Situació
Interior de l’antiga església parroquial, ara al peu de l’actual, amb la volta de la nau reforçada per fermes pilastres i arcs torals.
ECSA-M. Catalán
Els vestigis de la primitiva església parroquial de Tornabous estan integrats dins la nova parròquia que presideix el poble.
Mapa: 33-14 (360). Situació: 31TCG382186.
Tornabous és situat al peu de la carretera de Vilagrassa a Balaguer (C-148). També creua el poble la carretera d’Agramunt a Bellpuig (LV-3 341). (JNB)
Història
Bé que del lloc i el castell de Tornabous hi ha referències des del segle XII, de l’església parroquial de Santa Maria de Tornabous no se’n tenen fins a èpoques molt tardanes. El 1172 es fa esment del delme de Tornabous, cosa que fa suposar l’existència d’una organització eclesiàstica. Segons la visita pastoral que realitzà el bisbe d’Urgell Joan d’Espés a l’oficialat d’Agramunt l’any 1515, en aquella data el poble tenia una església en molt bon estat, sense altars laterals ni sagristia; l’altar era consagrat i presidit per una imatge de la Mare de Déu. Hi havia una vicaria i el poble tenia uns quaranta habitants. (JNB)
Església
L’actual església parroquial de Tornabous presenta un aspecte eclèctic a causa de les reconstruccions i ampliacions de què ha estat objecte. Avui, les restes d’època romànica tardana formen una mena de nau transversal al peu de l’església, a manera d’atri. L’actual església està formada per una nau central ampla recorreguda per arcs apuntats. La plementeria és de dues aigües amb decoració enteixinada. A banda i banda d’aquesta nau central, i separades per arcs rampants, hi ha dues naus laterals de poca amplada amb altars i capelles.
Les parets de tota l’església són arrebossades i emblanquinades, tant les de la part que pertany a la nova factura com les de la construcció original del romànic tardà.
El que resta de la construcció antiga és una nau de llargada igual a l’amplada total del temple actual. La porta d’accés està situada al mur lateral que resta lliure de la part de l’església moderna. Adossades al mur de la nau hi ha unes pilastres d’una amplada considerable, de secció quadrangular, amb un capitell en forma de piràmide truncada invertida. A la part frontal i lateral dels capitells es pot veure la forma d’un escut en relleu, sense treballar, llis. Aquestes pilastres són formades per carreus regulars i el capitell és monolític. De les pilastres arrenquen arcs torals apuntats que sostenien una volta de canó, posteriorment substituïda per una volta de llunetes. En una reconstrucció o arranjament de l’església es van introduir unes plaques de ferro als capitells esmentats, en la línia d’arrencada dels arcs. (LIC)
Per fotografies de l’inici de segle, se sap que la porta original, d’arc de mig punt amb grans dovelles, s’obria a la façana de ponent del temple primitiu, que era coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. Es tractaria, doncs, d’un edifici de datació tardana, segurament de cap al segle XIV, que segueix, però, fidel a formulacions arquitectòniques arcaïtzants. (JAA)
Bibliografia
- Altisent, 1993, vol. I, doc. 434, pàg. 326.