Situació
Ruïnes de l’església, aprofitades més tard per un cortal, avui dia també arruïnat.
ECSA - A. Roura
L’església primitiva de Sant Nazari e Sant Cels d’Ancinhan és als afores del poble d’Ancinhan, aigües avall de l’Aglí, prop d’un antic pont, una mica més amunt de la confluència amb l’Adasig. Les seves ruïnes foren aprofitades per a la construcció d’un cortal, avui també arruïnat.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 45′31″ N - Long. 2° 31′40″ E.
Des de Perpinyà, per la carretera D-117, s’arriba, passant per Estagell (Rosselló), a Sant Pau de Fenolhet, on cal prendre la D-619 fins arribar a Ancinhan. Ancinhan és a 20,5 km d’Estagell. (JSM)
Història
És molt probable que l’origen d’Ancinhan sigui una villa romana, ja que s’hi trobà un denari d’argent de l’any 46 aC i una moneda de bronze encunyada a Narbona, del temps de l’emperador Neró (segle I dC). També és una prova de l’origen romà del lloc el magnífic aqüeducte-viaducte que hi ha al N del poble actual.
Malauradament les notícies d’època medieval del lloc d’Ancinhan són molt tardanes, daten de la darreria del segle XIV (Ansinyas, 1395; Ansinhan del segle XVII en endavant). Va ser seu d’una senyoria que a la fi de l’antic règim era detinguda per una branca de la família Mauleon. Fins a l’actualitat no s’han localitzat referències documentals d’època medieval de la primitiva església parroquial, tot i que fou bastida al segle X.
Segons la tradició local, el poble era antigament situat a la part baixa del terme, a la confluència del riu Aglí amb l’Adasig. (PP)
Església
Secció longitudinal de les restes d’aquesta malmesa església.
L. Bayrou
Planta de les restes d’aquesta malmesa església.
L. Bayrou
Del temple de Sant Nazari e Sant Cels només es conserva el mur sud, aprofitat com a mur meridional del cortal enrunat que ocupa el lloc de l’església. Aquest mur presenta quatre arcs formers, de perfil ultrapassat, amb els muntants avançats amb relació al punt d’arrencada dels arcs.
En el segon arc d’aquest mur sud s’obre la porta, que té una llinda de fusta i en els altres arcs hi ha sengles finestres, de les quals només la situada més a llevant, d’una sola esqueixada i espitllerada, sembla correspondre a l’obra original.
Sense una exploració arqueològica és impossible precisar les característiques de l’edifici primitiu; tanmateix, sembla que es devia tractar d’un edifici d’una sola nau, capçada a llevant probablement per un absis trapezoidal, i coberta amb volta de canó, com ho palesen els arcs, que serien els arcs formers de reforç del mur meridional. Per altra banda, l’estat del monument no permet excloure la hipòtesi que es tractés d’un edifici de tres naus, del qual el mur conservat correspondria a l’aparedament, antic, d’una de les arcuacions de les naus. L’aparell és de reble i carreuó irregular, amb els arcs executats matusserament, palesant formes comunes a l’arquitectura del segle X. (PP-JAA)
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 174
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 276