferior era tancat, a uns 3 m, per una volta, segurament de canó, que descansava als costats est i oest (aquest darrer és l’únic parcialment conservat).
Els murs, a l’exterior, són fets amb carreus ben tallats, de mida mitjana (15 cm × 30 cm, per exemple) i col·locats en filades. Amb tot, a la base del mur trobem pedres més grosses (40 cm × 90 cm), barrejades amb d’altres de molt estretes i quadrades (30 cm × 20 cm). A l’interior del mur hi ha un reble, format per pedres i morter de calç. Cal assenyalar que, tot i que no es pugui pas assegurar, hom pot proposar que les primeres set filades de carreus, fetes amb pedres més grans o més quadrades, haguessin pertangut a una construcció anterior.
A la façana del costat nord veiem un espiell o petita finestreta. A sobre, al primer pis, hi ha una finestra oberta en època moderna. També és visible una espitllera a l’altre mur conservat a l’oest.
Podem datar la construcció del conjunt d’aquesta torre cap al segle XII o ja al segle XIII. Hem de deixar amb un interrogant, però, el fet que la base de la torre correspongui, potser, a un edifici més antic. (JBM-LIC)
Bibliografia
- Novell, 1985a.