Aquesta església, esmentada per primer cop en una butlla de l’any 1011, era una sufragània de Santa Maria de Costoja i a través d’aquesta depenia del monestir de Santa Maria d’Arles. Aquesta subjecció a la parròquia de Costoja es comprova en l’acta de consagració de Santa Maria de Costoja de l’any 1142. Més endavant, al segle XVII, s’independitzà de l’església matriu.
L’any 1159 l’església de Sant Llorenç fou consagrada de nou per Artau, bisbe d’Elna, després d’haver estat reconstruïda per l’abat d’Arles, i el rector, els fidels i els prohoms de Costoja. Durant la cerimònia, l’abat d’Arles va donar-li com a sagrera un espai de dotze passes al seu voltant i el bisbe d’Elna el va consagrar per tal que s’hi enterressin els cossos dels morts. Un espai tan petit consagrat és excepcional, però no és pas un cas únic, ja que se’n troben d’altres exemples al sud dels Pirineus. L’abat d’Arles, senyor del lloc, posseïa el 1414 tota la jurisdicció civil i el dret de costell, mentre que el rei conservava l’alta justícia. El 1414 l’abat, a través d’un nunci, va fer una crida perquè ningú no s’acostés al mur o al castrum amb una ballesta tensada.
L’observació del pla cadastral del segle XIX mostra clarament el traç de l’espai consagrat al voltant de l’església, que és al cim d’un turó que domina la vall del riu de Sant Llorenç.
Acta de consagració de Sant Llorenç de Cerdans (22 de novembre de 1159)
Artau, bisbe d’Elna, consagra l’església de Sant Llorenç [de Cerdans], situada a la parròquia de Santa Maria de Costoja, acabada de restaurar per l’abat Ramon i els monjos d’Arles, juntament amb els clergues i parroquians de Costoja i diferents prohoms.
"Anno incarnationis Domini MCLVIIII, aera MCXCVIII, indictione VII, veniens venerabilis Artallus, Dei gratia Elenensis episcopus, cum clero suae sedis, in territorium Vallspiri, in parrochia Sanctae Mariae de Custodia, consecravit ibi ecclesiam in honore Dei omnipotentis et sancti Laurentii martyris, quam antiquitus fundatam noviter reaedificaverunt domnus Raimundus, Arulensis abbas, et monachi eiusdem loci, et Bertrannus, capellanus, et Raimundus, clericus, et parrochiani Sanctae Mariae de Custodia, Calcia Vetula, miles, et Petrus de Certis, et Petrus de Lubera, et multi alií eiusdem terrae probi homines pro redemtione animarum suarum, quod est eadem ecclesiola cella Sanctae Mariae de Arulis et apendicium Sanctae Mariae de Custodia. Et domnus Raimundus, abbas, donavit cimiterium duodecim passum in circuitu huius ecclesiae et ipse venerabilis Artaldus laudavit hoc donum et consecravit idem cimiterium ad sepelienda corpora mortuorum.
Factum est hoc X kalendas decembris regnante Ludovico, rege in Francia.
Signum domni Raimundi, Arulensis abbatis. Signum Arnaldi, prioris. Signum Guillelmi, sacristae. Signum Arnaldi de Cameles. Signum Petri de Mataplana, archidiaconi. Signum Bertranni, capellani. Signum Raimundi, clerici. Signum Guillelmi, clerici de Clam. Signum Calcia Vetula, baiuli. Signum Bertranni, filii eius. Signum Guillelmi de Tardarías, baiuli. Signum Petri de Certis. Signum Petri de Lubera. Signum Artalli, Elenensis episcopi.
Bernardus, sacerdos et monachus, qui hanc cartam scripsit sub die et anno quo supra."
[O]: Perdut. Antigament potser era a l’arxiu del monestir de Santa Maria d’Arles.
a: Marca: Marca hispánico sive limes hispanicus, París 1688, ap. CCCCXXXII, col. 1 327.
b: Monsalvatje: Noticias históricas, vol. 7, Olot 1895, ap. XXXIX, pàgs. 112-113, ex a.
c: Monsalvatje: Noticias históricas, vol. 23, Olot 1914, ap. XX, pàgs. 393-394, ex a.
Traducció
"L’any de l’encarnació del Senyor mil cent cinquanta-nou, l’era mil cent noranta-vuit, l’any setè de la indicció, va venir el venerable Artau, per la gràcia de Déu bisbe d’Elna, amb el clergat de la seva seu, al territori del Vallespir, a la parròquia de Santa Maria de Costoja, i va consagrar-hi l’església que, a honor del Déu omnipotent i del màrtir sant Llorenç, hi havia allà antigament i que de nou han reedificat, per a remei de les seves ànimes, el senyor Ramon, abat d’Arles, i els monjos del dit lloc, Bertran, capellà, Ramon, clergue; i els parroquians de Santa Maria de Costoja, Calça-vella, cavaller, Pere de Certes, Pere de Llobera i molts altres bons homes; la qual esglesiola és cel·la de Santa Maria d’Arles i està sotmesa a Santa Maria de Costoja. El senyor Ramon, abat, li va donar un cementiri de dotze passes entorn de la dita església i el venerable Artau va lloar aquesta donació i va consagrar l’esmentat cementiri per a enterrar-hi els cossos dels difunts.
Això fou fet el deu de les calendes de desembre regnant Lluís, rei a França.
Signatura del senyor Ramon, abat d’Arles. Signatura d’Arnau, prior. Signatura de Guillem, sagristà. Signatura d’Arnau de Cameles. Signatura de Pere de Mataplana, ardiaca. Signatura de Bertran, capellà. Signatura de Ramon, clergue. Signatura de Guillem, clergue de Clam. Signatura de Calça Vella, batlle. Signatura de Bertran, fill seu. Signatura de Guillem de Tarderes, batlle. Signatura de Pere de Certes. Signatura de Pere de Llobera. Signatura d’Artau, bisbe d’Elna.
Bernat, sacerdot i monjo que he escrit aquest document el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)