Castell de Sabardan (Fenolhet)

Situació

Vista aèria de les restes d’aquest castell que domina des d’un turó, al S, el poble de Fenolhet (o La Vilassa). Al fons de la fotografia es poden veure les ruïnes del castell de Fenolhet.

ECSA - F. Tellosa

Vista de la fortalesa des del sector sud-est, amb la bestorre massissa a manera d’esperó i, en segon terme, la torre parcialment circular.

ECSA - A. Roura

Aquest castell s’aixeca al cim d’un turó, a poca distància al S del poble de Fenolhet (La Vilassa), que s’estén a la falda sud del promontori del castell de Fenolhet (o de Sant Pèire). El castell de Sabardan permetia d’augmentar la visibilitat del castell de Fenolhet. Tenia per funció vigilar els accessos a Fenolhet des de la plana de Fòssa, a l’E, vers el Rosselló, des del castell de Puèg-laurènç, a l’W, i des del S.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 47′ 30″ N - Long. 2° 22′ 54″ E.

Per a arribar a Fenolhet cal prendre el mateix itinerari descrit en la monografia del castell de Fenolhet. Des del poble de Fenolhet surt una pista senyalitzada que ens porta fins al peu del castell, a la banda meridional, la menys abrupta. Els darrers metres els hem de fer a peu. (LB-JBM)

Història

Aquest castell era una fortalesa secundària del castell de Fenolhet i per això les seves històries van estretament lligades. La primera referència del castell és de l’any 1109, en què el vescomte de Fenollet Guillem Pere, fill de la vescomtessa Amaltruda, germà i successor del vescomte Arnau Guillem I, prestà homenatge pels castells de Fenolhet, Rocha Samardana i tot l’honor que en depenia a Bernat Guillem, comte de Cerdanya. En aquests moments hi havia una situació conflictiva entre el comte de Cerdanya i el de Barcelona, Ramon Berenguer III, que dos anys abans havia rebut l’alt domini del comtat de Besalú, inclosa la Fenolleda, del comte de Besalú Bernat III. Bernat Guillem de Cerdanya no havia acceptat aquesta donació perquè creia que, per parentiu, ell hi tenia més dret. De fet, el castell de Sabardan i la resta de dominis de la Fenolleda no passaren definitivament al comte de Barcelona fins a l’annexió del comtat de Cerdanya l’any 1117. (PP)

Castell

Planta de les ruïnes d’aquest castell.

R. Mallol, segons informació de L. Bayrou

El castell fou bastit al cim d’una penya, arran d’un alt espadat. A la banda nord de la fortificació hi ha un cingle; al costat est, una profunda esquerda; a la banda meridional, per contra, el relleu és menys abrupte. La construcció que veiem actualment s’adapta al relleu i, segurament, fou feta en diverses etapes. Bàsicament té una planta quadrangular, amb una bestorre massissa situada a l’extrem sud-est, com si fos un esperó, i una torre, parcialment circular, situada a l’extrem occidental. A l’interior, la longitud màxima, d’E a W, és d’11, 5 m; l’amplada màxima és de 6, 5 m, al costat del mur oriental.

En aquest mur est, que té un gruix de 175 cm, veiem un esvoranc a la part inferior, que hom ha suposat que pertanyia a la porta original, que s’obria sobre una pregona esquerda. Sembla que aquesta porta era acabada amb un arc de mig punt. Al S d’aquesta obertura, una torre massissa servia per a defensar aquest possible accés. El diàmetre exterior d’aquesta torre era de 3, 8 m. El mur que des d’aquesta torre es dirigeix cap a l’W és molt gruixut (uns 190 cm). Tot aquest conjunt de construccions podia haver-se fet en un moment primerenc. Força més tard, damunt d’aquest mur oriental que té una alçada de més de 6 m, s’afegí una altra paret més estreta, amb una alçada d’uns 2 m més, que també ressegueix la torre. En aquest tram superior i més tardà hi havia una espitllera sobre la torre i una altra obertura sobre l’esquerda de la roca inferior. En aquest avenc, situat sota el castell, hom pot veure una cavitat tallada, fet que pot fer pensar que fou utilitzat com a galeria.

El mur nord és menys gruixut; fa només 120 cm de gruix. S’hi obria una porta amb una amplada de 2 m; els seus muntants en part són tallats a la roca. A l’interior encara veiem alguna de les dovelles originals de l’arc de mig punt que la coronava; són fetes amb una pedra groga o rogenca, un travertí. La torre de planta semicircular que hi ha a ponent, amb un diàmetre intern d’uns 3 m, fou recoberta a la seva cara interior per uns carreus molt ben escairats (fan 25 X 30 cm), semblants als que trobem a les dovelles de la porta del mur nord. Al mur meridional d’aquesta torre occidental hi havia una finestra. Aquesta paret, on hi ha la finestra, amb un gruix d’uns 80 cm, devia enllaçar amb la gruixuda paret que surt de la torre del SE.

En aquesta torre occidental hi ha tres carreus que sobresurten, fan de permòdols i marquen el nivell d’un possible trespol o sostre. A més, al costat est de la porta nord veiem també uns altres permòdols i forats que fan pensar en unes bigues transversals que anaven de N a S.

En la fortificació veiem dos o tres moments constructius. Potser en un primer moment es féu la banda oriental, on les parets són molt més gruixudes. En un segon moment potser es bastí la banda occidental, amb un aparell molt ben treballat que recorda el de la fortificació de Sant Jordi o recinte sobirà del castell de Pèirapertusa. Mentre que el primer moment és de cap als segles XII o XIII, el segon es podria datar cap a mitjan segle XIII. Les ampliacions fetes a la part superior dels murs orientals poden ésser d’aquest segon moment o, fins i tot, més tardanes. A més, en aquest sector oriental veiem restes d’altres murs, al N de la gran esquerda, o bé talussos que són difícils de datar. (LB-JBM)

Bibliografia
  1. Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 671, pàg. 181 i doc. 672, pàgs. 181-183
  2. Bayrou, 1988b, núm. 8, pàgs. 178-192