Situació
Petit temple, situat al costat del gran castell de Cuixós, de tipologia anterior al romànic, molt restaurat i modificat al segle XIX.
ECSA - A. Roura
Aquesta capella és situada al costat del castell de Cuixós, fortificació o gran casal situat a 2,5 km al NE del poble de Cassanhas.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 44′ 52″ N - Long. 2° 38′ 09″ E.
El castell de Cuixós és al peu de la carretera D-17 que enllaça Cassanhas amb la Tor de França. (PP-CPO)
Història
Un precepte de Carles el Calb de l’any 845 que confirma les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa esmenta l’església de Sant Cebrian de Cuxus, que es correspon amb l’església que aquí s’estudia. Aquesta possessió li fou encara confirmada per una butlla del papa Gelasi II de l’any 1119. Un document del 1650 atribueix a l’església una doble advocació, sant Cebrià i sant Corneli.
Al segle XIX fou “restaurada” excessivament. (PP)
Església
Planta de l’església, amb la nau i l’absis o santuari marcadament trapezoidal.
R. Mallol, segons informació de C. Gendre
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular suportada per arcs formers i pilars adossats als murs de la nau. Els dos pilars situats més a ponent no són adossats a la façana oest i suporten un arc toral. La nau és capçada a llevant per un absis trapezoidal, obert a la nau mitjançant un arc triomfal, que ha estat alterat per donar-li una forma semicircular, retallant probablement els seus brancals, que originàriament tancaven més el pas entre la nau i l’absis.
Al centre de la testera de l’absis s’obre una finestra espitllerada, d’una sola esqueixada. La porta, reconstruïda, s’obre a la façana sud. A la façana nord s’obre una altra porta, original, més estreta i ara aparedada, feta amb un arc ultrapassat i escanyat, amb els brancals avançats.
Primitiva porta d’arc ultrapassat, tapiada fa segles i situada al mur de tramuntana.
ECSA - A. Roura
L’església ha estat totalment arrebossada i això impedeix de veure’n les condicions constructives, però les característiques tipològiques i formals permeten, amb seguretat, de considerar-la una obra anterior al segle XI, construïda entre els segles IX i X, i reformada al segle XI, com la propera església de Sant Bertomiu de Jonqueròlas, amb la peculiaritat de la presència d’una porta oberta a la façana nord, seguint un costum constructiu, de funcionalitat imprecisa, que retrobem en una sèrie d’esglésies empordaneses com la del Terrer, Sant Feliu de Carbonils o Sant Romà de Sidillà (vegeu el volum IX, pàg. 522, de la present obra). (JAA-PP-LB)
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 59