Sant Pèire de Fenolhet

Situació

Absis d’aquesta església força malmès, que sembla correspondre a una refacció obrada en l’edifici en el decurs del segle XII.

ECSA - A. Roura

Els vestigis d’aquesta església es troben entre les ruïnes del castell de Fenolhet, al sector de llevant del recinte o clos sobirà del cim del promontori.

Mapa: IGN— 2348. Situació: Lat. 42° 47′ 39″ N - Long. 2° 22″ 55″ E.

Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent. (CPO)

Història

La primera referència d’aquesta església és de l’any 1011, en què a precs del comte Bernat I Tallaferro de Besalú, que acabava de fundar-hi un monestir, el papa Sergi IV va atorgar una butlla a l’església de Sant Pèire, al comtat de Fenollet, amb la qual posava el nou monestir sota la protecció papal. La butlla confirmava també la dotació inicial del cenobi que consistia, entre altres béns, en les esglésies veïnes de Nòstra Dòna de la Val, Sant Andriu de Fenolhet, Sant Martin de Prunhanas i Sant Jacme de Castelfisèl. El primer abat fou Guadall i el 1056 hom té notícia d’un altre abat, Guillem Ramon. Per la butlla esmentada i altres documents es fa difícil dir quin tipus de comunitat s’establí a Sant Pèire de Fenolhet (monestir benedictí o canònica regular). S’ha considerat normalment que era un monestir benedictí, però per la pràctica habitual dels senyors constatada en molts altres indrets (Cardona, Mur, Àger, Llordà, Castellnou, Besalú, etc.) d’erigir comunitats canonicals en els seus castells, creiem que es tractava d’una canònica. Confirma aquesta suposició el fet que l’any 1209, Pere IV de Fenollet va retre homenatge i prestà jurament al vescomte de Narbona pel castell i el vescomtat de Fenollet apud Fenoletum, in sala canonica i també que l’any 1221 regís la casa de Sant Pèire de Fenolhet l’ardiaca Arnau, que va comprar a Arnau de Vilarnau els seus drets sobre l’església d’Arçan.

S’ignora la fi d’aquesta comunitat, ocorreguda probablement al llarg del segle XIV. L’església des d’aleshores esdevindria una simple capella del castell de Fenolhet. Fou destruïda, juntament amb el castell, al segle XVI. (PP-APF)

Butlla del papa Sergi IV a favor del monestir de Sant Pèire de Fenolhet (novembre de 1011)

El papa Sergi IV atorga una butlla al monestir de Sant Pèire de Fenolhet, a precs del comte Bernat I Tallaferro de Besalú, el posa sota la seva protecció i li confirma els seus béns.

