Sant Estève de Camporsin

Situació

Absis de l’església primitiva, sobreaixecat i encastat dins el nou temple que se li va adossar perpendicularment.

ECSA - A. Roura

L’església parroquial de Camporsin és situada a la part antiga de la població, la qual es troba sobre un planell de 666 m d’alçada, a la riba esquerra del torrent de La Ferrèra, afluent per la dreta de l’Adasig.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 42′ 41″ N - Long. 2° 27′ 37″ E.

Camporsin és a 22 km al N de Prada per les carreteres D-14 i D-619, i a 4 km al SE de Sornian per la mateixa D-619. (PP)

Història

La primera menció documental del lloc de Camporsin és consignada en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, datat l’any 965, on s’explicita que llega al monestir de Sant Pau de Monisat (o de Fenolhet) el seu alou de campo Ursino. L’any 1020, el seu nebot Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, llegava una vegada més el seu alou de Camporsin, “cum ipsis villarunculis” (és a dir, amb el terme que l’envoltava) al seu fill petit Hug. El monestir de Cuixà va adquirir, l’any 1026, un alou a Camporsin, el qual fou cedit per Sicard i la seva muller Adelaida. Al segle XIII, el feu de Camporsin era detingut, potser des del segle precedent, per una família dita Campossí (R. de Campoursino, 1259).

L’església, tot i ser d’origen romànic, no és documentada fins el 1334, any en què Ramon Udalgar, de Camporsin, li llegà 6 diners.

El lloc de Camporsin es trobava l’any 1653 en mans de Joan Lluís de Casteràs, senyor de Palmas i de Sornian. (PP)

Església

Planta de l’església actual amb indicació de la situació que ocupa la primitiva església romànica, la qual forma part avui dia del seu primer tram meridional.

R. Mallol i L. Bayrou

Planta de l’església primitiva, amb indicació dels murs que encara es conserven a la nova església que se li va adossar en època gòtica.

R. Mallol i L. Bayrou

L’església medieval de Sant Estève és un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, i que fou profundament alterada quan es construí la nova església. Aquest nou temple es va adossar perpendicularment al mur nord de l’església primitiva i així aquesta quedà incorporada a la nova construcció. L’església romànica fou sobrealçada i se substituí la volta original per tres trams de voltes de creueria, plenament integrades en l’arquitectura de la nova església, la qual té l’orientació de N a S i és capçada per un absis poligonal. L’edifici va sofrir importants reformes als segles XVII i XVIII.

De l’església original en resten, doncs, l’absis, els murs sud i oest i part del mur nord, que fou obert per adossar-hi la nova església.

La porta és feta per dues arquivoltes en degradació i s’obria en el mur sud; aquesta fou paredada i substituïda per una porta idèntica, situada en la mateixa façana, a l’eix de la nova església. En aquesta mateixa façana sud s’obre una finestra de doble esqueixada, i al centre de l’absis hi ha una altra finestra que presenta la particularitat d’estar formada per dues esqueixades rectes.

Interior del primitiu absis romànic, amb l’inici de les arcades que van substituir la volta romànica originària per una altra de creueria.

ECSA - A. Roura

El parament de la façana sud i oest és fet amb un aparell de carreus mitjans ben tallats i polits. L’absis té el mateix tipus d’aparell, bé que amb carreus més grans curosament tallats i disposats de manera ordenada. Les façanes estan mancades d’ornamentació llevat de l’absis, que presenta un fris en dent de serra sota el ràfec.

L’estructura constructiva i la seva ornamentació permeten d’incloure aquest edifici dins les formes més habituals de l’arquitectura del segle XII. (LB-DB-JAA)

Bibliografia
  1. Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 54
  2. Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 92, pàgs. 309-312
  3. Cazes, 1990, pàg. 105