Els vescomtes de Fenollet

Pere I (v 990-v 1017)

Primer vescomte de Fenollet, fill de Sentill, senyor de Cameles i d’Adelaida, i germà de Guillem I, primer vescomte de Castellnou. L’any 1000 signà com a testimoni juntament amb Arnau, vescomte de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat (Sant Pau de Fenolhet) a Sant Miquel de Cuixa feta pel comte Bernat I de Besalú. Pocs anys més tard, el 1008, permutà amb una dona anomenada Odda alguns dels seus béns situats a Illa i a Llotes, per altres possessions a Torrelles i al comtat de Rasès. Posteriorment, l’any 1017 subscriví com a testimoni, en una escriptura per la qual Bernat I, comte de Besalú, instaurà, amb l’autorització pontifícia, l’efímer bisbat de Besalú.

Udalgar I (? —m d 1070)

Fill i successor de Pere I de Fenollet, després d’un buit documental de trenta-set anys, apareix l’any 1054, amb Bernat II, vescomte de Cerdanya, en un judici tingut a Bulaternera, a demanda de l’abat de Sant Miquel de Cuixà. D’altra banda, l’any 1055 és esmentat en una escriptura com a possessor de terres a Sant Feliu d’Avall i a Rellà (Sant Feliu d’Amunt). Pocs anys més tard, el 1061, es trobava al palau comtal de Cornellà de Conflent, fent de jutge i àrbitre amb Jaspert I, vescomte de Castellnou, en una baralla o litigi entre el comte Ramon Guifré I de Cerdanya i el seu vescomte Bernat II de Cerdanya. El 13 de març de 1067, fou testimoni —amb Udalgar I, vescomte de Castellnou— de l’acta de donació del comtat de Rasès feta per Ramgarda de la Marca, comtessa de Carcassona, al seu gendre Guillem Ramon I, comte de Cerdanya. El 1070 subscriví encara, amb el seu fill Pere, l’acta d’unió de l’abadia de Sant Martin de Les al monestir de Sant Ponç de Tomièras.

Pere II (?-v 1086)

Succeí el seu pare Udalgar I en el govern del vescomtat. L’any 1078, al castell de Besalú, feia donació al comte Bernat II de Besalú de l’abadia de Sant Pau de Monisat (Sant Pau de Fenolhet), la qual havia estat cedida l’any 1000 a Cuixà i després havia estat concedida pel comte Guillem I de Besalú al seu pare, el vescomte Udalgar I; així mateix, renunciava als seus drets sobre l’abadia de Sant Martin de Les i rebia en canvi l’usdefruit vitalici de la vila de Maurin i més de cent unces d’or de Barcelona, pagades pel comte Bernat II de Besalú, el qual tot seguit sotmeté el monestir de Sant Pau de Fenolhet a l’abadia de Sant Pèire de Moissac. L’any 1079 Pere II subscrigué una acta de cessió de terres feta per alguns habitants de Sant Feliu d’Avall —on els Fenollet conservaven importants drets alodials i de senyoria heretats de llurs avantpassats, senyors de Cameles— en favor de Guillem II de Castellnou, ardiaca d’Elna i vescomte, eixit de la mateixa nissaga. Del vescomte Pere II de Fenollet, existeix encara un jurament de fidelitat per tots els seus castells, fet al comte Bernat II de Besalú, sense una data precisa, però que cal situar entre els anys 1070 i 1078.

Arnau Guillem I (?-v 1095)

Aquest vescomte succeí el seu pare Pere II entre els anys 1080 i 1095. No se n’ha localitzat fins ara cap rastre documental a excepció d’un jurament de fidelitat, sense data, fet al comte Guillem I de Cerdanya (1068-95) per tots els seus comtats i, nominalment, pel castell comtal de Sant Esteve de Pomers, al Conflent. Si aquest text dóna testimoni de les seves bones relacions amb el casal de Cerdanya, uns altres indicis farien creure que les coses anaren potser diferentment, durant el mateix període, amb el de Besalú, probablement perquè el comte Bernat II s’esforçava, dins la línia de la reforma gregoriana, de sostreure a la infeudació les esglésies i els monestirs. Això és el que suggereix una acta del 15 de maig de 1086, per la qual el comte Bernat II de Besalú infeudava directament el castell de Fenolhet a un tal Bernat Torró, que seria també senyor de Maurin, acta feta en presència del vescomte-ardiaca de Castellnou, Guillem II, i del “vescomte de Fenollet” (del qual no s’explicita el nom en el text). En una data indeterminada, no gaire llunyana de la precedent, el mateix comte infeudava el conjunt dels vescomtats de Fenollet i de Castellnou a un tal Guillem Bernat, cavaller, “fill d’Arsenda” —potser del llinatge rossellonès dels Montesquiu-. I encara, el 18 de juliol de 1090, Guillem Hug de Cabrenys (o Serrallonga) prometia d’ajudar el comte Bernat II de Besalú contra els atacs eventuals del vescomte de Castellnou.

