Situació
Les ruïnes d’aquesta fortificació, amagades rere una espessa vegetació, es drecen a poca distància de l’església de Santa Maria de Montalbà.
ECSA - A. Roura
El poble de Montalbà de l’Església fou construït al cim del replà d’un turó, des d’on es domina bona part de la vall de Montalbà o de Montdony. En canvi, el castell d’aquest lloc fou bastit més avall, al costat de l’església, però una mica al marge del nucli del poble, que resta més alt. Aquesta situació reflecteix el fet que la fortificació fou feta en un moment ja tardà, quan el poble estava organitzat.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 26′ 46″ N - Long. 2° 41′ 5″ E.
Per a arribar al poble de Montalbà de l’Església des dels Banys d’Arles, cal seguir la carretera D-53, que després d’un recorregut d’uns 8 km ens deixa a la mateixa vila. Per arribar al castell s’ha de pujar per un camí que surt de la part més alta del poble, vers llevant. (JBM-PP)
Història
La primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1241, quan en una escriptura es fa esment, conjuntament, del castell de Montdony i del castrum de Montealbano; a partir d’aquest any, el castell de Montalbà és mencionat en altres documents del segle XIV, mentre que les referències al castell de Montdony desapareixen totalment de la documentació local. Aquesta coincidència fa pressuposar que des de mitjan segle XIII el castell de Montalbà substituí el de Montdony en la defensa de la part del territori del Vallespir que comprenia, entre d’altres indrets, el coll de Perillo, un dels accessos naturals entre la comarca de l’Alt Empordà i la del Vallespir. (PP)
Castell
Actualment, del castell de Montalbà només es conserva un pany de paret situat a l’extrem meridional d’un prat. El pany de mur té una longitud de 7, 55 m i era, en relació amb el conjunt del castell, orientat vers el sud. A l’extrem oest d’aquest mur surt una paret amb una longitud de 2, 8 m que ha de correspondre al mur occidental de la fortificació i evidentment devia ser molt més llarga (per les característiques de la construcció cal pensar que feia més de 10 m de llarg). El gruix d’aquest mur sud és d’uns 115 cm. En aquesta façana, el llenç de mur té una alçada que arriba als 8 m.
A uns 70 cm de l’extrem est, hi havia una espitllera. A la resta de la paret hi havia altres obertures, algunes fetes, però, posteriorment.
A l’angle sud-oest, a l’exterior, hom veu unes filades fetes amb uns carreus allargats i poc o molt treballats. La resta de la paret, a l’exterior, en gran part resta amagada per l’heura. Pel que veiem a dins, bona part del mur és feta amb un aparell força irregular, potser com a conseqüència també de les diverses reconstruccions que ha sofert. El morter que uneix les pedres és de mala qualitat.
Tot i que sigui difícil d’assegurar-ho, cal situar aquesta construcció cap al segle XIII (malgrat que segurament fou poc o molt refeta en un moment posterior). Hom pot comparar aquest castell amb edificis fortificats com, per exemple, el de la Llobera (o la Barroca) o el de Dosquers, de la propera comarca de la Garrotxa. (JBM)