Situació
Les ruïnes d’aquest poblat medieval s’estenen a ponent del monestir de Santa Maria de Panissars, a uns nivells una mica per sobre del coll. Ja es troben habitacles sobre la roca aplanada del basament occidental del monument romà, gairebé a tocar, doncs, les construccions del priorat.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 27′ 28″ N - Long. 2° 51′ 19″ E.
L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior.
Història
Un hàbitat més o menys extens devia existir vora el camí i el coll de Panissars a l’alou que al segle IX ja era possessió de l’abadia d’Arles. D’aquest poblat, en deuen ésser testimonis les sitges i algunes de les sepultures excavades a la roca dins de l’àmbit del cenobi, al subsol de l’església, al claustre i algunes dependències. Amb l’existència del priorat depenent de l’abadia de Ripoll, el nucli del poble de Panissars es consolidà en aquest punt estratègic. Degué ser abandonat, com el mateix monestir, al segle XVII, com a conseqüència del tractat dels Pirineus (1659), per la seva situació al mig de la nova línia fronterera.
Vilatge
A ponent de l’antic priorat, en el basament occidental del monument romà, hi ha un conjunt d’habitatges petits i molt pobres, formats per dues habitacions, que s’organitza de forma desordenada, en els relleixos de roca i també sobre les rases de fonamentació romana. S’identifiquen habitacions de diferents mides, algunes molt reduïdes, i de plantes irregulars, adaptades a la configuració del sòl de roca. La construcció és de pedres i fang, amb aparells de blocs de granit de mida petita, molt rústecs i irregulars. El gruix dels murs és, generalment, de 60 cm. Una habitació té oberta una sagetera vers migdia. Altres construccions, situades vers el SE, són de pedres i morter, amb un aparell més regular. Potser pertanyien al monestir, per la seva proximitat.
Aquesta part del poblat ha estat excavada majoritàriament. Les seves ruïnes, però, s’estenen fins a uns 200 m de distància vers ponent, en un ampli sector no explorat i cobert de vegetació i enderrocs, on les construccions es distribuïen de manera desordenada, en els replans meridionals immediats a la carena. Bona part del poblat es troba, doncs, en el vessant empordanès. S’hi pot detectar l’existència d’un grup d’habitatges semblants a les esmentades, amb construcció de pedres i fang i murs de 60 cm de gruix. Les habitacions són reduïdes, amb tendència a la planta rectangular. A tot l’entorn, s’hi escampen abundants fragments de teules corbes procedents de les seves cobertes.