Aquesta església era situada a uns 1, 2 km al SE del poble de Sant Martin de Les, a l’indret conegut encara amb el nom d’Artòsols, al fons d’una petita vall drenada pel rec de la Bòrda, afluent de l’Aude. Fins al segle XIX en aquesta partida hi hagué un mas anomenat Artòsols, ara en ruïnes, que era el darrer vestigi d’un hàbitat avui completament desaparegut. Les ruïnes d’aquesta casa de pagès contenen materials que possiblement provenen de l’església de Sant Miquèl. Tanmateix, no resten vestigis visibles d’aquesta església i per aquesta raó el seu emplaçament precís és desconegut.
La història de Sant Miquèl d’Artòsols està lligada a la de la propera abadia de Sant Martin de Les, que consta que a mitjan segle X senyorejava el lloc d’Artòsols. No hi ha cap referència de l’església de Sant Miquèl d’Artòsols fins a l’acta de consagració i dotació de Sant Martin de Les de l’any 1045, en què entre les esglésies subjectes a aquest monestir figura Sant Miquèl d’Artòsols. Artòsols encara sembla que era sota domini del monestir de Sant Martin de Les el 1138, any en què va rebre la meitat del delme pertanyent a l’església de Sant Miquèl.
La manca de referències documentals posteriors al segle XII podria ésser indici d’un despoblament precoç del petit nucli medieval d’Artòsols.