Situació
Església situada al clos del cementiri, a poca distància de la parròquia de Santa Maria, dedicada inicialment, sembla, a sant Joan Baptista.
ECSA - A. Roura
L’esglesiola de Sant Lluc es troba al mig del clos del cementiri del poble de Montferrer, uns 20 m a migdia de l’entrada de l’església parroquial de Santa Maria.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 26′21″ N - Long. 2° 34′7″ E.
Història
Aquesta capella cemeterial és emplaçada dins l’àmbit de l’antiga sagrera medieval de l’església parroquial de Santa Maria de Montferrer. No se n’han localitzat fins avui dia referències documentals d’època medieval.
Tot i que actualment és dedicada a sant Lluc, sembla que en origen havia estat dedicada a sant Joan Baptista, advocació molt més freqüent a l’edat mitjana; tal afirmació és corroborada per un document ja tardà, datat el 1662, segons el qual aquest any els homes de la universitat de Montferrer es reuniren a la capella de Sant Joan Baptista, situada dins el cementiri de l’església parroquial.
Església
Es tracta d’una capella de nau única capçada a llevant per un absis semicircular, el qual és més estret i alt que la nau. Les obres de restauració que s’hi feren fa ja alguns anys permeteren identificar les estructures romàniques que encara subsisteixen, sobretot en l’exterior de l’edifici.
Actualment la nau té una coberta d’obra, poc corbada, gairebé plana, amb una biga de suport al centre; es tracta d’una estructura moderna. L’absis sembla mantenir la volta de quart d’esfera, acabada amb un simple plec de mig punt amb la funció d’arc presbiteral.
L’interior roman cobert de calç, mentre que els paraments externs han estat repicats i afermats amb abundant ciment entre les pedres.
La porta d’entrada s’obre a la façana de ponent i ha estat molt modificada; tanmateix, en el marc, refet amb material modern, resten encara carreus de pedra tosca als muntants, com a testimonis de l’estructura originària. A sobre hi havia una finestra antiga, la qual fou convertida durant les remodelacions en una fornícula; resta, però, una part de l’arc de mig punt fet de dovelles petites.
Tres finestres més s’obren al mur meridional; mantenen una estructura de doble esqueixada, però han hagut d’ésser molt reconstruïdes. L’única obertura poc modificada és la finestra del fons de l’absis; és d’arc de mig punt fet de pedra tosca, de doble esqueixada, amb un arquet-llinda monolític i els muntants de carreuons barrejats de pedra calcària i tosca.
L’aparell —visible als paraments externs com ja hem indicat— és fet amb blocs de pedra, també calcària i travertí, trencats a manera de carreuons allargassats, que s’afileren amb força uniformitat. És un tipus de construcció que —com la finestra absidal, l’altre element que roman d’època medieval— entenem que pot indicar una datació de la darreria del segle XI o d’inici del segle XII.
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 24