Situació
Aspecte extern d’aquest molí, restaurat de manera fantasiosa.
ECSA-J. Bolòs
Molí situat a les planes que hi ha a l’oest del terme de Sant Martí de Riucorb, al centre de la partida de terres de la Sinoga, al costat de la Séquia Molinar, que treu les aigües del Riu Corb.
Mapa: 33-15 (389). Situació: 31TCG353046.
Des de la plaça de la Font de Sant Martí de Maldà, hem d’agafar la pista que porta cap a Sant Roc i cap al molí de la Torre. El molí de la Sinoga és uns 500 m més cap al nord-oest. (JBM)
Història
El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I donà a Arnau Company, la seva muller Guisla i a Oliver, llur fill, una quadra de terra al terme de Tàrrega, al lloc de Verdú. La quadra tenia com a límit de ponent el territori d’Espanya fins a la Sinoga del Riu Corb. L’indret torna a ser esmentat l’any 1135 entre les afrontacions del castell de Sant Martí, que Galceran de Vergós i els seus germans van vendre a Berenguer Arnau d’Anglesola i la seva muller Guisla. El terme del castell limitava a ponent amb la Sinoga del Riu Corb. A l’hora de delimitar la senyoria de Bellpuig el 1139 hom torna a fer referència a la Sinoga del Riu Corb. En un document del 1151 referent a Preixana s’esmenta el camí que va a la Sinoga i no travessa el reguer. Potser la primera referència directa del molí, bé que no del tot segura, és de l’any 1171, en què Guerau de Granyena, la seva muller Saurina i el germà d’aquell, Bernat, concediren a Pere Fabre i a la seva muller una vinya i dos trossos de terra a la Sinoga, al comtat de Manresa, al terme de Tàrrega (sic). Una de les peces de terra limitava per una part amb un rec d’aigua que anava al molí i per una altra amb la torre del molí.
El molí de la Sinoga fou un lloc estratègic per a la distribució de les aigües del Riu Corb. És al costat de l’antiga séquia o canal del Molinar que es dirigeix a Bellpuig. Els senyors de Bellpuig, que també ho foren de Sant Martí, tenien la jurisdicció de les aigües del Riu Corb des del coll de la Portella de Ciutadilla fins al Segre, segons privilegi de Pere el Cerimoniós a Ramon d’Anglesola del 1342. (JTG-CPO)
Molí
Planta i secció d’aquest molí, encara molt ben conservat.
J. Bolòs
El molí de la Sinoga és el molí fariner medieval més ben conservat de la comarca. Encara s’hi poden veure tots els elements constructius que el formaven. A l’edifici, hem de distingir una part inferior, feta amb carreus ben escairats, on hi havia les instal·lacions relacionades amb el molí, i una part superior, feta de tàpia —ara recoberta de pedres—, on hi havia l’habitatge del moliner o potser del senyor del lloc.
L’edifici té a l’exterior una planta gairebé rectangular. El costat llarg, on hi ha els pous, situat a llevant, fa 9, 26 m. La façana nord té una longitud de 7, 64 m. El gruix de les parets, a peu pla, és d’1, 20 m. La sala de les moles, actualment situada en un nivell inferior al del sòl, té també una planta rectangular. És coberta per una volta lleugerament apuntada, feta amb uns carreus ben escairats, on es veuen encara les marques del picapedrer. Té una alçada màxima de 3 m. A la paret nord, s’obre la porta, acabada a l’exterior amb un bonic arc de mig punt, format per 10 dovelles; a l’interior és acabada amb un arc rebaixat. A la paret oest de la sala hi ha una petita espitllera. A l’extrem sud, a la volta, hi ha un forat que permet de comunicar directament la sala amb les cambres superiors, segurament obert en un moment posterior.
En aquesta sala hi havia dues moles, que corresponen exactament als dos pous que hi havia a fora de l’edifici, al final de la bassa que s’estenia a l’est del molí. El diàmetre dels pous o cups és d’1, 40 m i el salt devia d’ésser d’uns 4 m. Actualment, el cup meridional ha estat transformat i ja no és visible.
Sota la sala de les moles, hi ha els carcabans. Encara s’hi poden veure els dos túnels que conflueixen a l’extrem oest, on hi havia una porteta —ara tapiada—, acabada amb un arc apuntat, que permetia que l’aigua, després de fer moure els rodets, tornés a la séquia. Els carcabans, d’una alçada aproximada d’1, 80 m, són en part cavats a la roca. Són coberts amb unes grans lloses planes (d’una forma semblant, per exemple, al del Molinet de Navel, al Berguedà).
Per damunt de l’espai inferior, el casal moliner, es construí un espai d’habitatge. Una porta rectangular, oberta a la façana nord, permet d’accedir-hi des de l’exterior. El sostre d’aquesta cambra s’aguanta amb un arc apuntat que parteix l’estança transversalment, d’est a oest. Per damunt d’aquest pis principal, situat ara a peu pla, encara n’hi ha un altre. L’edifici és cobert per un terrat, on hi ha merlets.
Cal datar aquest notable molí fariner al final del segle XII o ja, més aviat, al segle XIII. Es pot comparar, en molts aspectes, amb el proper molí de la Torre o bé amb el molí de Castellnou d’Ossó. D’acord amb allò que hi veiem actualment, podem suposar que primerament es feu el casal del molí i després, segurament amb poca diferència de temps, es construí la residència al damunt, potser aviat fortificada. En altres països, per exemple al Llenguadoc (Phalip, 1992, pàg. 91), podem trobar també diversos exemples de molins fortificats al segle XIII. (JBM-JTG)
Bibliografia
- Llobet, 1907; Torres, 1988; Altisent, 1993, vol. I, doc. 21, pàgs. 38-39, doc. 83, pàgs. 86-87, doc. 93, pàgs. 93-94, doc. 176, pàgs. 152-153 i doc. 411, pàg. 309.