Vista general del tríptic realitzat en coure repujat i decorat en tota la seva superfície.
ECSA - A. Roura
En una col·lecció particular d’una família originària de l’alt Vallespir, es conserva un tríptic romànic de gran valor. No es coneix amb exactitud el seu lloc de provinença, que tant podria ser el monestir d’Arles com alguna de les nombroses esglésies o capelles de l’alt Vallespir que en depenien.
El tríptic, que fins ara ha restat inèdit, és constituït per tres làmines de coure decorades per embotició (fa 32 cm d’alçada, 18 cm d’amplada la part central i 9 cm les laterals; totalment obert fa 36 cm). La part central, sobre la qual es tanquen les altres, té forma rectangular acabada en punta a la part superior. Les plaques són clavades sobre tres posts de pi, restitució que probablement data del segle XIX. Malgrat l’afegitó del suport sembla que la seva autenticitat és incontestable.
El frontó de la placa central és ocupat per un àngel aureolat, amb les ales esteses —probablement sant Miquel— figurat de faç i en bust, i a sota apareix un personatge amb el tors nu, vestit només amb un tapall, el qual aixeca el cap i alça vers ell la mà dreta.
Una inscripció en capitals romàniques separa ambdues figures; hom llegeix ADAM, el nom de l’home que és en actitud d’imploració. Un fris de palmetes emmarca l’escena a banda i banda. Sobre la placa esquerra, i a la mateixa altura que Adam, una figura humana, vestida i aureolada, aixeca el cap i estén novament les mans en actitud d’oració i d’acceptació. Al damunt, una altra inscripció en capitals la designa, MARIA, sota una palmeta en forma de cor, símbol de puresa i castedat. A la placa dreta, un altre personatge aureolat, en la mateixa actitud d’imprecació és designat per la inscripció IOHAN, al damunt de la qual hi ha una àguila, símbol de l’evangelista.
Es tracta, doncs, d’una representació de caire teològic de la Redempció de la Humanitat en la persona d’Adam, que és deslliurat en nom de Déu per l’arcàngel sant Miquel com a conseqüència de l’Encarnació de Jesucrist en Maria i del seu sacrifici sobre la Creu.
Tres detalls del tríptic als batents esquerre, central i dret del conjunt.
ECSA - A. Roura
La posició simètrica de Maria i de Joan és una clara al·lusió a la Crucifixió que segueix el text de l’evangelista (Joan XIX, 25-27): “Stabat autem iuxta crucem Jesu Mater eius… et discipulum stantem quem diligebat…”. El tema de la Redempció d’Adam, de la qual no parlen ni els evangelis ni els fets dels apòstols, és d’una relativa raresa dins la iconografia romànica. Això no obstant, l’escena de la Baixada de Jesús als Llimbs, entre la seva mort corporal i la Resurrecció, figurava a mitjan segle XII en les pintures del mur meridional de la nau de Santa Maria de Serrabona, una part malauradament destruïda al segle XIX. En les pintures murals de l’església de Tavant, prop de Chinon (Turena), de l’inici del segle XIII, Jesucrist, armat d’una llança, deslliura Adam de les urpes del Diable, al costat del qual apareix, també nua, Eva. I al Beatus de Girona (975), Adam, jacent en el seu sepulcre sota la muntanya del Gòlgota (mont de la Calavera), és simbòlicament figurat al peu de l’escena de la Crucifixió.
Si atenem als caràcters epigràfics de les tres inscripcions i l’estil del tríptic palès en l’esquematisme dels vestits i en el tractament dels rostres dels personatges, que recorden el dels apòstols i els àngels de les llindes de Sant Genis de Fontanes i de Sant Andreu de Sureda, el tríptic podria datar-se al segle XI.