Situació
Església de planta rectangular, sense capçalera diferenciada, amb la porta al mur de migdia reoberta fa poc en restaurar-se l’edifici.
ECSA-J.A. Adell
L’església de Sant Gil és al petit nucli de Riudovelles, situat en un turó al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil. Aquest poble era un agregat de l’antic municipi de la Figuerosa, annexat a Tàrrega l’any 1969.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG501199.
El poble de Riudovelles és a mig camí de Tàrrega a Guissona per la carretera L-310. (MLIR)
Història
La primera notícia sobre l’existència d’aquest temple és de l’any 1098, quan consta en l’acta de consagració de l’església canonical de Santa Maria de Guissona, de la qual depenia.
D’altres referències a la parròquia de Riudovelles són més tardanes. Així, apareix també en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima de l’any 1391, per la qual el capellà que la regia pagà 14 sous. En aquests moments formava part del deganat d’Urgell.
L’església ha estat restaurada recentment per l’Ajuntament de Tàrrega. (CPO)
Església
Es tracta d’una església d’una sola nau sense capçalera diferenciada. La nau és coberta amb volta de canó de perfil apuntat, que arrenca d’una imposta bisellada. Al costat sud de la nau, prop de l’extrem de llevant, hi ha adossada una capella rectangular, oberta amb un gran arc de mig punt, que sembla de factura poc posterior a l’obra de l’església.
Fins a la present restauració, la porta s’obria a la façana de ponent, però ha estat paredada i s’ha reobert la porta original, situada a la façana sud, prop de l’angle sud-est. Aquesta porta presenta un arc de mig punt de grosses dovelles extradossades per un guardapols motllurat.
També s’ha enderrocat, amb motiu de la restauració, la sagristia afegida a la testera de llevant i s’ha restaurat el campanar d’espadanya de dos ulls que corona la façana de ponent, on s’obre l’única finestra del temple, consistent en un ull de bou amb traceria de factura gòtica.
Les façanes són mancades d’ornamentació, llevat de la porta, i només es conserven alguns fragments del ràfec original bisellat a la façana sud.
Els paraments presenten un aparell de carreus escodats en tot l’edifici, mentre que les dovelles de la porta són tallantades, posant en evidència una construcció tardana, datable de la fi del segle XIII i l’inici del segle XIV. (JAA)
Bibliografia
- Bertran, 1979, II, pàg. 320; Baraut, 1986, doc. 79, pàgs. 173-176.