Castell de Centernac

La vila de Centernac domina el curs alt de l’Aglí (330 m d’altitud), a la seva riba esquerra, aigua avall de Sant Pau de Fenolhet. El lloc, citat l’any 899 i grafiat com villare Centernacho, pertanyia en franc alou al noble Esteve i a la seva esposa Anna, néta del comte Berà I de Rasés i Barcelona. Al segle XII compartien el seu territori diversos senyors, i passà, a poc a poc, per donacions successives, als templers de la comanda del Masdéu, a Trullars (Rosselló), la qual establí una preceptoria dins el terme de Centernac. Sembla que la senyoria del lloc al segle XIII era detinguda plenament pels templers del Masdéu.

Del seu castell, avui desaparegut, n’hi ha constància l’any 1263, quan en una escriptura de donació feta per un membre de l’orde del Temple es distingeix, d’una banda, un barri a Centernac que contenia terrenys sense construir i, de l’altra, un espai comprès “infra muros castri de Centarnaco”, en el qual hi havia un celler que confrontava amb dues cases. El castell degué formar part del recinte rectangular que hom pot veure en el pla cadastral del segle XIX.