Arnau Guillem II (?-v 1102)

Fill i successor del vescomte Arnau Guillem I, és consignat en dos juraments de fidelitat (vers 1095?) fets al comte de Cerdanya Guillem Jordà II, on s’autoanomena “fill d’Amaltruda, vescomtessa”. També és mencionat en una acta de l’any 1102, on intervingué com a testimoni de l’evacuació de l’església de Sant Quirc de Cànoes (Rosselló) pel vescomte Ramon Udalgar de Tatzó, en favor de Robert, abat de Santa Maria de la Grassa.

Guillem Pere I (?-m d 1119)

Germà d’Arnau Guillem II i successor en el govern del vescomtat. És testimoniat en dos juraments de fidelitat fets a Bernat I, darrer comte de Cerdanya (1109-17), pel castell de Sant Esteve de Pomers (Conflent) i pels castells de Fenolhet i Sabardan; en aquests juraments s’anomena “fill d’Amaltruda, vescomtessa” i també “espòs de Matel·la”. Així també, entre els anys 1117-18, és mencionat en un nou jurament de fidelitat fet en favor del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, pels mateixos castells ja esmentats.

Udalgar II (?-1164)

Succeí el seu pare Guillem Pere II en el vescomtat. Mencionat com a “fill de Matel·la” —i per tant de Guillem Pere I-, figura en un jurament de fidelitat fet a Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, pels castells i béns que posseïa, en una data indeterminada, però poc després de la mort del seu pare. Posteriorment consta en un segon jurament de fidelitat datat el 15 de setembre de 1124.

L’any 1139 infeudà a Adalbert de Cameles un mas situat al lloc de Cameles —una nova prova de l’origen comú dels Fenollet i dels Castellnou-, perquè el posseís després de la mort del seu detentor, dit Udalgar. El 1141, juntament amb els seus fills Pere i Arnau, donava a l’orde de la Milícia del Temple els seus drets sobre els béns de Guillem Bernat de Corbós, cavaller del Temple i, l’any següent, el 1142, intitulant-se “procònsol de Fenolledès”, sempre amb els seus fills, donà en alou al mateix orde tot el bosc feréstec de Matapenista; també el mateix any, bescanvià amb Adalbert de Cameles diversos alous de Cameles i Millars. El 1143, juntament amb la seva esposa, la vescomtesa Norícia, oferí el seu fill Girbert a l’abadia de Sant Ponç de Tomièras.

El 10 de juny de 1151, era present amb el vescomte de Besiers i Carcassona, Ramon Trencavell, l amb Jaspert II, vescomte de Castellnou, en l’acte pel qual Gausfred III, comte de Rosselló, cedia al seu fill Girard II la vila de Perpinyà, amb tot el que tenia a Malloles i —després de la seva mort— el seu comtat; aquest acte posava fi a una guerra civil consegüent a la repudiació per part del comte Gausfred III de la seva esposa, mare de Girard, Ermengarda de Carcassona-Besiers, dita Trencavella. Hom el troba encara l’any 1153, amb els seus fills Pere i Arnau, fent donació dels seus béns de Centernac i altres llocs a l’orde del Temple; el 1161, també juntament amb els seus fills i la seva segona esposa, Ava, mitjançant una escriptura, féu donació a l’altar de Santa Maria de Fontfreda d’una llàntia que cremés perpètuament. Aquesta carta ha fet creure erròniament als historiadors, que desconeixien l’acta del 1141, en l’existència de dos vescomtes dits Udalgar successius, això és, un Udalgar II, marit de Norícia, entre el 1124 i el 1143, i un altre Udalgar III, fill de l’anterior, marit d’Ava i pare de Pere i Arnau. La confrontació de tots els documents demostra, en realitat, que la vescomtessa Ava fou, com s’ha dit, la segona esposa d’Udalgar II, mentre que Norícia, la seva primera esposa, fou la mare de Pere i Arnau.

