Situació
Un dels exemplars més ben conservats d’església preromànica rural del Vallespir.
ECSA - A. Roura
En el petit nucli de Riunoguers, al sud de Morellàs, cap del municipi, s’erigeix l’església parroquial de Sant Miquel, situada al costat del cementiri. Aquest poblet es troba a una altitud de 332 m, al vessant de tramuntana de l’Albera. A la dreta corre la riera de Coma Boquera, tributària de la Roma.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 27′48″ N - Long. 2° 49′14″ E.
Per a anar-hi, des de la carretera N-9, cal agafar la D-618 que porta fins a la vila de Morellàs, que cal travessar, i agafar la D-13 en direcció sud. A 1,5 km, a mà esquerra, es troba la D-13c, carretera que en 3 km porta fins a Riunoguers. (EBP)
Història
El lloc i l’església de Riunoguers pertanyien a l’abadia de Sant Pere de Rodes, domini que ja fou confirmat pel papa Benet VI en una butlla de l’any 974: “villam de rivo Nugario cum ecclesia Sancti Michaelis cum decimis et primitiis”. Aquesta possessió seria confirmada també, al dit monestir, en un precepte del rei Lotari de l’any 982 (“in valle Aspen alodum quod vocant rium Noagarium cum ecclesia Sancti Michaelis”) i en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 (“villam quae dicitur Rivo de Nugarios, cum finibus et terminis suis, et cum ipsa ecclesia Sancti Michaelis cum decimis et primitiis suis”).
L’església de Sant Esteve de Riunoguers tenia categoria de parròquia (parrochia Sancti Michaelis de Riunogueriis, any 1400), que conservà fins que a causa del greu despoblament del terme passà a ser sufragània de Santa Maria (o Sant Nazari) de la Clusa. (JBH)
Església
Planta d’aquest important temple bàsicament preromànic.
R. Mallol
Seccions longitudinal i transversal del temple.
R. Mallol
Sant Miquel de Riunoguers és un dels exemplars més ben conservats d’església rural preromànica del Vallespir i les terres veïnes.
El temple és d’una sola nau rectangular, capçada a llevant per un absis de planta trapezoidal que presenta una marcada desviació axial vers migjorn. L’absis, força més baix i estret que la nau, és cobert amb una volta de canó de perfil ben ultrapassat.
Un destacat arc triomfal comunica amb la nau i assenyala la notable diferència espacial entre els dos sectors de l’edifici. És un arc de ferradura ben marcada i escanyat, o de muntants avançats, que són dos pilars robustos, amb unes impostes grosses, fetes amb simples lloses de secció rectangular, que contribueixen a destacar el dit avançament dels muntants.
Interior de l’església amb la capçalera al fons i l’arrencada de dos dels arcs que reforcen els murs laterals del temple.
ECSA - A. Roura
La nau és coberta amb una volta de lleugera ferradura, que arrenca d’uns regruixos en els murs, fets mitjançant parells d’arcs laterals que també són una mica ultrapassats. A la seva part central, aquesta volta és reforçada per un arc toral que divideix l’espai en dues tramades. És un arc de mig punt, poc passat de radi, suportat per pilars adossats i sense impostes.
Tots els elements interiors són recoberts d’encalcinat. Al fons de l’absis hi ha un petit retaule major barroc. Els espais més orientals configurats per les arcades laterals han estat aprofitats per a col·locar-hi altars (en el de migdia s’han practicat tres fornícules en el gruix del mur). L’edifici presenta, a més, testimonis de diverses reformes i afegitons tardans, com ara la sagristia que amaga exteriorment tot el costat septentrional de l’absis, l’actual porta d’entrada i un ull de bou, a la façana de ponent, i una finestra al mur de migdia de l’absis. També és d’època posterior el campanar d’espadanya, de tres pilars construïts amb carreus, sense arcs, situat sobre el frontis o façana de ponent (de datació molt difícil de determinar). Una espadanya primitiva devia aixecar-se sobre el capcer oriental de la nau, on queda el muret de basament.
A desgrat d’aquestes reformes i dels arrebossats, també en bona part tardans, que recobreixen els paraments externs de l’edifici, hi són visibles alguns elements originals, com ara la porta preromànica, a la façana meridional de la nau, i la finestra oberta en el mur oriental de l’absis.
Porta d’entrada primitiva, tapiada fa segles, que s’obria a migdia al tram occidental de la nau, amb l’arc de mig punt que neix de muntants avançats.
ECSA - A. Roura
La porta d’entrada primitiva, actualment visible només a l’exterior en un espai de parament on ha caigut l’arrebossat, resta tapiada des de fa segles. S’obria al tram occidental de la nau. Presenta l’estructura preromànica característica, amb un arc de mig punt (una mica ultrapassat), sobre banquetes o de muntants avançats (escanyat). És de força amplada (1,62 m de llum) i l’avançament dels brancals és de 20 cm. L’arc és fet amb lloses primes i una mica llargues (de granit i de tova), només escantonades, que es disposen en ventall, deixant el morter ben visible a les juntures, mentre que els muntants han estat aparellats amb blocs molt més voluminosos. El seu aspecte és d’extrema rudesa.