"Sergius, episcopus, servus servorum Dei. Si domus excellentissimae speculationsi sanctissimae matris nostrae Ecclesiae impellimur curam fatagere, et ob studium divini cultus pro religione sacrorum locorura permovemur praecogitare illorum sublimitatem atque stabilitatem, ut soli Deo servitium valeant habitantes in ea impendere, hoc nobis condecet pio labore assuescere ut animae Christo dicatae, quae se in diebus vitae illorum servituti contradiderunt; perseverent sub eius militia imperturbatae, necnon et illa illic maneant per auctoritatem nostrae sedis apostolicae, auctoritate nobis concessa, sub eius videlicet cuius nos fruimur vice fide tenus firma, quae votive a christianis in Dei laudibus contradita sunt. Igitur omnibus episcopis, ducibus, comitibus, et sanctae Dei ecclesiae primatibus, praesentibus scilicet atque futuris fidelibus, notum esse volumus quia dilectus et specialis filius noster Bernardus, gloriosus comes suggessit apostolatui nostro quod in comitatu Feniliotensi vellet secundum institutionem canonicae auctoritatis monasterium construere in quodam venerabili loco qui est consecratus in honore sancti Petri apostoli, deprecans ut eidem monasterium nostrae apostolicae praeceptionis muniremus privilegio. Cuius petitionem salubrius ob amorem Dei adimplete studentes decernimus per huius nostri privilegii dignitatem ut omnia quae antiquitas a fidelibus cuiuscunque generis in eodem votive contradita sunt loco, sive praedia, sive in decimis, sive in primitiis, sive in ceteris redibitionibus ecclesiasticis perenniter persistere iubemus ibidem mancipata alodia, vel quae praefatus comes in eodem subrogat loco, vel quae moderno videntur ad eundem Iocum tempore pertinere per hanc nostri privilegii auctoritatem in praenominato subro gamus loco; quorum nomina sunt haec: ecclesiam Sanctae Mariae de Valle, et ecclesiam Sancti Andreae, et ecclesiam Sancti Martini de villa Prinianas, et ecclesiam Sancti Iacobi, cum decimis et primitiis et alodiis et redibitionibus illarum, hactenus et alodium de villa Arcanis cum terminiis et finibus suis nempe et alodium quod Guadallus de eodem loco abbas in villa Sancti Felicis acquisivit, sive per parentes, sive per qualemcunque vocem, similiter et alodium de villa Regulella, et quod Pontius, frater iamdicti abbatis, ibidem votive subrogavit. Haec omnia praedia supra nominata a fidelibus ibi collata, vel quae deinceps fuerint acquisita, cum eodem monasterio sub sanctae Romanae ecclesiae et nostrae sedis apostolicae recipimus munimine, hoc statuentes, ut deinceps nulla unquam subrogata persona praefatam ecclesiam atque monasterium cum suis omnibus supra taxatis sub iure alterius ecclesiae eam subiugate praesumat; neque placitos publicos, sive per homicidia, vel pro cuiuscunque culpa, valcat peragere, vel functionem sive temporale servitium ex eodem monasterio exigere, sed liceat praefato abbati et successoribus suis sub nostrae institutionis servitio quiete vivere, nec licentia sit cuiquam magnae parvaeque personae ex eius rebus omnibusque ad eum pertinentibus exinde auferre, sed omnia in eodem loco per nostri privilegii auctoritatem perenniter maneant dotata. Concedimus etiam praefato abbati et successoribus suis chrisma de quacunque sede, eis placuerit recipi, vel clericos eonum ordinandi. Si quis autem, quod non optamus, nefario ausu praesumpserit haec quae a nobis in eodem sancto loco concessa sunt et a nobis pro stabilitate iamdicti monasterii statuta sunt refragare, aut in quoquam praesumpserit transgredi, sciat se nostri anathematis vinculo innodarum, et cum diabolo et eius atrocissimis pompis atque luda traditore domini nostri Iesu Christi aeterni incendii supplicio concremandum. At vero qui pio intuitu observator in omnibus extiterit, custodiens huius nostri privilegii statura, benedictionis gratiam a misericordissimo Domino Deo nostro multipliciter consequatur, et vitae aeternae effici mereatur particeps in secula seculorum. Amen.

Scriptum per manum Benedicti, notarii regionarii et scriniarii sanctae Romanae ecclesiae in mense novembri, indictione decima. Benevalete."

[O]: Perdut.

a: Marca: Marca hispanica sive limes hispanicus, París 1688, ap. CLXVI, cols. 987-988.

