Aquesta església, que era una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, donà nom a l’alta vall de la Bolzana durant els segles X i XI, en què era coneguda com la vall de Santa Creu (“Crotz”, en occità). És esmentada per primera vegada en un precepte del rei Lotari de l’any 958 adreçat a Cuixà i posteriorment en nombrosos documents, sempre com a església subjecta a Cuixà. Consta com a priorat al segle XVI. L’església de Santa Crotz era situada al veïnat de Lavanhac, immediatament al N del poble de La Pradèla. Als anys cinquanta vam intentar descobrir els vestigis d’aquesta església dins el poble de Lavanhac. Els naturals del lloc recordaven que havia existit una creu al damunt del teulat d’una casa (al SW de la població), la propietària i habitant de la qual ens revelà que en efecte la seva mare li havia dit que s’havien trobat a l’hort de la casa uns “sarcòfags” (probablement sepultures de lloses). Consignem el fet amb vista a l’exploració arqueològica que mereixeria l’indret. Un paratge anomenat La Capelheta, als afores de la població, també és indicatiu d’on podia ser aquesta església.