Situació
Aspecte d’aquesta fortalesa, situada al cim d’un penyal al capdamunt de la població, amb un gran casal adossat a la roca per la banda meridional.
ECSA-X. Solé
Les restes del castell de Rocafort són situades al cim d’una roca a la part alta de la població de Rocafort de Vallbona, al final del carrer de l’Església. El poble s’alça damunt del riberal del Riu Corb, a la riba esquerra.
Mapa: 33-15 (389): Situació: 31TCG413022.
Si des de la carretera que va de Tàrrega a Montblanc agafem la carretera de Sant Martí de Maldà, trobarem a l’esquerra el trencall que porta a Rocafort de Vallbona. (JBM)
Història
El terme de Rocafort apareix esmentat per primera vegada en una escriptura del 1164, en què Berenguer Arnau d’Anglesola cedí a la seva filla Berenguera i el seu marit Guillem de Cervera el castell i la vila de Verdú. Entre els límits del castell de Verdú se cita el terme de Rocafort. L’indret fou organitzat des del segle XI, ja que la parròquia de Rocafort es consigna en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI.
El 1173, Bernat Taravat (de Tarabau?) i Saurina, la seva muller, feren donació en capítols matrimonials, a favor de la seva filla Sança i del seu marit Guillem del Mor, de la meitat del terme i el castell de Rocafort. El 1209 Dalmau de Timor vengué a l’abadessa de Vallbona tots els drets dominicals sobre el castell i la vila de Rocafort per 2 200 sous barcelonesos. Durant el segle XIII l’abadessa de Vallbona adquirí progressivament el domini total del terme. El 5 de març de 1285 l’abadessa va comprar a Bernat de Rocafort el lloc i el castell de Rocafort per 2 200 sous barcelonins, amb tots els seus feus, béns i pertinences. En el fogatjament dels anys 1365-1370, es diu que el “lloc de Rochafort” era de l’abadessa de Vallbona. Tot i això, la pertinença de Rocafort a la baronia de Vallbona fou discutida en un plet el 1633, que la batllia general de Catalunya resolgué a favor del monestir. Aquest cenobi tingué la propietat sobre Rocafort fins a l’extinció de les senyories. (JDM)
Castell
Construcció d’angles arrodonits que s’adapta al perfil de la roca, la qual ha sofert nombroses refeccions.
ECSA-X. Solé
Actualment, al cim de la roca del castell hi ha una construcció que s’adapta al perfil rocós. Al sud de la roca, més avall, s’hi adossa una gran casa, feta ja en època moderna, ara en curs de restauració.
Els murs del cim de la roca prenen una forma arrodonida, gairebé semicircular a l’extrem est; també són arrodonits a la banda nord-oest. Si ens fixem detingudament en les característiques de l’aparell d’aquest edifici, sembla que hi podem distingir almenys tres moments constructius diferents.
Al llarg de la façana nord de l’edifici, al damunt de la roca i una mica més endavant del mur principal, veiem dues o tres filades de carreus no gaire grossos, treballats i col·locats ben arrenglerats. Aquestes pedres, segurament, són de les poques restes del primer moment d’aquesta fortificació.
En un segon moment, quan es degué ensorrar aquest mur, es reconstruí la paret amb la forma que té actualment. Els carreus segurament són vells, però arran de la reconstrucció foren col·locats de forma més irregular. Finalment, en un tercer moment, ja en època moderna, algunes parets foren refetes novament.
Sembla que a l’interior d’aquesta construcció hi ha una cisterna excavada a la roca. Des del carrer veiem, així mateix, nombrosos forats cavats al mur, a la cara nord, en un nivell més baix del de la base de la paret.
En principi, cal considerar d’època romànica només les filades que veiem a la banda nord, que fan pensar en un edifici de planta allargada, no sabem pas si quadrangular o bé adaptada a la forma de la roca. Esperem que les obres que s’hi estan fent permetin un estudi més detingut de les estructures constructives d’aquesta fortificació. (JBM)
Bibliografia
- Piquer, 1981, pàgs. 67-72; Altisent, 1993, vol. I, doc. 258, pàg. 205.