______________________________________________________________________________________________________________

Traducció

"Sergi, bisbe, servent dels servents de Déu. Si ens afanyem a mantenir lliure d’especulació la casa molt excel·lent de la nostra santíssima mare l’Església i treballem per a procurar la seva excel·lència i estabilitat amb l’augment del culte diví per afavorir la religió dels llocs sagrats, a fi que els que hi habiten puguin dedicar-se únicament al servei de Déu, això ens inclina a afavorir amb treball piadós les ànimes dedicades a Déu, les quals han esmerçat els dies de la seva vida al seu servei, a fi que perseverin en la seva milícia sense cap pertorbació, i que també restin allà per l’autoritat de la nostra seu apostòlica i per l’autoritat que ens ha estat concedida per Aquell la representació del qual exercim amb fe ferma; per això els confirmem les coses que els han estat concedides de manera votiva pels cristians a lloança de Déu. Per això volem que sigui conegut de tots els bisbes, ducs, comtes i primats de la santa mare Església, i dels fidels presents i futurs, que l’estimat i predilecte fill nostre Bernat, comte gloriós, va suggerir al nostre zel apostòlic que volia construir un monestir, segons l’autoritat de la institució canònica, al comtat de Fenollet, en un lloc memorable que està consagrat a honor de sant Pere apòstol, i per això ens va pregar que el protegíssim amb un privilegi del nostre manament apostòlic. Desitjant, per l’amor de Déu, acomplir la seva petició, manem, per l’autoritat d’aquest nostre privilegi, que totes aquelles coses que d’antic havien estat concedides al dit lloc, siguin propietats, delmes o primícies o qualssevol altres rendes eclesiàstiques que els tingui perpètuament com a alous, igual que les coses que l’esmentat comte ha assignat al dit lloc o les que en els temps moderns és evident que pertanyen al dit lloc; tot això, per l’autoritat d’aquest privilegi, ho sotmetem al dit lloc; els noms de les dites coses són: l’església de Nòstra Dòna de la Val, l’església de Sant Andriu [de Fenolhet], l’església de Sant Martin de la vil·la de Prunhanas; l’església de Sant Jacme de Castellfisèl, amb els delmes, les primícies, els alous i les seves rendes, que ha tingut fins ara, i l’alou de la vila d’Arçan amb els seus termes i confins, i també l’alou que Guadall, abat del dit lloc, va adquirir a la vil·la de Sant Felix [de Pasiòls o de Rofiac, al Perapertusès ?], sigui pels seus pares, sigui per qualsevol altre títol, i també l’alou de la vil·la Reglella i tot el que Ponç, germà del dit abat, li va donar de manera votiva. Totes les propietats abans esmentades que han estat donades allà pels fidels o que siguin adquirides més tard, juntament amb el mateix monestir, ho rebem sota la protecció de la santa església de Roma i de la nostra seu apostòlica, establint que en endavant cap persona per ella o per altres no presumeixi posseir l’esmentada església i el seu monestir amb cap dels seus béns ni la posi sota el dret d’una altra església, ni pugui promoure plets públics, sigui per homicidis o per qualsevol altra culpa, ni exigir cap funció ni servei temporal del dit monestir; sinó que sigui lícit al seu abat i als seus successors de viure quietament i tranquil·la sota el servei de la nostra institució, i no sigui permès a cap persona, gran o petita, prendre res de les coses que li pertanyen, sinó que totes les coses que han estat donades al dit lloc li pertanyin perpètuament per l’autoritat d’aquest nostre privilegi. Concedim també al dit abat i els seus successors rebre el crisma de qualsevol bisbat i que els seus clergues s’ordenin en qualsevol bisbat. Però si algú, cosa que no voldríem, amb una nefasta gosadia, anés contra les coses que nosaltres hem concedit al dit lloc sant i que li hem donat per a l’estabilitat del dit monestir, o en qualsevol cosa ho volgués transgredir, sàpiga que es trobarà embolcallat pel vincle del nostre anatema, i que es cremarà en el suplici etern amb el diable i les seves atrocíssimes ostentacions, i també amb Judes, el traïdor de nostre senyor Jesucrist. Però, al contrari, els que, moguts per un instint piadós ho observin tot i guardin el que estableix aquest nostre privilegi, aconseguiran multiplicada la gràcia de la benedicció del molt misericordiós senyor Déu, i es faran participants de la vida eterna pels segles dels segles. Amén.

Escrit per mà de Benet, notari regionari i escrivent de la santa església de Roma, el mes de novembre, any deu de la indicció. Estigueu bé."

