Sant Ròc de l’Esquèrda, abans Santa Maria

Situació

Sector nord-oest d’aquesta església situada al cementiri del poble de l’Esquèrda.

ECSA - A. Roura

Aquesta església és situada al cementiri del poble de L’Esquèrda, a 350 m al SE del nucli actual.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 49′ 03″ N - Long. 2° 32′ 03″ E.

Per a arribar a L’Esquèrda, cal prendre la carretera D-619 en direcció a Sant Pau de Fenolhet. Poc abans de travessar el congost de la Clua de la Fou, després del pont que salva el riu Aglí, surt un trencall a mà dreta (D-19) que porta a L’Esquèrda. (DB-CPO)

Història

Són ben escasses les dades documentals d’aquesta església, que depengué segurament de la parròquia de Sant Estève de Derc. A tall d’hipòtesi, es pot pensar que Borrat, topònim avui desaparegut, fou el primer nom de L’Esquèrda. Per això el lloc de L’Esquèrda no és documentat fins a l’any 1395, quan en canvi l’indret de Borrat ho és des del 1137. L’antic titular de l’església de Sant Ròc era Santa Maria i és així com apareix per primera vegada l’any 1412, en què Francesca, vídua de Bernat Ponç, d’Estagell, llegà 12 diners a Santa Maria de l’Esquèrda.

L’església parroquial actual, dins el poble, és una construcció de mitjan segle XIX. (DB)

Església

Planta de l’església, amb indicació de l’espai ocupat per la sagristia a llevant de l’absis.

R. Mallol, segons informació de L. Bayrou

L’església de Sant Ròc és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat que arrenca d’una senzilla imposta bisellada. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. A l’exterior l’absis és alterat per la construcció d’una sagristia, que segueix un perfil paral·lel a l’absis però a un nivell més baix.

No es conserva cap finestra original. És possible que a l’absis n’hi hagués una, de doble esqueixada, com la finestra refeta que s’obre a la façana sud, prop de l’angle sud-est. La porta, amb arc de mig punt, s’obre al mur nord i les seves fulles conserven un interessant forrellat de tradició romànica.

Porta d’entrada a l’església oberta al mur nord, que conserva algunes ferramentes de tradició romànica.

ECSA - A. Roura

L’església fou reformada el 1814, quan es construí un tabernacle sobre la pica baptismal. Probablement fou en aquest mateix moment que es construí el cor adossat a la façana oest.

Les façanes sud i oest són totalment arrebossades. El parament original només és visible a les façanes nord i absidal, totalment mancades d’ornamentació, que presenten un aparell de reble irregular amb algunes filades en aparell d’espiga, i carreus de pedra tosca ben tallats als angles. Aquest aparell palesa una construcció rústega datable al segle XIII. (JAA)

Bibliografia
  1. Cazes, 1990, pàg. 125