Situació
Edifici molt alterat per reformes tardanes, que conserva d’època romànica l’absis, modificat en la part superior, i alguns murs encastats en les refaccions posteriors.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Santa Maria és a l’extrem sud del nucli urbà del poble de Felhuns, situat entre els pobles d’Ancinhan i Lo Vivièr, a la riba esquerra de l’Adasig.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 45′ 44″ N - Long. 2? 29′ 04″ E.
Per a arribar a Felhuns des d’Ancinhan cal prendre les carreteres D-619 i D-9. Un trencall a mà dreta condueix al poble. (JAA-CPO)
Història
Les formes antigues del topònim Felhuns (Fellonibus, 1259; Faluns, 1395; Felhuns, 1408; Folhuns, 1706) suggereixen que el llogarret de Felhuns devia tenir el seu origen en un molí draper (en llatí fullonium), el qual es podria remuntar a l’època romana. La parròquia del lloc és documentada en una data força tardana. El 3 de gener de 1259, Berenguer del Viver, possiblement senyor del lloc, hagué de reconèixer davant Jaume, arquebisbe de Narbona, que ell i els seus parents s’havien apropiat injustament, malgrat les excomunicacions, dels delmes de l’església Santa Maria de Felhuns i confessà que els tenia per l’arquebisbe. (PP)
Església
L’església parroquial de Felhuns és un edifici molt alterat per reformes i afegitons que han substituït quasi totalment la nau original. A la porta paredada de la façana sud hi ha la data del 1600 i a la porta de ponent, aixoplugada per un porxo, la data del 1881, moments en què cal situar els processos de reforma que han anorreat el vell edifici alt-medieval, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular.
D’aquest només es conserva el seu extrem de llevant, totalment modificat interiorment, on l’absis s’obre directament a la nau, però perfectament visible a l’exterior, on es conserva el semicilindre absidal i dos fragments dels murs nord i sud, que formaven un cos destacat que coronava la nau i completava la capçalera.
No es conserva cap finestra ni element decoratiu original. Els murs antics presenten un aparell de carreuó ben tallat, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars, que contrasten amb l’aparell de reble irregular de la nau i de la capella i la sagristia adossades al costat sud.
La façana de ponent presenta un campanar d’espadanya d’un sol ull, per sota del qual es veuen els brancals d’una espadanya més antiga que fou paredada quan se sobrealçà l’església.
L’estructura del parament és l’únic element que permet plantejar una datació per a les parts més antigues d’aquest edifici tan alterat, que poden situar-se entre la fi del segle XI i el començament del segle XII.
A l’interior de l’església es conserva una imatge de la Mare de Déu, de tradició romànica, tot i que la seva factura revela que és ja d’època gòtica. (JAA)
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 87