Castell de Fenolhet o de Sant Pèire

Situació

Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes d’aquest important castell, capital política i militar de la Fenolleda a l’edat mitjana, que coronen el turó que es dreça al N del poble de La Vilassa, nom modern de Fenolhet.

ECSA - A. Roura

Façana de llevant de la torre del recinte superior, del segle XIII, amb una sagetera força malmesa.

ECSA - A. Roura

Les ruïnes del castell de Fenolhet són escampades en un turó que es dreça al N del poble de La Vilassa (nom modern de Fenolhet), situat a l’interfluvi de dos torrents afluents de la Bolzana. El castell de Fenolhet es relaciona directament amb el proper castell de Sabardan, al S, i amb el castell de Castelfisèl, al NE.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 47′ 39″ N - Long. 2° 22′ 55″ E.

Fenolhet és a uns 4 km de Caudièrs de Fenolhet per la D-9. (PP-DB)

Història

Restes de murs al cim del turó del castell.

ECSA - A. Roura

Aquest castell fou la capital política i militar de la Fenolleda a l’edat mitjana. Fou, amb escreix, el castell més sobresortint de la comarca. De la importància del lloc des d’antic n’és una bona prova que el topònim Fenolhet acabés per donar nom a tota la comarca: pagus Fenuletus, el 842; pagus de Funelgeto, el 876; territorium Fenioletense, el 898; pagus Fenolietensis, el 950. Des de l’inici del segle XI el castell de Fenolhet esdevingué la residència dels vescomtes de Fenollet. El vescomtat de Fenollet fou creat vers els anys 988-990 pels comtes de Besalú i en depenia també tota la castellania de Perapertusa. Els vescomtes de Fenollet procedien de la mateixa família dels vescomtes de Vallespir o de Castellnou, és a dir, d’Ansemund, senyor del castell de Cameles, documentat l’any 941, casat amb Quíxol.

Els Fenollet tingueren el vescomtat com a feudataris dels comtes de Besalú i des de l’inici del segle XII el tingueren pels comtes de Barcelona, esdevinguts més tard reis d’Aragó. En aquest darrer període, entre els vescomtes de Fenollet i els comtes de Barcelona hi havia un senyor intermedi, el vescomte de Narbona, ja que el comte Ramon Berenguer III després del 1111 va donar al seu germanastre Eimeric II, vescomte de Narbona, la sobirania directa sobre la Fenolleda. Els Fenollet conservaren el vescomtat fins a la crisi de la croada contra els albigesos i l’annexió de la Fenolleda al regne de França. El darrer vescomte de Fenollet efectiu, Pere V de Fenollet, hagué de refugiar-se definitivament l’any 1242 al Rosselló, on continuava posseint alous patrimonials importants, heretats dels seus avantpassats comuns amb els Castellnou. Pere V pertanyia a la fraternitat del Temple i morí el 1243 a la comanda templera del Masdéu. La seva descendència es perpetuaria al Rosselló amb els Fenollet, vescomtes de Canet i d’Illa.

El castell de Fenolhet és esmentat per primera vegada el 1020 en el testament sacramental del comte de Besalú, Bernat I Tallaferro, el qual el llegà al seu fill primogènit Guillem. L’any 1011, el comte Bernat I Tallaferro hi havia fundat un monestir —segurament amb una comunitat canonical— sota la invocació de sant Pere. El 15 de maig de 1086, Bernat II, comte de Besalú, encomanà el castell de Fenolhet a Bemat Torró, el qual renuncià a la villa de Maurin a favor del monestir de Sant Pau de Fenolhet. Aquesta convinença es féu en presència del vescomte de Castellnou i arxilevita Guillem II, del vescomte de Fenollet Arnau Guillem I, de Berenguer Pere de Perapertusa i d’altres testimonis.

