Situació
Escassos vestigis d’aquest castell que corona el petit tossal que domina el poble de Puigbalador.
ECSA - A. Roura
Els vestigis del castell ocupen el cim d’un petit tossal que domina el poble de Puigbalador. Des del castell es vigilava el pas del coll de les Ares, al nord, i l’altiplà capcinès, al sud.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 38′ 55″ N - Long. 2° 7′ 12″ E.
El poble de Puigbalador és situat al nord de Formiguera, a la dreta de la carretera D-118 que condueix al Donasà. Des dels carrers del poble s’arriba amb facilitat al cim del turó on s’alçava el castell. (AB)
Història
Document de la donació del castell de Puigbalador feta pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó el 1192 a Ponç de Lillet.
Archives Départementales des Pyrénées-Orientales
La construcció d’aquest castell fou conseqüència de la voluntat reial de fortificar un indret estratègic clau del Capcir, just a l’entrada de la comarca venint del nord, del Llenguadoc. Era bastit ja el 1192, any en què el rei Alfons I el Cast el donà al seu vassall Ponç de Lillet, que esdevingué el castlà de la fortalesa. El rei li donà el castell que s’anomenava Mont-ral o Mont-reial (nom antic de la fortalesa), bastit al Puig Balador, perquè el tingués per a ell a perpetuïtat en canvi de la meitat dels rèdits provinents del castell i el seu terme. En el document es fa esment dels “meus homes propis que vindran a poblar aquest castell”. Aquesta referència i altres indicis del mateix document han fet suposar a alguns autors que el rei Alfons I va atorgar una carta de població als habitants de Puigbalador al voltant del 1192 amb la intenció d’afavorir un nou assentament de població. El rei Jaume I concedí una carta de privilegis als habitants del castell, que fou renovada el 1303 pel rei Jaume II de Mallorca.
Puigbalador fou sempre un castell de domini reial que tenia al capdavant un castlà que era al mateix temps el sots-veguer del Capcir, dins la vegueria del Conflent. El castell de Puigbalador fou, doncs, la capital administrativa del Capcir a l’edat mitjana.
El desplaçament de la frontera cap al sud després del tractat dels Pirineus (1659), la inadaptació del castell a l’artilleria, a desgrat d’algunes reparacions, i la nova funció del fort de Montlluís, determinaren l’abandó del castell de Puigbalador i la seva progressiva destrucció a partir del final del segle XVII. (AB)
Donació del castell de Puigbalador a Ponç de Lillet (juny del 1192)
Alfons, reid’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, dona el castell de Mont-reial (Mont-ral), situat al Puigbalador, a Ponç de Lillet.
"In Dei nomine. Ego, Ildefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchinonensis et marchio Provincie, dono, laudo et concedo et in perpetuum trado tibi, Poncio de Lileto, tuisque omnibus successoribus, castrum illud quod vocatur Mons Regalis, situm in Podio Balados, cum omnibus affrontationibus, terminis, perticenciis et condirectis suis, hoc modo videlicet, ut ipsum castrum tu et omnes successores tui habeatis, teneatis et possideatis perpetuo ad servicium et plenam fidelitatem meam et meorum. Habeas tu autem, omni tempore vite tue, omnem medietatem cunctorum reddituum que provenerint aliquo modo sive aliqua ratione a castro illo et a terminis eiusdem castri sive ratione ipsius castri; et nos habeamus aliam integre medietatem. Post mortem autem tui, ipse qui successerit tibi in ipso castro habeat et percipiat predictorum omnium reddituum terciam partem, et nos et nostri duas partes in perpetuum habeamus et suscipiamus. Et habeas et tui in termino ipsius castri laboracionem ad unum par bovum, in qua nos nec nostri aliquid recipiamus; et tu neque aliqui successorum tuorum, in totam laboracionem quam nos ad proprium dominium nostrum retinuerimus, non quicquam percipiatis. Et quemcumque baiulum tu vel tui in honore illo stare constitueritis, semper iuret nobis et nostris fidelitatem, de iure nostro servando fideliter. Homines autem nostri proprii venientes ad castrum illud populare, non teneantur tibi vel successoribus tuis aliquid facere aut prestare servicium, nisi tantum de hoc quod pertinuerit ad iurisdiccionem eiusdem castri; similiter de tuis fiat propriis hominibus. Est autem sciendum quod tu et omnes successores tui qui castrum dictum tenueritis, irati et paccati, debetis dare nobis et nostris plenarie potestatem a castro illo, quociens a vobis requisita fuerit et vestris a nobis et nostris. Et faciant nobis ostem de uno milite, sed tu in omni vita tua non eam ostem facere tenearis. Et semper dictum castrum non dividatur, a te nec successoribus tuis, aliqua tempore; set unus post alterum habeat illud indivisibiliter. Est etiam sciendum quod predictus baiulus tuus recepturus est omnia stacamenta placitarum que ab hominibus eiusdem castelli facta fuerint.
Datum Perpiniani, mense iunio, anno Domini MCXCII.
Signum + Ildefonsi, regis Aragonensis, comitis Barchinonensis et marchionis Provincie. + Raimundi de Urg. + Bemardi de Lupiano. + Guillemi de Sancto Augustino.
Sig+num Iohannis Berachensis, domini regis notarii, qui hoc scripsit mense et anno prefixo."
[O]: perdut.
A: Còpia del final del segle XII: ACA, Cancelleria, reg. 1, Liber feudorum maior, foli 69c-d.
