Situació
Torre de planta gairebé quadrada, notablement conservada, situada al mig de la població.
ECSA-J. Bolòs
La torre de la Guàrdia d’Urgell es troba sobre una petita elevació existent al mig d’aquest poble, que és un agregat del municipi de Tornabous.
Mapa: 33-14 (360). Situació: 31TCG384209.
La carretera que de Tornabous porta a Agramunt (LV-3 231) passa al cap de 3 km per la localitat de la Guàrdia d’Urgell. (JRG)
Història
Ja existia una torre en aquest indret el 1063, any en què els comtes d’Urgell Ermengol III i la seva esposa Llúcia infeudaren el castell d’Almenara a Arnau Dalmau. Entre les afrontacions del terme del castell d’Almenara s’esmenta “ipsa Guardia de Deu”. En la descripció dels límits de la quadra de la Fuliola del 1080, apareix també consignada la Guàrdia de Déu, a l’est. La torre o guàrdia de la Guàrdia d’Urgell devia ser subsidiària del castell d’Almenara. Al segle XII hi ha documentats diferents cavallers que porten el cognom Guàrdia i que podrien ser senyors o castlans de la fortalesa.
En època imprecisa, però clarament postmedieval, l’edifici fou habilitat com a habitatge. (JRG-CPO)
Torre
Plantes i seccions de la torre, que tenia la porta original al primer pis.
J.R. González
La torre de la Guàrdia és una construcció de tres pisos de planta lleugerament rectangular, gairebé quadrada, amb l’eix principal orientat nord-sud. A l’interior, els costats curts fan 1, 55 m i els llargs, 2, 15; a l’exterior fan 5 m i 5, 60 m. Es troba bastida directament sobre la roca sorrenca; els seus carreus són rectangulars i ben escairats, força grossos (30 cm d’alt per 55 cm de llarg), si bé es van estretint una mica a mesura que la construcció guanya alçada; són visibles les dues filades inferiors més irregulars que originalment devien correspondre a la fonamentació i no eren vistes.
La porta original, a sis metres d’alçada del mur de migjorn, està formada per un arc adovellat de mig punt. Uns forats fets al moment de construir la torre i situats de manera regular per la part de fora de la porta semblen indicar l’existència d’alguna estructura de fusta relacionada probablement amb l’accés i la defensa de l’edificació. Interiorment es conserven les pollegueres superiors i els forats per a la tanca de la porta.
El primer pis és format per una cambra coberta amb volta de canó de mig punt, la qual neix d’una marcada cornisa que recorre com una línia d’impostes les dues parets més llargues. La secció d’aquest element arquitectònic és de tipus gola o pseudotaló, amb una canaleta força decorativa. Des d’aquest àmbit es pot accedir a la terrassa superior per una obertura rectangular oberta al costat sud-oest de la volta. Del pis superior no resta cap element del terra ni de la possible barana o coronament dels murs.
L’accés a la cambra o nivell inferior de la torre es feia per una obertura rectangular situada al mig del sòl del primer pis, la qual avui té un tancament de lloses. Una volta rebaixada feta de pedres allargassades i menys treballades que les dels murs cobreix aquest àmbit inferior, que solament té un petit forat de ventilació de secció quadrada al bell mig de la part superior del mur oest.
Principalment a la part exterior dels murs sud i est són ben visibles els forats oberts per recolzar les bigues de construccions adossades a la torre en època tardana. Igualment cal relacionar amb una reutilització tardana l’obertura de la porta inferior del mur oriental, de forma rectangular i amb els muntants i la llinda ben treballats, però clarament posteriors a la resta de l’aparell original.
A la segona meitat dels anys vuitanta es va dur a terme l’arranjament de l’entorn de la torre, retallant la roca de base i bastint un mur de contenció amb escales que faciliten l’arribada al peu de la fortificació. Aquesta obra contrasta amb l’estat general de la construcció, que té una gran esquerda al mur meridional, i també amb el mig metre d’excrements de coloms que cobreixen el primer pis. Al capdamunt de la torre hi ha la post dels altaveus que s’usen per a fer els pregons municipals.
Encara que l’estat general de la torre de la Guàrdia és bastant acceptable, caldria netejar-la i consolidar-la per tal d’assegurar la conservació i recuperació d’aquesta fortificació especialment singular de les comarques de ponent. La manca de marques de picapedrer permet de situar la construcció de la torre al segle XII, clarament posterior a les cilíndriques de la centúria anterior. (JRG)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàg. 1108; Lladonosa, 1980, ap. I, pàgs. 131-132; Altisent, 1993, vol. I, doc. 18, pàgs. 35-36.