A l’inici del segle XII es produïren diversos canvis en el domini del castell de Fenolhet arran del procés que menà a la incorporació del comtat de Besalú als dominis dels comtes de Barcelona. El 10 d’octubre de 1107 el comte Bernat III de Besalú cedí el seu comtat i la resta que en depenien, per a després de la seva mort, al comte Ramon Berenguer III, sempre que no tingués cap fill mascle amb la seva esposa Maria, filla de Ramon Berenguer III. El mateix dia el comte Bernat III prestà homenatge al comte de Barcelona Ramon Berenguer III per tot l’honor que li havia donat. Del mateix any probablement, hom té el jurament d’homenatge d’Eimeric, vescomte de Narbona, al comte Ramon Berenguer III —el seu germà uterí, com a fills tots dos de la comtessa Mafalda de Barcelona— tant pel castell de Fenolhet, la Fenolleda i totes les seves fortaleses, com pel castell de Pèirapertusa i el Perapertusès. Dos anys després, el 1109, el vescomte de Fenollet Guillem Pere, fill de la vescomtessa Amaltruda, germà i successor del vescomte Arnau Guillem I, prestà homenatge pels castells de Fenolhet, Sabardan i tot l’honor que en depenia a Bernat Guillem, comte de Cerdanya. En aquest moment hi havia una situació conflictiva entre el casal comtal de Cerdanya i el casal de Barcelona, perquè el comte de Cerdanya no acceptava la donació del comtat de Besalú amb els seus territoris annexos i l’homenatge a favor del comte de Barcelona fets pel seu parent més pròxim, Bernat III de Besalú. Per tal de solucionar aquest conflicte, a la mort del darrer comte de Besalú el 1111, el comte Bernat Guillem de Cerdanya renuncià a l’alt domini del castell de Besalú i als castells que en depenien, al castell de Fenolhet, a tot l’honor de Fenolleda i als castells que en depenien, al castell de Pèirapertusa i a l’honor que en depenia, i a tots els monestirs d’aquests territoris. En canvi d’aquesta renúncia, el comte de Cerdanya obtingué la concessió del domini útil de tots aquests territoris i l’any següent, el 1112, prestà jurament d’homenatge al comte Ramon Berenguer III pels castells i homes de Besalú, Castellnou i Vallespir, pels castells de Fenolhet i Pèirapertusa i les fortaleses que en depenien, i pel castell de Pena (al Rosselló, però sota dependència dels comtes de Besalú des de l’inici del segle XI). Hom sap com, cinc anys després, l’extinció de la dinastia de Cerdanya permeté a Ramon Berenguer III la recuperació directa de tots els seus dominis. En conseqüència, el mateix any 1117, el vescomte de Fenollet Guillem Pere I, amb la seva esposa Matel·la, prestaren homenatge a Ramon Berenguer III i a la comtessa Dolça, als seus fills i a les seves filles pel castell de Fenolhet i les altres fortaleses de la Fenolleda, i també pel castell de Sant Esteve de Pomers, al Conflent, que els vescomtes de Fenollet tenien des de feia temps pels comtes de Cerdanya. A partir d’aquesta data són molts els juraments d’homenatge que prestaren els vescomtes als comtes de Barcelona. A la mort del vescomte Guillem Pere I, en una data no determinada, el vescomte Udalgar II prestà homenatge pel castell de Fenolhet i les fortaleses que en depenien a Ramon Berenguer III; el jurament del mateix vescomte Udalgar a Ramon Berenguer III pel castell de Sant Esteve de Pomers, al Conflent, és del 15 de setembre de 1124.

L’any 1193, el comte-rei Alfons I infeudà Fenolhet i el vescomtat al comte de Foix Ramon Roger, nebot seu. El 1209, Pere V de Saissac-Fenollet, vescomte, fill d’Ava de Fenollet, reté homenatge pel castell i el vescomtat a Eimeric, vescomte de Narbona, en presència de l’ardiaca Arnau de Fenollet, testimoni. Pere V fou desposseït del vescomtat el 1229, arran de la derrota davant les forces del rei de França. Quan el comte de Tolosa signà la pau amb el rei de França, Pere V deposà les armes i es veié obligat a cedir el vescomtat de Fenollet al comte Nunó Sanç, senyor del Rosselló i la Cerdanya. El 1240 recuperà transitòriament per la força el vescomtat, però l’hagué d’abandonar dos anys més tard. Poc abans de la seva despossessió definitiva, Pere V reté homenatge, el 1242, al vescomte de Narbona per Fenolhet i el vescomtat.

