Situació
Les ruïnes d’aquest castell s’aixequen en un petit turó rocallós al sud-est del poble de Montalbà.
ECSA - A. Roura
Les restes de l’antic castell de Montdony s’alcen sobre un petit turó al sud-est del poble de Montalbà de l’Església. Des del castell es domina visualment tota la vall de Montalbà, closa al nord per les gorges de Montdony, que la separen de la vall del Tec.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 26′ 38″ N - Long. 2° 41′ 8″ E.
Per a arribar-hi, partint dels Banys d’Arles, cal agafar la carretera D-53, que després de fer un recorregut d’uns 8 km porta fins al poble de Montalbà de l’Església. Des del costat de migdia d’aquest poble surt un camí vell, ben empedrat, que va cap al sud-oest (GR-10); quan aquest camí gira cap al sud, cal enfilar-se per unes roques i per un corriol, entremig d’un bosc de castanyers, fins atènyer la fortificació. (JBM-PP)
Història
Una de les primeres mencions documentals del castell de Montdony data de l’any 1020 i es troba en el testament sacramental del comte de Besalú Bernat I Tallaferro, atorgat el 13 d’octubre; en aquest, a més de nombroses deixes a diversos monestirs, llegà el patrimoni que posseïa als seus fills i a la seva muller Toda, a la qual deixà, a més del comtat de Vallespir, el castell de Castellnou i el “castello que dicunt Monte Donno”. Aquest castell era considerat llavors la fortalesa més important del Vallespir després del de Castellnou i tingué una església dedicada a sant Salvador.
Vers la darreria del segle XI, l’any 1086, un cavaller anomenat Guillem Bernat, fill d’Arsenda, jurà fidelitat a Bernat III, comte de Besalú, per la totalitat dels castells que posseïa, entre els quals es mencionava el de Montedomno amb la seva castlania i les seves dependències; tanmateix, dos anys més tard, el 1088, hom troba un altre jurament de fidelitat fet per Ramon Matfred, dit també Ramon I Bracads, fill de Matfred I i de Belisenda, senyor de Cortsaví, Serrallonga, Mollet i Pena, a Guillem II, vescomte de Castellnou, pel castell de Montdon. A partir d’aleshores, els senyors de Serrallonga conservaran la fortalesa de Montdony sota la sobirania dels vescomtes de Castellnou, els quals eren, al seu torn, vassalls directes dels comtes de Besalú. Per aquesta raó, el vescomte Guillem II de Castellnou, en la seva acta testamentària atorgada l’any 1091, llegà el castell de Monte domno al seu nebot Guillem (futur Guillem III de Castellnou), fill del difunt vescomte Udalgar I.
Un segle i mig més tard, en una escriptura datada el 1241, figura la menció simultània del castrum de Montedon i el castrum de Montealbano; aquest fet fa suposar que aquesta darrera fortalesa, situada a l’actual vila de Montalbà de l’Església, suplantà la primera, la qual degué restar obsoleta perquè no s’ha localitzat cap més document que hi faci referència. (PP)
Castell
Planta del castell, bàsicament quadrangular, amb els murs del sector de ponent que recolzen sobre grans roques.
J. Bolòs
Les restes del castell tenen una planta bàsicament quadrangular. Fan uns 7 m, de nord a sud, per uns 4, 5 m, d’est a oest. El gruix de les parets és d’uns 70 cm. Actualment es conserva bona part de les parets nord i est i una part de la paret occidental. Especialment a la zona occidental hi ha grans roques, damunt de les quals s’alçaven els murs.
Al mur nord hi ha una finestra, a 2, 2 m del terra, amb una amplada de 40 cm. A l’extrem oest d’aquest mur, a la part baixa, hi ha un gran esvoranc, que a causa de la seva situació no és pas ben segur que correspongui a una antiga porta, tal com ha estat proposat (Buron, 1989, pàg. 275). Més aviat cal pensar que la porta era situada a l’extrem sud de la paret est (o bé al mur meridional).
En aquesta paret de llevant hi ha també una finestreta i dues petites obertures. El sector meridional d’aquesta paret, que ara es desvia lleugerament cap a l’est, podria haver estat refet en algun moment més tardà.
El fragment de la paret de ponent que s’ha conservat uneix dues grosses roques. En aquestes roques hi ha relleixos fets per fonamentar aquest mur oest (o per fer de fonament d’una altra paret que hi havia hagut anteriorment, potser més gruixuda).
L’aparell del conjunt dels murs és força irregular. Les pedres són de mides diverses i no han estat gaire ben col·locades en filades. L’únic lloc on trobem un aparell més regular és a la cara est del mur de ponent. Això pot fer-nos pensar que feren aquest mur oest per algun motiu amb aquestes característiques o bé pot voler dir que, en aquest cas, s’aprofità un mur anterior, que tal com es desprèn de les formes dels encaixos que hi ha a la roca podia ésser més gruixut. Cal deixar obertes totes dues possibilitats.
Tal com han arribat fins a nosaltres, les restes d’aquesta construcció recorden una casa forta (més que no pas una torre, com ha estat dit) dels darrers segles medievals, aproximadament del segle XIII. Recorda, per les mides i malgrat les diferències, alguns petits castells o cases fortes com els de la Torrassa d’Alp o de Sant Romà, ambdós a la Cerdanya, o bé les cases fortes de la Guinovarda o la torre dels Moros de Riudecols, al Camp de Tarragona. Amb tot, en aquest mateix indret hi degué haver un petit castell feudal, fet al segle XI o al segle XII, del qual potser es conserva el testimoni ja esmentat de la paret oest, i que segurament es pot relacionar amb la torre de guaita circular que hi ha un centenar de metres més cap al sud. (JBM)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1889, vol. I, ap. 8, pàgs. 251-258
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 497, pàgs. 6-10
- Cazes, 1975, pàg. 31
- Buron, 1989, pàg. 275