(Traducció: Antoni Pladevall i Font)

Església

Les prospeccions arqueològiques efectuades al castell de Fenolhet l’any 1995 han permès de conèixer la planta d’aquesta església, segurament una antiga església canonical. Es tractava d’un temple de nau única, amb dues tramades, capçada a llevant per un absis semicircular. Els murs de la nau estaven recoberts d’un revestiment de calç sota del qual han aparegut els vestigis de les juntes de la pedra marcades amb la paleta. Es podria tractar d’una nau del segle XI. L’absis actual, construït sobre un important basament, sembla correspondre a una refacció de l’edifici, feta probablement en el curs del segle XII, com sembla indicar el seu aparell de carreus ben tallats col·locats en filades regulars. En l’actualitat la majoria de carreus que revestien el mur absidal i el basament han estat arrencats. També s’ha descobert al mig del mur occidental les restes d’un portal fet de pedres ben tallades en el qual es veia l’indret on anava col·locada una columneta.

Les prospeccions s’han limitat a la recerca de l’aflorament dels murs, per això el material arqueològic aparegut prové principalment del primer nivell d’enderrocs que recobria el jaciment i no ha aportat pas elements significatius que permetin interpretar com era l’edifici. (DM)

Capitells

Capitell romànic que sustenta una pica beneitera i que actualment es conserva a Sant Andriu de Fenolhet.

ECSA - A. Roura

Tradicionalment s’ha considerat que d’aquesta església procedien tres capitells conservats actualment a l’església parroquial de Sant Andriu de Fenolhet, dins el poble. Un d’ells és encastat al mur del porxo, un altre aguanta, damunt una mitja columna, una pica d’aigua beneïda, seguint una disposició molt comuna que també trobem, per exemple, a l’església de Sant Andreu de Sureda. El tercer serveix de suport a la pica baptismal.

Els dos primers estan catalogats com a monuments històrics des del 24 de novembre de 1958, mentre que el tercer no va assolir aquest tipus de protecció fins el 14 de novembre de 1991.

El capitell del porxo està molt fet malbé i fragmentat. Té unes dimensions de 20 cm d’alçada per 30 cm de llarg. El material utilitzat és marbre blanc, potser de la predrera del Mas Carol, a Ceret. La decoració s’inscriu en el repertori tradicional de l’escultura romànica rossellonesa del segle XII elaborat al taller de Cuixà. Es tracta de dues sirenes ocell col·locades als angles, ala contra ala.

El segon capitell presenta un estat de conservació més bo.

També esculpit en un bloc de marbre blanc, fa 20 cm d’alt per 25 cm de llarg a l’àbac. La seva decoració, com la del capitell precedent, és característica de l’escultura monumental del segle XII: lleons rampants afrontats als angles i adossats per les cares, unint els caps en un de sol, del qual resulten quatre testes ferotges, que fan ganyotes, amb cabelleres arrissades, per vuit cossos estesos.

Aquests dos elements provenen d’un mateix conjunt esculpit, difícilment identificable pel que fa a la funció primitiva (portal, finestra…) i a la seva localització exacta. Ambdós capitells semblen datar del segle XII, segurament de la segona meitat.

Fragment de capitell romànic que es troba encastat a un mur del porxo de Sant Andriu de Fenolhet, tot i que procedeix de l’església de Sant Pèire.

ECSA - A. Roura

El tercer capitell és totalment diferent pel material, pedra calcària, les proporcions —més rabassut (25 cm d’alt, 43 cm de llarg a l’àbac)—, el desbast i la decoració. Estilísticament s’apropa als elements esculpits del portal dit de Nostro Damo de Douno Pa que s’aixeca en el parc del santuari de Nostra Dòna de la Val a Caudièrs de Fenolhet, i que possiblement devia procedir de l’església de Sant Jacme de Castelfisèl. Per bé que en un mal estat de conservació, hom distingeix els angles primitivament marcats per caps d’animals. Els altres motius, que cobrien la cistella i l’àbac, són igualment geomètrics i de fullatges. (GM)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església
  1. Marca, 1688, ap. ClXVI, cols. 987-988
  2. Cazes, 1990, pàgs. 49 i 81

Bibliografia sobre els capitells
  1. Dictionnaire des églises de France, 1966, vol. IIc, pàg. 59