Situació
Vista de conjunt de l’ermita, fruit d’una reconstrucció del segle XVII, que integra part d’una antiga església pre-romànica probablement del segle X.
ECSA - A. Roura
Detall de l’exterior de l’antiga capçalera preromànica, situada a la part dreta de la façana actual.
ECSA - A. Roura
Aquesta ermita, propera a Ceret, també es coneix amb els noms de Sant Pau de Ceret, dels Enamorats o de les Botifarres. Es troba en el sector del municipi de Reiners que s’estén pel costat esquerre del Tec, just davant del veïnat de la Cabanassa de Reiners, que és a l’altra riba, al llarg de la D-115. A l’esplanada que hi ha davant de l’església, hi destaca un grup d’oliveres molt velles.
Mapa: 2449. Situació: Lat. 42° 29′57″ N - Long. 2° 43′59″ E.
Des de Ceret cal seguir vers ponent la carretera D-115, fins a trobar, a mà dreta, la D-15, que travessa el Tec per un pont de ferro, el pont de Reiners. A l’altre costat del pont, cal prendre, a la dreta, el camí que, pel mig de la urbanització moderna del mas de Sant Pau, porta fins al santuari, en un recorregut aproximat d’1 km. (EBP)
Història
Aquesta capella fou l’església d’un lloc anomenat el vilar d’Asnar (villare de Asenario, el nom del seu fundador o primer propietari), documentat l’any 930, en què Desiderat i la seva esposa Teudereda, Domènec, Teuderic i la seva esposa Argila, i Nadalià, conjuntament —eren membres d’una mateixa família-, vengueren a Seguer i a la seva esposa Goldregod, al comtat de Rosselló, al Vallespir, als voltants de Ceret, en els vilars anomenats Reirós, un alou que afrontava amb el riu que baixava de Tellet, amb el vilar d’Asnar, amb Campells i fins al riu dels Cerdans, avui riu Cerdà. El lloc de Reirós, avui pertanyent al municipi d’Oms, és immediatament al nord de la capella de Sant Pau i el riu Cerdà és a l’est; el mas Campells, al nord-est de Reirós i el riu que s’escola de Tellet (avui riu de la Palmera) a ponent de Reirós. EI territori venut el 930 tenia, doncs, per afrontació meridional, el vilar d’Asnar, el territori del qual, entre el riu que ve de Tellet, el Cerdà i el Tec, correspon plenament a la situació de la capella de Sant Pau.
El primer esment de l’església del lloc és de l’any 1095, quan Ademar Guillem va fer donació a l’abadia de Vilabertran d’un alou situat a l’indret de Sant Pau del Vilar. L’any 1098 Ponç Guerau atorgà testament amb motiu del seu pelegrinatge a Terra Santa i, entre d’altres llegats, feu donació a Guillem Guabert de Silssa de les possessions que tenia a Llupià i a Sant Pau, en el terme de Ceret. Així mateix, un document de l’any 1146 esmenta tres bordes en el territori de la parròquia de Ceret, al lloc de Sant Pau.
Al segle XVII esdevingué una ermita, centre d’un aplec freqüentat pels ceretans i reinerencs. (PP-JBH-EBP)
Església
Planta de l’edifici amb indicació de la situació que ocupa l’esglesiola preromànica dins el conjunt constructiu actual.
R. Mallol
L’església actual de Sant Pau correspon a una reconstrucció del final del segle XVII i és mal orientada, amb l’eix nord-sud, de manera que l’absis o santuari és al seu extrem de tramuntana, i els peus —amb el frontis i l’entrada— al costat de migdia. Aquest edifici consta d’una àmplia nau, coberta amb embigat sobre tres arcs de diafragma fets amb cairons de terrissa, un absis semicircular amb volta d’arestes, i dues capelles laterals rectangulars a l’extrem de la nau, a manera de creuer. Al costat de llevant, hi ha afegida una sagristia a l’absis, i un habitatge, antiga casa de l’ermità, a la nau.
En els peus d’aquesta església, és a dir, a migjorn, hi queda integrat el temple anterior, preromànic, que s’ha conservat en gran part, gràcies a la disposició anormal de la reconstrucció tardana, ja esmentada.
L’esglesiola preromànica era d’una nau rectangular i un absis de planta trapezoidal al seu costat de llevant. Resten, pràcticament enters, els seus murs de ponent i de migdia de la nau i tota la capçalera o absis. L’àmbit d’aquesta nau primitiva ha quedat incorporat a la nau del segle XVII, i forma la primera tramada, per la qual cosa s’enderrocà completament el seu mur de tramuntana. En el mur meridional, amb funció de frontis o façana del nou santuari, s’hi obrí la porta d’entrada actual. L’absis preromànic és el sector més conservat, però ha quedat, en una part majoritària, dins de l’habitatge veí. La planta que publiquem explicita perfectament la situació del temple alt-medieval dins del conjunt edificat de l’actual església santuari.
No s’ha conservat, lògicament, la coberta originària de la nau preromànica. Unes lloses encastades al mur de ponent semblarien indicar que era una volta de canó o poc passada de radi. En canvi resta sencera la volta de l’absis, que és de mig canó, només lleugerament ultrapassada (ara una mica deformada). Comunicava amb la nau per un plec de mig punt, que també es conserva (sense arc triomfal destacat).
A l’exterior, en el mur oriental de la nau, per sobre del nivell de coberta de l’absis, hi resten encastades les lloses que marquen els dos vessants de cobriment de la nau.
Interior de l’antiga capçalera preromànica, amb la seva petita finestra oberta al centre del mur oriental.
ECSA - A. Roura
L’única obertura antiga que resta sencera és la petita finestra, emplaçada al fons de l’absis, al centre del seu mur oriental. És d’una tipologia típicament preromànica: d’una sola esqueixada, exteriorment amb arquet de mig punt i de forma de tendència ovalada, irregular, amb modelat a base de morter. En el vessant interior és força oberta i crea un arc de mig punt sobre muntants avançats (escanyat).
Una altra finestra, al costat sud del mateix absis, ha estat molt modificada.
Tots els paraments —interns i externs— de la construcció preromànica són recoberts per un ferm arrebossat modern, que és unitari a tota l’actual església, excepte la part de l’absis que es troba dins de la casa veïna: més de la seva meitat oriental. En aquest espai podem veure sectors de l’aparell, que és molt rústec, fet amb còdols grossos i blocs de pedra trencats, tot perfectament lligat amb morter abundant, que resta ben visible.
L’església preromànica mereixeria uns treballs d’exploració dels seus elements, avui molt amagats, que esclaririen aspectes que actualment són desconeguts.
Per les seves característiques formals podem suposar que aquesta esglesiola degué ésser bastida, segurament, dins del segle X. (JBH)
Forja
A la porta de l’església de Sant Pau hi ha un petit forrellat, procedent d’un conjunt de ferramenta romànic o de tradició romànica, del qual no s’han conservat més elements.
És una peça cilíndrica, llisa i amb una senzilla decoració geomètrica en el pal, una aspa inscrita en un quadrat. Aquest forrellat corre dins de dues anelles que són decorades amb incisions que formen dentat. (JBH)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 283
- Ponsich, 1980b, pàg. 190
- Cazes, 1990, pàg. 65
- Marquès, 1995, pàgs. 92 i 98