L’església parroquial de Reiners es troba al peu del vessant oriental del turó del castell de Reiners, a la vall de la ribera de Reiners i més o menys al centre del nucli, força escampat, de la població. Se’n té notícia des de l’any 1027, en què els comtes de Besalú, Guillem I i Adelaida, cediren l’església de Sant Vicenç in locum Relnensis, al Vallespir, amb els seus alous i pertinences, a la canònica de Besalú, dedicada a sant Salvador, sant Genís, sant Miquel i la santa Creu. Sant Vicenç de Reiners fou fins al segle XVIII una església sufragània de la parròquia de Sant Pere de Ceret. Hi ha notícia que l’any 1479 hi havia fundat a l’església del terme del castell de Reiners, sufragània de la parròquia de Ceret, un benefici sota la invocació de sant Vicenç. Segons A. Cazes, l’església actual s’hauria reconstruït entre els anys 1698 i 1712. L’any 1725 ja s’esmenta amb la categoria de parròquia, amb motiu de la presa de possessió de la nova vicaria perpètua erigida en aquesta església.
L’església, en l’estat actual, no conserva aparentment cap vestigi de la construcció d’època romànica. És una església d’una nau coberta amb volta de llunetes sobre arcs torals de mig punt. La capçalera, poc més baixa, és rectangular, però té el mur de llevant una mica corbat. Al costat de tramuntana s’hi afegeix un campanar de torre, quadrat, que té un pis d’arcs fets amb rajols. L’edifici és arrebossat i encalcinat, tant a l’interior com als paraments exteriors. A la dovella clau de la porta, a la façana occidental, hi figuren gravats els anys 1727 i 1878. El retaule major, barroc, es diu que procedeix de la parroquial de Sant Pere de Ceret.