Udalgar II assistí, el 25 de juliol de 1163, amb els seus fills Pere i Arnau a l’acte pel qual Ponç, senyor d’Illa, cedia a Artau de Castellnou, senyor de Millars i Nefiac, i als seus fills Guillem i Udalgar, el dret segons el qual els homes de Millars poguessin prendre sis moles d’aigua al terme de Sant Climent de Reglella. El 12 de desembre del mateix any encara subscrivia, conjuntament amb els seus fills, una acta de compromís signada a Carcassona, entre els germans Ramon i Guillem de Termes.

Pere III (?-m d 1165)

Succeí el seu pare, Udalgar II, potser el 1164. En una convinença entre Ramon, comte de Provença, i el comte Ramon de Sant Gil, datada el mes d’octubre del 1165, signà com a testimoni. Morí sense fills en una data desconeguda.

Arnau III (?-1173)

Heretà i governà el vescomtat a la mort del seu germà Pere III, com prova el seu testament atorgat el 13 de setembre de 1173, mentre era ja malalt, al monestir de Santa Maria de la Grassa. Segons aquesta acta testamentària, llegava-en cas que la seva esposa Ermengarda, que estava embarassada, tingués un fill o una filla que no arribessin a l’edat adulta— el castell de Fenolhet i el vescomtat al seu nebot Berenguer de Perapertusa i, a més, la meitat de la major part dels seus honors i drets al Vallespir i al Conflent-entre altres sobre el castell de Sant Esteve de Pomers-; l’altra meitat d’aquests béns aniria a mans dels germans Bertran d’Auriac i Pere Oliver de Termes, parents seus; tota la resta de les seves possessions, les deixava a les seves quatre germanes, dites Alda, Brunissenda, Deuda i Alamanda. Però aquestes disposicions no foren executades, perquè la vescomtessa Ermengarda tingué una filla, anomenada Ava i nascuda el 1174, la qual, quan arribà a l’edat adulta, esposà Pere, senyor de Saissac.

Ava I (1174-d 1229) - Pere de Saissac (?-1209)

La vescomtessa Ava, hereva i successora del seu pare Arnau III, governà el vescomtat conjuntament amb el seu espòs, Pere de Saissac (Pere IV, vescomte de Fenollet), però ja era vídua el 8 de desembre de 1209. Aquest mateix dia, Ava subscrigué com a testimoni l’acta d’homenatge que el seu fill Pere, el qual prengué el nom de Fenollet, reté pel vescomtat de Fenollet a Eimeric III, vescomte de Narbona, acta realitzada a la sala del capítol del castell de Fenolhet, en presència de nombrosos senyors.

Pere V (?-1243)

Fill d’Ava de Fenollet i de Pere de Saissac, heretà el govern del vescomtat de Fenollet. Conegut també amb el nom de Pere de Saissac, participà activament en la lluita contra els croats del nord de França en la crisi “albigesa”, durant la qual romangué fidel als comtes de Tolosa i de Foix com també aliat seu. Quan el comte de Tolosa signà la pau amb el rei de França el 1229, Pere V de Fenollet deposà les armes i l’u de juny del mateix any, amb la ratificació de la seva mare Ava, hagué de cedir de manera forçada el vescomtat de Fenollet al comte Nunó Sanç, senyor del Rosselló i la Cerdanya; només pogué conservar els seus dominis patrimonials al Rosselló, el Vallespir, el Conflent i el Capcir; aquesta acta de cessió fou firmada amb el testimoni de Sanç Daunes, bisbe de Saragossa, i els cavallers Bernat Hug de Serrallonga, Guillem d’Aniort, Ramon de Canet i Ademar de Mosset. Tanmateix, quan a l’estiu del 1240, el vescomte Ramon Trencavell III de Besiers envaí el Rasès i el Carcassès, Pere V de Fenollet participà aferrissadament en l’expedició. Però l’arribada d’un exèrcit de socors enviat pel rei de França els decidí a llevar el setge que havien posat a la ciutat de Carcassona. L’any 1242, Pere V de Fenollet participà encara en la rebel·lió del comte de Tolosa, Ramon VII, la submissió del qual, a la fi del mateix any, l’obligà a refugiar-se al Rosselló. Poc després es retirà, entre els templers, a la comanda del Masdéu (Trullars), on morí el 1243.

Dinou anys després de la seva mort, el 5 de setembre de 1262, fou objecte d’una sentència de condemnació com a heretge càtar per part de l’inquisidor Ponç del Puget; els seus ossos foren exhumats i cremats i els seus béns foren confiscats. Els seus descendents no pogueren aconseguir mai l’anullació de la sentència, però conegueren una nova fortuna gràcies al favor dels reis de Mallorca i de Catalunya-Aragó.