B: Còpia d’inici del segle XIII: ACA, Cancelleria, reg. 4, Liber feudorum Ceritaniae, doc. 101, foli 24 b-d.
C: Còpia del final del segle XIII o l’inici del XIV: ADPO, B7.
a: Alart: Privilèges et titres relatifs aux institutions, franchises et propriétés communales du Roussillon et de la Cerdagne, depuis le Xème siècle jusqu’à l’an 1660, Perpinyà 1874, pàg. 74.
b: Miquel: Liber feudorum maior, Barcelona 1945-47, vol. II, doc. 632, pàgs. 138-139.
Traducció
"En nom de Déu. Jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, dono, lloo, concedeixo i lliuro a perpetuïtat a tu, Ponç de Lillet, i als teus successors, el castell que s’anomena Mont-reial, situat al Puigbalador, amb totes les delimitacions, els termes, les pertinences i els drets seus, d’aquesta manera, és a dir, que tu i els teus successors el tingueu i posseïu perpètuament en servei i plena fidelitat nostra i dels nostres. Tu tindràs també, durant tota la teva vida, la meitat de tots els rèdits que provinguin per qualsevol manera o raó del dit castell i dels seus termes, o per raó del mateix castell; i nós tindrem l’altra meitat. Després de la teva mort, aquell que et succeirà al dit castell, que tingui i percebi la tercera part dels rèdits esmentats, i nós i els nostres tinguem i rebem les restants dues parts. Tu i els teus tindreu en el terme del dit castell la llauró d’un parell de bous, en la qual ni nós ni els nostres rebrem res; i també ni tu ni cap dels teus successors no rebreu res en tota la llauró que ens retenim per al nostre propi domini. I qualsevol batlle que tu i els teus establiu en aquell domini que sempre ens faci a nós i als nostres fidelitat i guardi fidelment el nostre dret. Els nostres homes propis que vinguin a poblar el dit castell que no t’hagin de fer ni prestar a tu o als teus successors cap servei, a excepció dels que pertoquin a la jurisdicció del dit castell; tal com han de fer els teus homes propis. Cal també que sapigueu tu i els teus successors que tindreu el castell que, de bon grat o per força, ens heu de donar a nós i als nostres successors possessió plenària del dit castell, sempre que us sigui requerida per nós o els nostres. I ens faran servei en la host d’un cavaller, però tu no ens has de fer això durant tota la vida. I manem que aquest castell no es pugui dividir mai, ni per tu ni pels teus successors, sinó que l’un després de l’altre el tingueu de manera indivisible. I també cal saber que el teu batlle ha de rebre tota petició de justícia o de plets que li serà feta pels homes del dit castell.
Fet a Perpinyà, el mes de juny de l’any del Senyor mil cent noranta-dos.
Signatura d’Alfons, rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença. Signatura de Ramon d’Urtx. Signatura de Bernat de Llupià. Signatura de Guillem de Santagustí.
Signatura de Joan de Berac, notari del senyor rei, que ha escrit això el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)
Castell
Base d’una de les torres que reforçaven el mur del recinte perimetral del castell.
ECSA - A. Bonnery
El castell ocupava bona part del planell que hi ha al cim del pujol (1 497 m) que s’alça sobre el poble actual. Al voltant d’aquest recinte i al seu interior podem veure diverses restes, moltes de les quals són basaments de construccions impossibles d’identificar. Alguns fragments del mur perimetral, amb un gruix de més de 2 m, encara s’han conservat, però, en força bon estat.
Al sud del planell que corona el turó hi ha un pany de mur bastant llarg i amb una alçada que arriba fins als 8 m. La construcció és feta amb pedres sense treballar o molt poc desbastades, col·locades en filades molt irregulars i negades en un morter de calç, tal com trobem en el proper castell dels Angles; aquest mur és, però, molt més gruixut que el que trobem en aquella fortalesa. Hi podem veure una espitllera del tipus de les que trobem, per exemple, als castells occitans bastits abans de la croada contra els albigesos. Té una mida reduïda, és d’esqueixada simple i és acabada amb un arc de mig punt format per dovelles estretes posades en forma de plec de llibre.
Al nord-oest d’aquest mur hi ha la base d’una torre que fou arranada a uns tres metres d’alçària. De fet, veiem un talús que permetia d’assentar més bé la construcció i que facilitava el rebot dels projectils. Aquesta torre sembla que degué ésser feta en el mateix moment que el fragment de mur que acabem de descriure. En canvi, una altra construcció, situada més cap al sud-oest, coberta amb una volta rebaixada i anomenada la Presó Vella, sembla que fou feta en una data molt posterior al segle XII. Una espitillera feta per a armes de foc no permet una datació d’abans del segle XV. Aquest element de la fortificació és situat al cim de la plataforma superior que restava envoltada, com una corona, per la muralla. Ha de correspondre a una ampliació tardana de la fortalesa.
Una estassada i sobretot una acurada excavació del planell que hi ha al cim del turó permetria conèixer la planta del castell de “Mont-reial” i enriquir el nostre coneixement sobre l’arquitectura militar catalana de la fi del segle XII. Els pocs vestigis que hom pot veure fan suposar que aquesta fortalesa, la superfície de la qual devia sobrepassar una hectàrea, tenia una importància que no podem pas menystenir. (AB)
Bibliografia
- Alart, 1874, pàg. 74
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 632, pàgs. 138-139
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 194, pàg. 268 i vol. I (II), pàg. 641
- Cazes, 1980, pàg. 39
- Buron, 1989, pàgs. 114-115