Situació
Vista aèria de la vila, on es remarquen els dos nuclis medievals separats per un profund barranc, i el Tec a primer terme.
ECSA - Camara J.P. Joffre
La vila de Prats de Molló es troba a 735 m d’altitud, a l’alta vall de riu Tec, a la seva riba esquerra i prop de la confluència del torrent del Canadell.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 24′ 22″ N - Long. 2° 28′ 48″ E.
Per a arribar-hi cal agafar, al Voló, la carretera D-115. Prats de Molló és 31 km a ponent de Ceret i a 23 km dels Banys d’Arles. Es comunica amb el Ripollès, amb la vila de Camprodon, a través de la carretera que travessa la frontera hispano-francesa pel coll d’Ares. (EBP)
Història
El lloc de Prats apareix documentat per primera vegada l’any 878, en el precepte que el rei Lluís el Tartamut atorgà al monestir de Santa Maria d’Arles. Segons aquest document, Arles posseïa la vall de Canadell fins a Pratum i la serra de Vernet (serra Vernatensem) fins al Tec. Durant el segle X i l’inici del segle XI, l’esmentat cenobi obtingué nombrosos béns en aquest indret. L’any 1011 Prats es considerava una villa, bé que posteriorment es parla sobretot de la vall de Prats, que formarà un terme civil amb capital a la vila de Prats de Molló. L’església parroquial del lloc, dedicada a les santes Justa i Rufina, és esmentada per primer cop entre els anys 984 i 988, en què consta que fou consagrada pel bisbe Hildesind d’Elna en presència d’Oliba, comte de Besalú. Com a dotació de l’església, el bisbe i el comte van donar a l’església un cementiri, un espai al voltant del temple els límits del qual són descrits en l’acta de consagració del 1245 sense fer esment dels trenta passos tradicionals. Aquesta al·lusió seria l’esment més antic a la diòcesi d’Elna d’un cementiri que envoltava una església. Hom no sap, tanmateix, si es tracta dels límits tal com van ser donats entre els anys 984 i 988, com eren el 1245. L’església va ser construïda sobre una cresta rocallosa que es presta malament a la delimitació d’un cercle de trenta passos de radi; d’altra banda, la reconstrucció de l’església al segle XIII potser va modificar la configuració d’aquest espai limitat.
Prats de Molló fou un terme sota domini dels comtes de Besalú, i els seus successors, els comtes de Barcelona, en conservaren sempre l’alt domini. El mateix any 1245, el rei Jaume I de Catalunya-Aragó va decidir crear una nova població agrupada a Prats de Molló. Per impulsar la nova vila va decidir eximir de tota càrrega durant cinc anys a tothom qui vingués a poblar “el puig contigu al nostre palau de Prats”. Els dos esdeveniments —la reconstrucció de la parròquia i la nova fundació— sens dubte anaven lligats. Uns anys abans, el 1242, el rei Jaume I havia eximit els habitants de la vall de Prats de l’eixorquia, la cugucia, la intestia i la remença. El turó sobre el qual s’havia de fundar la nova població o nucli de Prats es trobava a l’oest de l’església parroquial —o nucli primitiu— i dominava el que l’any 1242 s’anomenava ja la muralla de la vila vella, a l’est, al peu de l’església.
Al principi del segle XIV, el rei Jaume II de Mallorca continuà atorgant privilegis a la vila de Prats i a la seva vall, a la “universitat dels homes de la vall de Prats”. L’any 1308 els atorgà el dret perpetu de tenir un mercat a la vila, per tal que hi hagués comerç tant entre la gent de la vall com amb els de fora. Aquest mercat s’havia de celebrar tots els dissabtes, i si s’esqueia en un dia de festa, s’havia de fer la vigília, a la plaça de Prats. Estava prohibit vendre fora d’aquest mercat la llana i el bestiar; a més s’hi venia blat, raïm, aus i fruites.
A propòsit de les fires que tenien lloc per Santa Justa i Santa Rufina, el rei, amb la voluntat d’assegurar-ne la continuïtat, resolgué que comencessin la vigília d’aquesta festa i s’acabessin l’endemà. L’any 1321, Sanç I, rei de Mallorca, acordà nomenar entre els homes de Prats i de la seva vall quatre prohoms, tant de la vila com de la vall, d’acord amb el seu batlle. Aquests prohoms li havien de jurar fidelitat i s’encarregarien de donar compte de les talles, les recaptes, i els serveis deguts per la vila i la vall al rei. Aquests càrrecs havien de ser renovats cada any el dia de Sant Joan Baptista. Era l’inici del règim municipal.
La vila de Prats fou una localitat molt important per al rei, que hi tenia, com hem vist, una residència o palau. Era una plaça defensiva de primer ordre, com ho demostren molts documents dels temps confusos de la fi del regne de Mallorca. La vila de Prats va ser dotada d’algunes torres de guaita a la seva rodalia, com la de la Guàrdia o la d’en Mir. La vila de Prats conservà aquesta importància estratègica al llarg dels segles i especialment arran del tractat dels Pirineus, quan el mariscal de camp, marquès de Vauban —després de la revolta dels angelets—, procedí a reforçar i reconstruir les muralles i fortificacions de la vila, esdevinguda fronterera. (AC)
Nucli urbà
Plànol del conjunt de la vila, amb els dos nuclis medievals i l’expansió moderna, segons el cadastre de l’any 1811.
A. Catafau
L’observació del pla cadastral del principi del segle XIX permet distingir clarament els dos nuclis urbans medievals de la vila: el més antic, dit “la vila baixa”, es troba a l’est, al peu de l’església, d’origen romànic, molt refeta i engrandida. És al voltant d’una església més petita que hi devia haver el cimiterium del segle X. Al sud de l’església, la disposició dels carrers i de les cases del poble vell sembla haver patit reformes posteriors: la seva traça és molt regular, com a conseqüència d’una reorganització voluntària de l’espai. La plaça d’Armes i la plaça de Carles X, al sud de la vila vella, són posteriors. Aquestes places resten englobades per unes muralles d’època moderna, més amples, que van de la porta de França a l’est a la porta del Verger d’Amunt a l’oest, passant per la porta d’Espanya, al sud, i que s’adapten al relleu de la riba esquerra del riu Tec. Les parcel·les que voregen aquestes dues places al sud són, d’altra banda, ben diferents de les de la vila vella, i evoquen per la seva forma antics horts que es trobaven sobre els fossats exteriors.
A l’oest, a l’altre costat d’un barranc profund on corre un rierol de cabal abundant, hi ha la vila alta, que es correspon a la població nova creada per Jaume I l’any 1245. La seva forma quadrangular molt regular, al nord, evoca una “vila nova”; en canvi, els carrers del sud, a partir de la caserna, semblen posteriors, i també estan vinculats a la construcció de muralles més exteriors, d’època moderna. Cal remarcar el gran espai lliure al racó nord-oest de la vila alta: potser fou l’emplaçament del palau reial. D’entre els elements que han pogut modificar el traçat urbanístic o la configuració de les obres defensives primitives, no hem de negligir les catàstrofes naturals (sacsejades sísmiques importants o inundacions), de les quals ens han arribat nombrosos testimonis. (AC)
Bibliografia
- Alart, 1874, pàgs. 177-178
- Monsalvatje, 1902, vol. 12, pàgs. 358-359; 1915, vol. 24, ap. XI, pàgs. 324-325
- Gibrat, 1924b
- Abadal, 1926-50, vol. II(I), pàgs. 33-36
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 285, pàg. 414
- Cazes, 1978, pàgs. 3-7