El castell, en bon estat fins al final de l’edat mitjana, fou destruït al segle XVI. Els hugonots, després d’haver-lo ocupat un cert temps el 1580, el cremaren i l’enderrocaren l’any 1595 per ordre del duc de Ventadour. (PP)

Per iniciativa de la municipalitat de Fenolhet s’ha iniciat recentment un estudi general d’aquest castell; l’estudi dels seus arxius que fan referència al vescomtat són objecte d’un treball universitari que està preparant Laurent Fonquernie, estudiant de la Universitat de Perpinyà, mentre que a l’hivern del 1995 va ésser confiat a qui signa aquestes ratlles un estudi arqueològic i arquitectònic dels seus vestigis. La primera operació ha consistit en un aixecament topogràfic del conjunt dels edificis. Seguidament s’ha fet una sèrie de prospeccions arqueològiques per tal de confirmar la continuïtat de certs murs i de tractar de localitzar l’entrada del castell. (DM)

Castell

Planta, a escala 1:1 000, del castell.

D. Masó

Les ruïnes del castell són molt malmeses i s’estenen per una gran superfície, cosa que en fa difícil la interpretació. Els vestigis es troben sobre un promontori rocós defensat al N, l’E i l’W, per l’escarpament natural dels seus penya-segats. Al S, el turó es trobava protegit per tres línies successives de murs. Les últimes cases de la població de Fenolhet recolzen sobre la base de les muralles més exteriors. El segon cinyell de muralles es troba a mig pendent. Entre aquestes dues línies de murs que protegien la població medieval apareixen encara restes d’hàbitat.

El clos superior de les muralles, situat al cim del promontori, defensa la residència senyorial. Al mig de la muralla d’aquest tercer recinte sobresurt una torre rectangular plena de sageteres. Les prospeccions al castell han permès conèixer alguns elements d’aquesta torre que no eren visibles. S’han descobert al sector de ponent les restes d’un portal d’entrada de pedra ben tallada, l’aparell del qual, igual que el parament interior de la torre, té vestigis evidents d’un incendi violent. Aquest incendi també és perceptible al terra de la torre.

A l’interior del recinte superior, a llevant d’aquesta torre, es veuen també les restes de l’església de Sant Pèire, que té la capçalera amb una aparell de dos colors, cosa que la converteix en un dels vestigis més notables del jaciment. A ponent de l’església i de la torre hi ha una successió d’edificis amb els murs arrasats. (DM)

Al punt més alt del turó, al nord de l’església, que és situada en un nivell una mica inferior, és on hi havia la construcció del castell feta segurament en un moment més primerenc. A causa de les destruccions posteriors actualment és difícil de saber la planta exacta d’aquesta torre o sala sobirana, que podem suposar, amb dificultat, que tenia una amplada interna d’uns 4, 5 m i una longitud d’uns 8 m. De fet, l’únic mur que segur que sembla que pertanyia a aquest edifici primerenc és el situat a l’extrem nord. Té un gruix força considerable, de 180 cm, i és fet amb uns carreus petits (15 cm d’alt per 25 cm de llarg), no gaire treballats, col·locats, però, en filades i units amb morter de calç. Tot i que amb uns quants metres quadrats de paret sigui difícil d’assegurar res, no podem rebutjar la possibilitat que aquest edifici hagués estat fet cap al segle XI. Aquesta torre o construcció sobirana devia ésser acompanyada d’un clos que fou molt transformat en els segles posteriors, en fer-se les ampliacions de l’església o en bastir-se, ja vers el segle XIII, les construccions que hi ha a la banda de ponent, especialment la torre que feia de portal fortificat d’accés a aquest recinte sobirà i la cambra coberta que podem encara veure més cap al NW. (JBM)

Bibliografia
  1. Devic-Vaissete, 1872-1904, vol. II, ap. Cl, cols. 216-217
  2. Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 493, pàgs. 527-532; vol. II, doc. 497, pàgs. 6-10; doc. 498, pàgs. 10-11, làm. III; doc. 499, pàgs. 11-12; doc. 500, pàgs. 12-16; doc. 506, pàgs. 20-21; doc. 507, pàg. 21; doc. 510, pàg. 23; doc. 668; pàgs. 177-178; doc. 669, pàgs. 178-179; doc. 670, pàgs. 179-181; doc. 671, pàg. 181; doc. 672, pàgs. 181-183; doc. 673, pàgs. 183-184; doc. 674, pàgs. 185-186; doc. 787, pàgs. 270-271; doc. 808, pàgs. 293-294, i doc. 814, pàgs. 296-298
  3. Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 39, pàg. 264 i doc. 73, pàgs. 292-293
  4. Pous, 1973, pàgs. 85-89
  5. Ponsich, 1980, núm. 37, pàgs. 3-197