La finestra original situada al fons de l’absis, al centre del seu mur oriental, ha estat tapiada i també és visible únicament des de l’exterior de l’edifici. És de dimensions reduïdes i d’una sola esqueixada. El seu arquet és de mig punt i el contorn de l’obertura tendeix a la forma ovalada, en part modelada amb el morter de calç que recobria els petits blocs de pedra de formes allargassades del marc.
L’ull de bou que hi ha al centre de la façana de ponent ha destruït una finestra original, d’un sol biaix, de la qual s’observen uns pocs vestigis.
A la nau s’ha conservat, sobre la coberta, un vell enllosat a base de peces de granit de força gruix. A l’absis, en canvi, hi ha una teulada moderna, sota la qual, en els ràfecs, apareixen algunes lloses.
L’aparell de l’obra preromànica resta al descobert en els paraments externs, únicament en alguns espais on han caigut les capes d’arrebossat, sobretot en els murs de ponent i migdia de la nau i en el costat sud de la capçalera. Hi podem observar una construcció a base de blocs de pedra de mides més aviat petites, que han estat simplement trencats, els quals, amarats en morter abundant, tendeixen a sedimentar-se horitzontalment, però de forma ben irregular. A les cantonades s’han emprat pedres més grans i escollides per les mides i formes, que s’han col·locat al llarg i través. Hi ha un gran predomini de granit.
El parament de tramuntana ha estat força malmenat en la cara externa, però en tots els murs perimetrals de la nau hi és evident un espai sobrepujat de gairebé un metre d’alt, construït amb un aparell també rústec, tot i que ben diferenciat de la resta dels murs.
Sobre tots els paraments exteriors de l’edifici, alguns rastres d’arrebossats són, clarament, molt antics. Sota les capes més modernes, d’un remolinat molt sorrenc, apareix un arrebossat blanquinós i compacte, perfectament allisat, d’aspecte arcaic. En els murs de migdia de la nau i de l’absis és on millor es pot observar. En el darrer, s’hi veuen fragments de morter amb picadís ceràmic i, vora l’angle sud-est, vestigis molt minsos d’incisos formant rectangles.
Ens trobem davant d’una església preromànica que, en diferents aspectes, recorda les alt-empordaneses de Baussitges i Palolsabaldòria, i també la propera de Sant Martí de Fonollar. En el seu estat actual admet diferents consideracions a l’hora d’intentar apuntar una possible datació i definir unes probables etapes constructives.
L’estructura amb la nau coberta amb volta sobre arcs laterals i l’arc toral pot respondre a un projecte inicial i unitari, i tota l’edificació correspondre a un mateix moment. Això no és, en absolut, del tot descartable. Tanmateix, ara com ara, l’observació de l’edifici ens mena, més aviat, a considerar que en origen l’església només devia tenir volta al santuari o l’absis, mentre que la nau devia tenir coberta de fusta (els murs perimetrals de la nau, sense els arcs laterals, només fan 50 cm d’espessor). L’estructura d’arcs laterals i de la volta amb arc toral devia correspondre, així doncs, a una refacció important de l’edifici, indicada també pels espais sobrepujats que nosaltres hem pogut detectar en els murs de la nau.
Únicament una exploració arquitectònica rigorosa podria demostrar del tot la certesa d’aquesta interpretació, que alguns autors ja han donat com a segura o indubtable. Entenem que, si bé és la més probable, de moment no resta pas demostrada de manera inqüestionable.
Per les seves característiques, aquesta església preromànica pot haver estat bastida en un moment força reculat del segle X, sense desestimar la possibilitat d’una datació encara del segle IX. La transformació que comportà el cobriment de volta de la nau, amb el conjunt d’arcades, creiem que es pot datar de cap al final del segle X o d’inici del segle XI, per l’estructura arcaica dels dits elements.
En els costats de ponent i de migjorn de l’església hi ha el clos del cementiri parroquial, delimitat amb tanca murada. Amb el reduït veïnat de l’entorn, recorden l’àmbit de la sagrera o cellera medieval. (JBH)
Bibliografia
- Marca, 1688, cols. 908, 929 i 944
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 275
- Bailbé, 1971, núm. 2, pàg. 81
- Fontaine, 1977, pàg. 419
- Ponsich, 1980b, pàg. 86
- Barral, 1981, pàg. 191
- Junyent, 1983, pàgs. 151-152
- Ponsich 1983, núm. 14, pàgs. 22-42
- Cazes, 1990, pàg. 33